Molts pares del meu entorn porten els seus fills al psicòleg, jo prefereixo portar els meus a la muntanya. Quan jo era petita, si un nen anava al psicòleg tenia un problema GREU. Ara portem els nens al psicòleg amb més facilitat que al teatre. Que si es fa pipí al llit als set, que si és molt mogut, que si és poc sociable, que si és molt perfeccionista, que si es distreu amb facilitat ...
L'estadística està fent molt de mal als nens d'aquesta generació. Els pares estem obsessionats amb pujar a tots els nostres fills al batall de la campana de Gauss. Si tots els nens fossin iguals, la campana de Gauss no seria campana, sinó el punt gros de Gauss. Llavors la creativitat hauria mort, perquè s'alimenta de la diversitat.
Imagineu-vos que la nostra societat hagués evolucionat a una societat en la qual els nens deixessin de mullar el llit o el bolquer nocturn als tres mesos d'edat. Els nostres fills perfectes que van deixar de fer-lo més tard, serien nens amb problemes, carn de psicleg. I jo em pregunto, quin problema té mullar el llit mso menys temps. Qu problema té ser perfeccionista, si segurament Macintosh va a tornar-se boig per trobar un perfeccionista que li ordeni les pomes rosegades d'aquí a deu anys. Qu problema té no ser l'ànima de la festa i gaudir ms de trobar-se amb un mateix que amb els altres.
Crec que els nostres fills fan olor nostra preocupaci per les seves diferències i aprenen que ser diferent és dolent. Crec que quan els portem a l'psicleg assumeixen que aquestes temibles diferències han de ser corregides. Com diu el gran Sir Ken Robinson, les escoles maten la creativitat, però crec que noms la poca que sobreviu a nosaltres els pares.
Alguna vegada m'han preguntat si els meus fills tenen TDAH, doncs clar que no, mai els portaria que els diagnostiquessin.
Crec que ms important que corregir les desviacions dels nostres fills de la mitjana o d'intentar tancar-los en el corral dels normals és ensearles a normalitzar les seves diferències i les dels altres. És ensearles a estar orgullosos i segurs si mateixos. Quan nosaltres entenguem que les diferències són el germen de la creativitat i siguem capaços de trasmitrselo, llavors desaparecern tots aquests problemes que NOSALTRES ELS PARES hem fabricat entorn als nostres fills, perquè els corregeixin ELLS ELS psicòlegs .
Si el teu fill és d'una manera i no fa daoa ningú, no li amargues la vida intentant que sigui d'una altra. Tracta de treure el millor d'això que té, perquè sols el té li pot marcar una gran diferència. Ser sociable est bé, però no ser-ho tamb perquè pots aconseguir temps per a altres coses importants. Si aconsegueixes que el teu fill entengui les seves diferències i es senti a gust amb elles, conseguirs que nedi amb el corrent i no contra ella.
Ser diferent és ser creatiu i entendre-ho és ser feliç.
font:
Ser diferent és ser creatiu i entendre-ho és ser feliç
