Signes al Cel de Febrer 2013 / La dona que cantava els núvols per l'Àvia Aya.

Signes al Cel de Febrer 2013 / La dona que cantava els núvols per l'Àvia Aya.

"Caminant, estic escoltant de manera més profunda. De sobte tots els meus ancestres estan darrere de la meva. Quieta, em diuen. Observa i escolta. Ets el resultat de l'amor de centenars. "Linda Hogan.

"Walking, I'ma listening to a deeper way. Suddenly all mi ancestors are behind em. Be stil, they say. Whatch and listen. You are the resultat of the love of Thousands ". Linda Hogan.

Buscant inspiració per escriure els Signes d'aquest mes, conscient que vaig amb dies de retard, relaxant-me, escoltant la meva música preferida, deixant a la meva imaginació viatjar, on els cants dels dofins em guien en aquest món de somni on em comunico amb Gaia, on parlo amb la compassiva Àvia Aya, sentint la seva energia des de fa diversos dies consolant, acompanyant-me.

Entrant a aquest món on es reconeixen els artistes, els poetes, els xamans, on es troben les nenes fantasioses amb les fades, amb els follets, on els animals parlen i el foc dansa.

Des de molt petita m'agradaven molt els contes de fades, on les nenes parlaven amb els ocells com la Ventafocs, o com Alícia amb el Conillet blanc que la guia cap al forat d'altres dimensions, o com la Caputxeta que sostenia xerrades al bosc amb el llop .

Sembla que tradicionalment en aquests altres mons, aquestes altres dimensions, les nenes han estat les escollides per viure la màgia, la connexió amb la natura, en totes aquestes històries són les nenes les que parlen amb els animals i viuen aquestes experiències màgiques, excepte rares excepcions.

Un poema inspirador sobre la mare terra, una cançó, una dona al desert trucant a les seves ovelles amb un cant, una dona de genolls sembrant, cantant. D'aquesta poesia parlo. Igual que les paraules de la frase amb què vaig començar aquest escrit, que pretén explicar el que faig per sentir a Gaia, a l'àvia Aya.

Li demano als dofins que em guiïn al santuari on Aya s'asseu en cercle amb els seus néts i nétes a explicar històries de l'Antiga Lemuria. Aquesta cova ancestral amb parets pintades d'històries a la vora del recer i del foc. On sempre es troben respostes, calor humà, diversió i respecte.

La cova d'Aya és un lloc que pot ser visitat per tots els que ho desitgin, és un lloc de descans, de lliurament, ella els convida a sentir-la ja escoltar-la.

Arribo per l'aigua del cosmos, els dofins em escorten, van guiant el meu camí, no perquè em pugui perdre sinó perquè s'alegren de la meva visita. En algun punt sento com els meus peus trepitgen la sorra suau, se sent molt agradable, camí cap a la muntanya sagrada, pujo travessant rierols d'aigües fredes i cantadores que em donen la benvinguda.

Entro al bosc on els ocells blaus m'esperen jugant amb el seu vol al meu voltant, expressant aquesta amb els seus cants. Els meus peus es troben amb el matalàs humit de la fullaraca, el perfum del bosc em recorda la meva muntanya.

Pujo a poc a poc al costat d'un llit que barreja les pedres suaus acariciades per li aigua amb les gruixudes arrels de grans arbres. Les fulles caigudes juguen en el líquid seguint els remolins, realitzant breus esperes en els racons, per després alliberades desaparèixer de la meva vista. Les papallones blaves s'entrellacen en espirals formant cadenes de Adn, planejant a la conca. Mentre pujo sento la brisa a la cara i el meu cor s'alegra en anar a la trobada.

Un pendent suau se sent mentre arribo a un clar, un mar de flors surt a trobar-me, la seva aroma dolça perfuma l'ambient, al final del clar l'entrada a la cova.

El cor em fa un salt, m'apropo a poc a poc a l'entrada que m'espera com una gran boca fosca palpitant. Arribo al llindar, sento el pis fred de terra, pas a pas segueixo la llum de la foguera. La meva arribada sempre causa enrenou entre els nens, quan em veuen s'acosten m'abracen, em besen, riuen, em saluden espontanis.

