Construïda sobre una antiga zona portuària d'Estocolm, SymbioCity és el primer exemple d'urbanització capaç de mantenir-se a si mateixa.
Fa tot just mitja hora que s'ha fet de dia a Hammarby Sjöstad. El sol encara no ha començat a escalfar però el carrer ja està plena de persones que es dirigeixen a la feina. Podria ser aquest qualsevol altre lloc en el món. Podria ser-ho si s'ha de jutjar per l'aparença. Però aquest barri del sud d'Estocolm és el primer exemple d'urbanització holística. Aquí cada recurs s'aprofita per desenvolupar el següent. L'aigua de la pluja, per exemple, serveix per abastir l'excusat, i les escombraries es recicla en l'energia que sustentarà la calefacció de la casa. Tot per demostrar que el desenvolupament sostenible no només és possible, també econòmic.
"SymbioCity passaria desapercebuda entre qualsevol altra urbanització de nova construcció. No ha estat planejada com una ciutat ostentosa, la idea era que fos confortable ", explica Erik Freudenthal, director de l'oficina mediambiental de Hammarby Sjöstad. Aixecada sobre una antiga zona portuària, aquesta petita ciutat de 11.000 habitatges s'ha convertit en la resposta sueca a la llar del futur. "Volíem netejar la zona, que en el passat era una de les més contaminades de la ciutat per la seva activitat industrial, i al mateix temps trobar un model sostenible realista, capaç de mantenir-se per si mateix".
Amb el suport del Govern suec i la col·laboració de més d'un centenar d'empreses, SymbioCity ha començat a donar resultats. En menys de cinc anys, l'impacte mediambiental s'ha reduït en més d'un 50%. La clau ha estat un detallat estudi de les sinergies. D'una banda s'han aprofitat les diferents fonts d'energia natural. La solar, per mitjà de panells integrats en cada habitatge; l'eòlica, amb un parc de molins de vent; i la hidràulica, com a part del disseny de l'espai a través de canals que recullen l'aigua de pluja i la porten per tota la ciutat.
De l'altra, s'ha definit una cadena de tractament de residus a llarg termini. D'aquesta manera, per exemple, "la brossa orgànica de cada llar es recicla en biosòlids que més tard serviran d'abonament per a les plantes. D'aquestes plantacions s'extraurà biofuel que, després del seu tractament, tornarà a la casa transformat en energia calorífica i electricitat en tan sols uns mesos ", explica Freudenthal. El consum d'aigua també s'ha reduït. Enfront dels 200 litres al dia que sol consumir una persona, el rang actual se situa entre els 100 i els 150 litres, encara que la tendència és baixar aquest marge encara ms.
L'exemple nrdico
"Som conscients de la necessitat de buscar fonts d'energia renovables i per això portem anys treballant en aquest sentit", afirma Gunnar Wieslander, secretari d'Estat del Govern suec. A Suècia, al voltant del 50% de la poblaci viu en nuclis urbans. Aquesta circumstància, unida a un fort desenvolupament industrial ia l'escassetat d'aigua, va portar a l'passa un punt de inflexin a la dcada dels 70, durant la crisi del petroli, quan van començar a buscar-se les primeres alternatives a la dependència energètica.
"Des de 1995 hem pogut comprovar cmo la nostra corba de desenvolupament ha seguit creixent mentre que la de les emissions es quedava estancada. Això ens porta a desmentir que el desenvolupament econòmic d'un pas no sigui compatible amb un model sostenible ", assenyala Wieslander. "Primer vam començar a tractar els problemes mediambientals de forma aïllada, va ser llavors quan ens vam adonar que les diferents solucions estaven connectades i que la millor manera d'abordar-les era seguint un pla d'acci comuna".
Fa tan sols uns anys era impensable pescar a les aigües que voregen Estocolm. "Avui no sols és possible, sinó que a més es pot trobar un dels millors salmons", apunta el secretari d'Estat. Una de les iniciatives de més èxit, promoguda per l'ajuntament de la capital sueca, ha estat la substitució de tots els autobusos per altres ms moderns alimentats amb bioetanol. "Amb mesures com aquesta, d'un 80% de consum de combustible fsil, s'ha arribat al la xifra actual, que ronda el 3% en tot el pas". Aquest avanç ha suposat una reducció d'un 60% en les emissions de CO2, encara que també ha entrat amb si un inevitable desenvolupament de l'energia nuclear.
En SymbioCity l'exemple sms concret. El 80% dels desplaçaments dels seus 26.000 habitants es fan a peu, amb bicicleta o en transport públic, 1 tranva elctric que recorre el carrer principal. En aquest barri s'ha aconseguit reduir en un 40% l'ús del cotxe privat. Primer, planejant un disseny que mantingués tots els serveis a mà, prou a prop com perquè no fossin necessaris grans trajectes. Desprs, fomentant iniciatives com Carpool, una empresa de lloguer de vehicles no contaminants per hores que compta ja amb 450 socis entre els veïns.
La construcció d'SymbioCity va suposar una inversió inicial de quatre mil milions i mig d'euros. Avui el preu d'un habitatge de 80 metres se situa al voltant dels 400.000 euros, lleugerament per sobre de la mitjana de tota la ciutat. El lloguer mensual ronda els 850 i els 1.100 euros, depenent dels extres de la casa. La inversió, però, es rendibilitza amb l'estalvi energètic. De fet la majoria dels seus habitants són joves parelles de classe mitjana amb fills que s'han mudat des d'altres zones d'Estocolm i que han fet tamb seva la mxima de Mahatma Gandhi que descriu el esperit de la ciutat: "la Terra proporciona prou per satisfer les necessitats de cada home, però no la seva cobdícia".
http://www.symbiocity.org/
-> Vist a: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nueva/ciudad/sostenible/elpepusoc/20090323elpepusoc_5/Tes
