Els Caribes eren un conjunt de pobles de gran saviesa indígena que l i donaven culte especial a la mort, creien en el significat religiós del canibalisme. Per al segle XV ocupaven una gran extensió territorial, part de les costes veneçolanes cap al nord-oest, les illes de Carib, al nord de Colòmbia i parts del centre del continent americà. En arribar els europeus a Amèrica és amb aquesta tribu indígena que va tenir contacte. El nom d'aquesta tribu "Carib" va ser la que va donar origen al vocable caníbals, ja que segons els historiadors aquests practicaven el canibalisme.
Significat religiós del canibalisme.
D'acord a comprovacions fetes per antropòlegs i historiadors, la presència d'aquesta pràctica en la saviesa indígena dels pobles caribes i altres tribus com els guaranís, va tenir un significat religiós del canibalisme, el qual es va utilitzar com a ritual d'ofrena per a les deïtats o déus el fet de menjar-se als guerrers enemics. El canibalisme li donava a l'indígena un augment d'energia vital per assolir un nivell espiritual que li permetés arribar a un pla d'invencibilitat, per entrar en un altre pla d'existència.
No s'ha pogut trobar cap prova que el consum de carn humana per les tribus indígenes Caribes, hagi estat per causes de fam o falta d'aliment. Cal tenir en compte que aquests eren recol·lectors i dominaven l'art de la navegació, raó per la qual es van estendre cap a les illes. El més probable és que també fossin bons pescadors. El significat religiós del canibalisme és d'allò més encertat.
Mites del canibalisme de les tribus Caribes.
Segons les investigacions sobre les tribus que habitaven les costes i illes del Carib i cartes de referència escrites pels primers exploradors espanyols, es tenen alguns escrits que els indígenes Caribes i altres tribus de l'Amèrica Central quan estaven en batalla, els s'espaien sal a els cadàvers dels seus enemic s, per després menjar-se'ls en acabar aquesta. És probable que els espanyols exageraran per impressionar a la noblesa europea, per aconseguir més fons i reconeixement. Hi ha altres històries que narren que els Caribes atacaven les tribus d'altres regions per expandir els seus dominis i segrestaven als seus nens, després a molts els castraven i posteriorment els engreixaven per menjar-se'ls.
Aquest ritual estava totalment renyit amb els costums ancestrals d'aquestes tribus de guerrers, que practicaven amb un significat religiós del canibalisme, de manera que no pot ser veritat els mites dels espanyols.
Religiositat i Saviesa Indígena.
Els pobles Caribes eren adoradors de molts déus (era politeistes) quan arriben els espanyols al seu camp, aquests volien convertir els indígenes al catolicisme. La religiositat dels caribes tenia un enfocament cap a la mort, segons els anglesos els Caribes practicaven el canibalisme només durant els rituals religiosos, però mantenien a casa els ossos dels seus avantpassats. La seva saviesa indígena considerava que al tenir aquests ossos, els esperits dels seus avantpassats tenien cura de les seves llars i dels seus descendents.
A l'illa de Saint Vincent i les Grenadines, hi havia una tribu caribes negres o garífunes els quals es van barrejar amb esclaus portats de l'Àfrica, que van arribar a l'illa víctimes d'un naufragi. Un grup d'aquests van ser portats a l'illa de Roatán a Hondures, on actualment hi viuen i se'ls coneix com els Garifunas.
Els indis Caribes va ser el poble que més resistència va fer als espanyols i anglesos durant l a conquesta del continent americà. La seva saviesa indígena i esperit els van mantenir en la lluita segons la història fins als anys 1.800, a les zones del sud-oest de Veneçuela i nord de Brasil.
Autor: Antoni, redactor de la gran família de hermandadblanca.org