L'àvia s'asseu davant del foc, al voltant del qual hi ha moltes estora on tots ens repantigamos per escoltar les històries. Quan em veu, em demana que m'acosti per donar-me una abraçada, una olor suau de terra m'envolta costat dels seus braços, la seva abraçada és com el d'un arbre, envolta amb suport alhora, amb tendresa infinita, em sento continguda, es em surten les llàgrimes.

Sento el seu amor, el seu consol, em demana que em sent al seu costat. Sempre que vaig vull preguntar-li tantes coses i al ser-hi tot s'esvaeix, és com si tots els meus avantpassats em parlessin, sense necessitat de preguntes estan totes les respostes, una gran compassió per mi mateixa em plena, em dóna seguretat, certesa, pau.

Els nens es apurruñan al nostre voltant, s'ajunten per escoltar l'Àvia, ella s'aclareix la gola per començar la història, tanco els ulls escolto la seva veu, diu:

Aquesta és la història de la dona que cantava els núvols

Fa molt temps, en una era anterior a la que viuen ara a la terra, durant un regne en el qual els seus habitants s'ajuntaven en petits grups i la mare natura els proveïa sense esforç, va existir una dona que tenia una qualitat especial, diferent a de les seves germanes de tribu.

En aquest regne la natura era tornasol, la vegetació brillava, passava del verd al violeta, al blau, al maragda. Els patrons de la geometria vibraven creant diminutes espirals davant els ulls permetent entreveure la tela de la realitat que es componia i descomponia segons els desitjos pensats dels seus habitants.

Els animals es passejaven en les copes dels arbres, flotaven sobre la gespa, nedaven en els oceans, tots eren mansos, se sentia la realitat sincronitzada, fluint.

Tot estava en harmonia, l'amor per la natura, la unió era la norma, tots i tot es reconeixia com una gran trama connectada per punts de llum que brillaven al més mínim moviment, que vibraven en freqüències molt altes.

Els humans tenien una lluentor al pit que variava de color segons el seu estat d'ànim que variava entre la felicitat, l'amor, l'alegria, tenint cada sentiment seu propi aroma.

Homes i dones es complementaven armnicamente, el sentit maternal era mutu, l'ésser pares era una cosa sagrada.

L'edat era considerada la millor qualitat a la tribu, la saviesa de la gent gran els permeti visionar, crear el millor per a la comunitat. La tribu es reuneixi com nosaltres ara a narrar històries ia visionar durant les nits de lluna nova. Les visions eren compartides per crear amb mes força el futur dels nens.

La dona de la qual els parlo es deia Zirca, ella acostumava a assistir a aquests cercles visionaris amb la seva àvia, fava nascut amb una estrella especial en el seu cel natal, era una nena assenyalada per seguir els passos de la seva àvia, qui era una de les ancianes sàvies de la tribu i membre dels cercles que s'encarregaven de crear la realitat.

Per molts temps Zirca acompaoa la seva àvia aprenent moltes coses d'ella, entre altres a entendre el llenguatge de la natura, a reconèixer les qualitats de les plantes els missatges dels ocells, a interpretar els vents, observar els núvols, per només nomenar algunes.

Un dia l'àvia li va dir que estava a punt, que podia seguir el seu camí sola, que ja li havia ensenyat tot el que sabia, ella estava contenta i nerviosa perquè ara els seus visions anaven a formar part del destí de la Tribu.

La primera nit de lluna plena que Zirca pas sola sense la seva àvia, es va adonar que els núvols al voltant del la lluna li parlaven. Li mostraven altres terres llunyanes on fava humans que no coneixien l'art de visionar el futur.

Durant el dia ella poda escoltar els sons dels núvols, semblaven violins al vent que ella transmeti a la resta de la tribu en els somnis. Mai abans els membres de la tribu havien escoltat sons tan bonics, tranquil·litzants, que produen una felicitat més gran.

Al principi li van canviar el nom pel de la dona dels núvols cantadores, ella se sentia molt feliç de poder fer aquest servei al seu poble.

En aquesta poca els núvols eren com suau pinzellades en el blau del cel, no com ara que produeixen tempestes i huracans. Els habitants d'aquest regne eren tan mansos que fins al clima els imitava.

Zirca va anar aprenent amb el temps a interpretar més harmnics i millors so fins que el va convertir en un art, ella saba que la seva propòsit de vida era interpretar els núvols, diuen les històries que l'arpa, la lira i el violn, van ser intents posteriors de reproduir els seus cants.

