Taula de continguts amagar gener Societat: Canvi, forma i essència 2 El Canvi 3 A les fronteres del Fractal 4 Intermedi transitiu deficitari atencional Mig segle maig Les Formes 6 L'Essència 7 cllula centsima, Homo Cent simo
Societat: Canvi, forma i essència
Arran d'un article a Internet titulat "El capitalisme mai podrà ser verd ni tenir rostre humà" [1], on un parell de centenars d'acadèmics i científics urgeixen per un nou model de societat si volem evitar el col·lapse de la nostra civilització va ser que el dèficit atencional em va portar a cavil·lar aquesta vegada sobre el canvi, de les formes i l'essència ... no sense pocs obstacles.
el Canvi
Respecte del canvi, és innegable. És la pròpia condició essencial de Tot.
Per entendre i sentir el canvi no cal ser escriptor, científic, periodista, intel·lectual, professor universitari. Tampoc artista ni representant de moviments socials. Menys encara participar de les democràcies i els seus mercats, partits polítics, gremis o sindicats. Només cal només un cor.
I és en aquests mateixos dies que amb aquests cors som testimonis del canvi. Algunes vegades com a actors, en altres com a escenari. A vegades un i en altres l'altre, segons vibrem i co vibrem en aquesta co creació que compartim tots, la nostra realitat; des del micro al macro, l'intern a l'extern, l'un i l'altre.
I en tot, primer Gaia; la força de canvi que l'arrossegar-nos en el seu esdevenir ens fa també mutar ... en tots els plans.
A les fronteres del Fractal
Per poder intuir la llum és necessari que en aquest context de canvi i transició estiguem alerta als seus senyals. Ser. Ser a les fronteres del fractal sense saber si comencem o acabem; aquesta indefinible regió, penombra que separa la nit del dia, la rompent de l'oceà, l'anar i venir, sorra i plenamar.
I en aquest esdevenir incessant, a les fronteres del fractal, atent als petits canvis que anuncien la novetat. Atent a aquestes idees que treuen el cap insolents augurant gespa i boniques flors on no semblava que mai alguna cosa pogués donar ni el més pàl·lid dels verds.
Però sobretot atent a les emocions que ens produeixen i com responem a elles i les seves noves aparicions i freqüència de recurrència. Tant de bo sempre conscient d'ells, de la seva disrupció; ja que per molt que anunciïn flors poden portar alguna incomoditat en primera instància.
En l'intertanto tractar de mantenir el màxim equilibri possible i no seguir espejando o projectant velles maneres en sentir aquestes forces noves tan estranyes en l'avui de l'encara món antic que encara tot ho domina però que ja se'n va, que ja desapareix, que ja es s'esfuma.
Així llavors un bon exercici, o treball a tractar de tenir present, és en la mesura possible deixar sol espai per a les noves energies de possibilitats infinites. En fer això, amb esforç i dedicació, ajudem a l'inconscient col·lectiu perquè projecti cada vegada millors entorns nous. Versions corregides del món anterior des d'on puguem altra vegada mirar-nos i tornar a repetir, en espiral ascendent.
Intermedi transitiu deficitari atencional Mig segle
La I Guerra Mundial es va dur molts homes, però va deixar grans tamb. Com Garret Hardin (1915), que el 1968 als seus 53 anys escriu el seu famós paper Tragèdia de Los Comuns o el mismsimo James Lovelock (1919), que amb 50 anys suggereix el seu teoria on proposa al planeta com un ésser vivent a qui crida Gaia en honor de la deessa dels boscos i la natura de l'ancestral panten Grec.
Divagava tamb a partir d'Edgar Morin (1921) i el seu meravellós i seminal El paradigma perdut: el parads oblidat, 1973, enlluernat per les seves bases en l'auto-organització i complexitat creixent, arrels directores d'una nova onada d'afanys per entendre i sentir, com veuran si ja no ho havien notat.
Morin, als seus 52 anys, s'obre a la lgica del que viu però pensant en els problemes fonamentals d'una poltica de l'Home de davant del conflicte mateix, una societat vista com una organitzaci complexa d'individus diversos amb base territorial, jerarquay cooperaci solidària de grup.
