Et Accepto i et Aprovo per Angélica Chouciño

  • 2017
Taula de continguts amagar 1 Aquesta afirmaci és la següent: Et accepto i et aprovo. 2 Segurament passarem per diverses fases: 3 Em vull, em vull molt, em vull de veritat, em accepto i em aprovo. 4 Per això els animo a que ho practiquin diàriament i per sempre.

Seguint amb l'entrenament suggerit en el meu primer article, basat en els ensenyaments de Louise L. Hay, i amb l'única intenció d'ajudar a que el major nombre de persones creixi i es desenvolupi interiorment, comparteixo una segona afirmació que sumada a la primera ia coneguda ( "t'estimo, t'estimo molt, t'estimo de veritat") suposa una major valoració d'un mateix i senti una base més sòlida per crear uns forts fonaments sobre els quals recolzar-se.

Aquesta afirmació és la següent: "Et accepto i et aprovo".

Hi ha situacions que ens fan sentir bé, recolzats, estimats, summament acceptats, per exemple: quan responem d'una manera intel·ligent i sàvia a qualsevol pregunta o circumstància i veiem com altres persones ens somriuen amb cara d'aprovació; quan els nostres pares comparteixen amb orgull els nostres èxits amb la resta de familiars; quan el nostre cap ens dóna aquesta "copet" a l'esquena reconeixent la nostra vàlua .... Sí, això és molt important i ens sentim grans, enormes, gegantins, però Què passa quan tota aquesta gent, tots els nostres éssers estimats estan en desacord amb les nostres idees, projectes o actuacions? ...

Segurament passarem per diverses fases:

La primera és l'estat d'incredulitat: no entenem que no donin suport o no estiguin d'acord amb nosaltres i ens vam quedar com sense respiració, aturats enmig del no-res, amb la ment en blanc (gairebé en xoc).

La segona, en els millors casos és un estat d'orgull propi (ferit, és clar) amb el qual ens posem en mode "jo contra el món" i intentem seguir amb la nostra meta ... però comencem a tenir els nostres dubtes i ja no confiem tant en nosaltres mateixos.

La tercera passa si a part d'aquesta primera negativa, ens arriba una altra, com per confirmar la primera, amb el resultat final que ens enfonsem emocionalment.

En aquest moment poden passar dues coses, una és que ens deixem portar per les males crítiques i seguir baixant la nostra autoestima i una altra és que tot i saber que no tothom comparteix les nostres idees, o encara que estiguem errats, som persones valuoses igualment.

Per això, el realment important no és que totes aquestes persones ens valorin i ens mostrin la seva aprovació, sinó que nosaltres ens acceptem i aprovem a nosaltres mateixos; perquè si el nostre món girés al voltant de l'opinió dels altres, encara que hagués moltes èpoques d'alegria, serien moltes més les èpoques de dissort. És per això que no podem basar la nostra vàlua a l'exterior. Aprobarnos i acceptar-nos a nosaltres mateixos és el més important ja que és el que perdurarà a través del temps. Dit això, l'exercici a practicar és el següent: durant 1 mes, tots els matins davant del mirall dir mirant-se als ulls: "T'estimo, t'estimo molt, t'estimo de veritat, et accepto i et aprovo"; entengui aquí que si no estem davant del mirall, canviarem el pronom "Et" pel pronom "Em", i així ho podem repetir en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc .:

"Em vull, em vull molt, em vull de veritat, em accepto i em aprovo".

Un cop passats aquests 30 dies d'afirmacions positives, comprovin com ha canviat la seva vida a millor. S'aixecaran de millor humor, esperant el bo que els espera en el nou dia, cada matí.

Aquestes afirmacions funcionen en tots els àmbits de la nostra vida. Un cop dominada aquesta nova pràctica, l'única complicació pot ser acostumar a l'hàbit de fer les repeticions mirant-se al mirall diàriament, poden aplicar-lo a qualsevol problema o situaci que desitgin millorar.

El ms important a tenir en compte és que encara que aquestes afirmacions no siguin veritat en el moment de dir-les (ja que si fossin veritat no necessitéssim estar practicant les afirmacions), a poc a poc, de tant repetir-les, anar n formant part del nostre subconscient i cambiarn la nostra manera de pensar i de veure la vida.

Com els nostres pensaments formen la nostra realitat, la nostra realitat canviés en conseqüència a millor (diu Louise L.Hay).

Per això els animo a que ho practiquin diàriament i per sempre.

Un cop conquerides les primeres afirmacions (estimar-se, aprovar-se i acceptar-se), poden inventar-unes noves afirmacions positives. Insisteixo en això de positives; és a dir, la frase mai ha de començar per no, per exemple, si estem estancats en un lloc de treball i volem una millora laboral, en comptes de dir: no vull estancar-en aquest lloc, el correcte és dir estic obert a les millores laborals, o em mereixo el millor, etc .. perquè el no és una partcula que ni el nostre cervell ni l'univers reconeix, es que per evitar rebre just el contrari al que volem, és millor fer les afirmacions positives i clares, perquè no hi hagi dubte del nostre desig.

Per cert, he d'aclarir aqu cosa que segons Louise L. Hi ha, sol ser molt comú: tothom en començar amb aquesta pràctica utilitza aquesta frase que em toqui la Loter a tots pensem que és una afirmaci positiva (molt positiva), però cal saber que en realitat, el que estan afirmant amb aquesta frase és que els nostres ingressos noms poden venir a nosaltres causats per un cop de sort o atzar i no per la constant afluència d'abundància i prosperitat a nosaltres. Cal intentar omplir la nostra vida d'experiències creatives, algunes d'elles ens reportarn bons ingressos, faran que tinguem noves idees, ens motivem per seguir aprenent, aconseguim crear nous mtodes que arribin a diferents persones, que just estaven esperant a rebre aquestes noves idees, projectes, ensenyaments, articles, etc .. Perquè ja se sap que cada un té una missi, i fins que arriba el moment de saber cul és, cal provar diversos camins, obrir totes les portes i confiar.

Angélica Chouciño

Article Següent