No hi ha res més bonic que veure com els nostres somnis es realitzen. Veure com creixen dins nostre totes les esperances i il·lusions.
L'Emperadriu és la Mare que ens nodreix i ens acull. Ens abraça i amanyaga dolçament. Cada paraula seva, cada gest i cada mirada, carregat d'una comprensió infinita, ens omple amb l'Amor que tot ésser humà necessita.
Quan som nadons no necessitem més que la presència i l'olor de la mare. La resta forma part d'un Univers desconegut, el qual, no tenim interès per arribar. Només volem el càlid pit de la nostra Mare.
La gravetat de la Terra és massa dolorosa per a nosaltres, necessitem suport, necessitem un lloc on estar segurs i ara, correspon a la nostra Mare, regalar-nos aquesta estabilitat.
La nostra Mare que ha superat totes les seves frustracions i temors, que sap que el seu dolor no ha de ser el nostre dolor. Que les seves pors no ens han d'esquitxar.
Mare, que és pau, que és serenitat, que és respiració profunda i completa.
Sense dubtes, sense pors. Estable, fèrtil, segura, confortable, pacífica, serena ...
Ensenya'ns a procrear nostres projectes, per parir nous somnis, mare. Fes-nos sentir segurs.
Acabem de venir al món, no necessitem més. Mare, només mireu-me i aprendré a viure, aprendré a existir.
Autor: Isabel Vázquez
https://www.facebook.com/groups/tarotconsciencia/
Tarot i MTC. El Tao de L'Emperadriu