A que ve tot això? Doncs no a molt llevat que l'divagar amb alguns dels fills de la Ia Guerra Mundial, que als seus 50s i en plena revolució hippie pensaven el món, hem arribat sense saber-ho al tema de les formes.
les Formes
És ara que transiten en el canvi les velles formes a les noves formes, transformat tots els aspectes de la societat; alimentació, transport, indústria, urbanització. Però sobretot afectant la nostra economia i formes polítiques de maneres radicals que molts eviten tan sols sotjar.
Com sigui, la raça humana ha desenvolupat sempre la seva vida de tal manera que el ritme de l'evolució ha prosseguit incessantment, cada vegada, "sobre les bases del millor que va ser desplegat en cada etapa anterior i així projectar les estructures socials de cada nou temps "diria el Mestre Vicent Beltrán Anglada.
Des de sempre les nostres estructures socials han generat elits i sobre elles s'ha edificat imperis. Que ells hagin estat moralment objectables ja no importa doncs ja va ser així. Però ha servit perquè sobre la base del procés de espejarse en la història i tornar imatges corregides és que hem anat construint el món sobre el millor de cada etapa anterior de desenvolupament.
I així com avui tenim les ciutats és que sobre elles caldrà adaptar la forma de vida industrial en harmonia amb el planeta.
Idees, memes, com diners, propietat privada, béns públics i altres seran fortament qüestionats en els dies vinents, igual que la interpretació de conceptes com col·lapse, disminució, regressiu o aïllat i el seu significat negatiu perquè ja sabem urgeix ajustar la nostra existència a nivells de petjada ecològica harmònica amb Gaia.
Si voleu conèixer una mica més sobre el concepte de petjada ecològica, si us plau revisin a: https://hermandadblanca.org/presente-desarrollo-canon-vigente/
l'Essència
Tota la realitat és en part mirall de la nostra expressió com un tot. Reflex de com expressem les nostres formes i maneres de relacionar-nos amb l'altre, amb l'altra. Totes aquestes expressions que vam crear, en les seves formes emocionals, mentals, físiques, culturals, s'originen primer en el profund de la nostra Essència i Veritat interior.
Però paradoxalment, almenys curiós, aquesta Veritat interior es troba també continguda, mentre expressa la seva Essència, sota tot un univers d'Energies que també contribueixen a l'expressió de tot el que creem.
Són totes les Veritats. Tot aglutinat en el que alguns anomenen camp mòrfic, altres Inconscient col·lectiu. És aquí on resideixen totes les nostres formes potencials d'expressar; somnis delirants i utopies impensades però també limitacions acte imposades en formes físiques, culturals o de l'entorn.
Cèl·lula centèsima, Homo Cent
Si els nostres actes, pensaments i emocions neixen de la por, la separació i les limitacions segur no contribuiran a la pau, l'Amor o l'expansió.
Així doncs, tant la nostra Essència i Veritat interior com la realitat mateixa estan creant expressions constantment. Algunes vegades aquestes expressions s'anul·len entre si, en altres algunes pesen més o es deixen aclaparar obnubilándose.
El treball que hem de realitzar, en conjunt amb totes les Veritats, és unificar i sintetitzar aquests dos aspectes de manera que es manifesten en la més alta vibració. Per això és vital entendre com sentim i percebem la realitat. Si sentim por o enuig segur ens envoltarem d'allò en formes violentes i atemorizantes no així si sentim amablement tot el que és sabent profundament que així és i està bé.
Alguns criden a aquesta entesa gairebé tàntric com ascensió o sender de la Il·luminació. Veure la bellesa en les il·lusions terrenals com resplendors d'un món intern que s'expressa més enllà de la il·lusió terrenal fins a les dimensions del Món Espiritual en un estat de plenitud i felicitat integrant cada fragment de realitat a mesura que es presenta.
Aprendrem a distingir la veritat permanent en el que és real de la transitòria illusi de tot el que no és.
[1] http://www.publico.es/actualidad/crecimiento-ya-genocidio-camara-lenta.html
