Tenir el coratge d'anar ms enll, és l'acte de relaxar-se i permetre que la teva vida entri en un fluir lliure i espontani. Això comporta menys estructuraci, ms confiança i fe i prendre la vida tal com te la trobes, en comptes d'intentar enquadrar-la en un patr preconcebut i enfadar quan les coses no resulten com esperaves.
L'ego és per naturalesa resistent a deixar-se fluir. Vol aferrar al seu sentiment de poder i dominar la teva vida i les vides dels altres. Necessita del control perquè se sent insegur. As que pot donar-te por deixar-te fluir, però sota el meu punt de vista sms atemorizante romandre on estar.
En el món de l'ego i l'intel·lecte, no has de desenvolupar una confiança cega. Pots confiar en els teus experiències passades i reflexionar les coses i normalment això funciona per a tu la major part del temps. Però com a ser espiritual, confiar és vital. Al dinmic i sorprenent món del Jo Infinit, voles a cegues. No té límits, es que et dur a terrenys que no et són familiars i això precisament és el que fa el procés tan fascinant.
El viatge de l'ego a l'esperit comporta resoldre les paradoxes dela existència humana:
* Hem d'acceptar la infinitat estant dins d'un cos mortal.
* Hem de creure en un Déu que no podem veure.
* Hem d'aprendre a estimar en una dimensió on hi ha tant odi.
* Hem de veure abundància quan la gent parla constantment de carència.
* Hem de descobrir la llibertat on el control és la religió estatal.
* Hem de desenvolupar la nostra autovàlua mentre la gent ens critica i empetiteix.
* Hem de veure bellesa on hi ha lletjor
* Hem de abraçar l'amabilitat i les actituds positives quan estem envoltats d'incertesa.
* Hem de sentir-nos fora de perill malgrat les nostres preocupacions.
El punt crucial és la confiança. Has de tenir la valentia de prendre una idea, creure-la, acceptar-la i, abans que tinguis alguna prova real de que l'energia està allà per a tu, o que la idea funcionarà. Has de deixar anar aquest mal hàbit intel·lectual que diu que el teu ego-personalitat sempre sap més. Donant-li l'infinit dins teu la teva acceptació, li dones poder perquè entri en la teva vida.
És gairebé com si et perdessis una mica a tu mateix per trobar-te novament en un nivell d'energia més gran.
Si no et deixes anar una mica, el teu ego-personalitat bloquejarà constantment teu poder interior i et perdràs el benefici de la subtil consciència i de la percepció extrasensorial dels que entàs investit com a ser espiritual que ets.
Hem arribat a rebutjar aquests missatges interiors, oi ?. És part de com l'ego juga els seus jocs.
L'infinit en tu és com un vent celestial; bufarà suaument a la teva adreça i et donarà suport, però només quan aquietes la ment i controls l'ego. La gent em pregunta ¿això és la intuïció? Sí i no. És més que intuïció. La intuïció espontània és com es manifesta en els seus estats inicials. Més tard, el diàleg amb el jo infinit ve a través d'un coneixement complet, d'una informació espontània derivada d'una sensibilitat incrementada. Creix a mesura que et vas enfocant i et disciplines a tu mateix i quan saps i creus que tu ets infinit.
Una vegada que ets capaç de veure el món com el que és, el poder del teu Jo Infinit se't uneix. T'ensenya hora rere hora, dia rere dia, mostrant-te constantment la naturalesa subtil de les coses d'una manera veritablement magneficiente. Et porta la gent a la que necessites associar-te. Et mostra com modificar les teves creences i quines d'elles necessites deixar enrere. T'ajuda en el teu benestar i et mostra maneres de fer la teva manera de vida menys onerós i restrictiu. La profunditat de la seva percepció et porta d'un pas al següent.
Serà una pena si no l'escoltes. Mentre l'ego domina i estreny, l'espiritualitat interior es retira i espera fins que la mundana lògica de la vida et s'esgoti. Per tant, estar d'acord en escoltar és important; actuar en el que escoltes ho és fins i tot més.
Tant se val si, al principi, et vénen coses una mica barrejades, si no estàs segur de què és el que procedeix del teu jo infinit i què procedeix de la ment. Has de començar des d'algun punt, aquesta és la importància de donar el primer pas.
Si no escoltes i t'obres, el món que creguis via la teva personalitat i les seves preferències, i la percepció que tens del món que t'envolta, comença a disminuir en energia. Esgotes el poder disponible per a tu. L'energia del lloc on vius, de les teves circumstàncies, el teu treball i les teves relacions, tot comença a baixar a un nivell d'energia menor perquè no flueixen energies noves per sostenir-lo. Gradualment et fas menys segur, entrant en una zona d'estancament que és la manifestació externa d'una ment cansada i sense vida. Cada dia hi ha menys energia que abans, menys excitació, més avorriment i irritació. Sovint aquest efecte serà sufocant; et sentiràs atrapat. La vida entra en encefalograma pla.
En l'estancament el perill creix; la teva seguretat i protecció es debiliten per la immobilitat que t'envolta. (...)
Les restriccions d'una situació sense vida com aquesta poden causar ansietat i acabar resultant en efermedades o conductes negligents. Pot conduir a la desesperança ia una mort primerenca.
Compromet amb tu mateix, en un tranquil moment d'oració o contemplació, que tu tens el coratge de ser diferent. Canviaràs i lluitaràs contra la falta d'energia de l'ego abraçant un grapat d'idees noves. Pot ser que la gent del teu voltant et critiqui per voler canviar, i què? En una situació d'estancament qualsevol cosa és millor que seguir on s'està.
El següent és tenir el coratge d'acceptar i gestionar el dolor i els problemes que, sens dubte, l'ego et posarà per intentar que no li treguis el poder. No li agradarà el que està passant. Protestarà amb arguments que sonen lògics, esperant que et tiris enrere. Quan això succeeixi segueix la teva decisió amb fermesa i posa en pràctica una disciplina que no li agradi l'ego. Tirar-te a nedar al riu a les 4 del matí tots els dies durant una setmana. Això ho arreglarà aviat!
En conclusió, al coratge d'anar més enllà, jo afegiria el coratge de ser vulnerable. D'acord canviïs i creixis l'ego es sentirà assetjat i amenaçat. Si tens poca o cap resistència, estaràs bé; si et resisteixes i lluites, farà mal molt. Així que sigues valent. Permet-ser vulnerable. Deixa de banda la insistent psicologia del mascle que pateix la majoria de la gent. En comptes d'això penetra en la intensa bellesa espiritual de moure't i fluir sense saber necessàriament quin camí prendre o com arribaràs allà.
Creu, Creu, Creu.