Quan algú troba el seu propòsit sol succeir alguna cosa com la història de Zirca, el que fa es converteix en art. No importa llavors els meus nens el que facin, tots són els elegits ara, tots tenen l'estrella especial que els guia, tots poden cantar als núvols, al vent, a les aigües, a la terra, al foc . L'important és que els seus cants expressin la seva passió, buscar allò que els agrada i els emociona és el propòsit d'estar en aquest món, no ho oblidin mai.

Aya els estima

dia a dia

Es que molts de vostès estan esperant el dia a dia en aquesta ocasi va començar el 5 de febrer, per raons personals em vaig veure impedida de completar aquesta tasca que amorosament lliuro cada mes.

5 de febrer. Lluna Minvant. Si en els darrers temps vas estar en situacions que es van anar del teu control, fes una pausa, respira, des d'avui comença l'etapa de reestructuració de la teva nova vida.

6 de febrer. La millor manera de que la ment pari és no donant cabuda a xerrameca, recorda que és teva, tu decideixes com usar-la, dóna-li l'ordre d'estar en silenci.

7 de febrer. Un procés és quan les coses van una després de l'altra, un miracle és quan tot succeeix en un moment.

8 de febrer. Anar profund en el teu interior pot espantar, però quan ho fas t'adones que la por a patir era una il·lusió.

9 de febrer. Una alegria intensa és la de la trobada amb algú que pensaves que estava definitivament fora de la teva vida, aquesta és una ocasió per al creixement.

10 de febrer. Lluna Nova. En qualsevol situació d'estrès pots prendre la decisió de baixar la velocitat i respirar, és segur que amb això t'alliberes.

11 de febrer. Exercitar i menjar sa és essencial per al teu benestar, creixement espiritual, pau mental, et manté en el present.

12 de febrer. Demana al teu mestre intern que porti a tu situacions segons les teves talents, passions i interessos, que t'ajudi a complir el teu propòsit.

13 de febrer. No deixis de fer coses perquè a altres els de por, o perquè sentis que els vas a fallar, al fer-seràs un exemple per a ells.

14 de febrer. Segueix la teva intuïció desapégate de l'opinió d'altres, de les creences establertes, de les convencions, veuràs que en fer-ho et alinees amb el teu propòsit.

15 de febrer. Respectant les teves necessitats aquestes complint amb el mes alt objectiu de la teva Ser.

16 de febrer. Deixa de fer coses que no vols fer, només per complaure als altres, quan et vegis en aquest patró, s'observa que passa amb la teva necessitat d'aprovació.

17 de febrer. Observa les opinions dels teus éssers més estimats i comprova si es corresponen o no amb el teu sentir, actua en conseqüència.

18 de febrer. Quart Creixent. Quan vegis una cosa en la extern que no t'agrada, veu mes profund en el teu cor, fins a trobar l'arrel de la molèstia, perdona't.

19 de febrer. Si ara és el teu moment d'aprendre, investigar, gaudeix de ser alumne espiritual, perquè després aquest aprenentatge et portarà a l'acció.

20 de febrer. Quan confies i no et resisteixes, no importa quan dolorosa sigui la situació que estiguis vivint, sempre, sempre obtindràs consol.

21 de febrer. Arribo el moment de fer allò que t'emociona i apassiona, comença ara, dóna passets petits i si més no ho creguis hauràs fet un gran canvi.

22 de febrer. Si has de prendre una decisió i cap de les alternatives et convenç, deixa-la anar i demana a l'univers que la prengui per tu, t'asseguro que funciona.

23 de febrer. Pots fer canvis importants en l'intern amb només començar a canviar la forma en què veus l'extern.

24 de febrer. Si tens un do especial per tractar els nens i als joves, revisa si el teu propòsit diví implica l'ensenyament o la cura d'ells, no ho pospongas.

25 de febrer. Lluna plena. Les teves pregàries han estat escoltades, la resposta està en les petites senyals, en la teva intuïció, en els teus somnis.

26 de febrer. Actua ara, aquestes en contacte amb la teva veritat respecte d'aquesta situació, confia en el teu pressentiment.

27 de febrer. Continua amb el que estàs fent, no acceptis un NO com a resposta, espera un miracle ara.

28 de febrer. Respectar-comença primer per tu, després pels animals, els arbres, les plantes, l'aigua, respectar és estimar la natura.