En la ruta verda 
El moviment de la Transició va néixer a Totnes en 2005 i s'ha propagat ja per 34 països.
Rob Hopkins, un dels fundadors, va crear una xarxa per crear un ventall d'idees i iniciatives des del local.
Per: Carlos Fresneda Totnes (Gran Bretanya)
En un poble de 7.000 ànimes, entre les bucòliques turons de Devon, s'està coent des de fa vuit anys una revolució pausada i silenciosa. Qualsevol que arribi per primera vegada a Totnes, no notarà possiblement la diferència: els cotxes segueixen circulant entre els casalots de pedra i -com els propis veïns advierten- "encara no tenim a les cabres pasturant a les teulades verds".
Remuntant High Street, però, un comença a notar que alguna cosa està passant realment a Totnes. En plena crisi, aquí tenim l'explosió d'puixants comerços locals. Molts d'ells admeten el pagament amb la divisa autòctona, la lliura de Totnes. Els 40 cafès locals han fet pinya per evitar l'obertura de cadenes multinacionals. I els veïns han estat capaços d'organitzar-se, carrer a carrer, per omplir les teulades de panells solars.
La llavor del canvi es va plantar fa temps a Totnes. Fa gairebé un segle, Dorothy i Leonard Elmhirst van aixecar molt a prop la seva utopia rural, en el que avui és el Dartington Hall i el Schumacher College. El poble va ser sempre un dels puntals del pensament progressista i de la recerca d'altres estils de vida. Però l'autèntic catalitzador ha estat el moviment de la Transició, que va néixer aquí el 2005 i que s'ha propagat ja per 34 països amb el seu missatge de regeneració energètica, econòmica i social.
"El sistema amb el qual funcionem ha entrat en un carreró sense sortida", adverteix Rob Hopkins, cofundador del moviment, rebatejat al seu poble com "el revolucionari gentil". Com a bon permacultor, Hopkins va decidir trasplantar a Totnes l'experiment després dels primers passos en Kinsale (Irlanda), en les albors del nou segle, quan el canvi semblava inevitable i imminent: "L'era del creixement il·limitat i del petroli barat estaven tocadon al seu fi, però encara no teníem a mà una alternativa "...
"Amb la Xarxa de Transició intentem crear un ventall d'idees i iniciatives des del local", adverteix Hopkins, entestat a convetir Totnes en un laboratori del possible. "No tenim les solucions, però les estem buscant. L'objectiu és crear comunitats resilients arreu del món. Cada país i cada cultura ho està adaptant a la seva manera i amb els seus propis ingredients ".
Plans de descens energètic. Cooperatives d'energia solar. Monedes complementàries. Suport a l'emprenedoria social. Impuls de l'agricultura urbana. El moviment que va néixer com Transition Towns, en resposta als reptes del canvi climàtic i del pic del petroli, s'ha adaptat als temps que corren ia la necessitat de respostes davant la crisi.
Rob Hopkins, cofundador del moviment Transition.
Reconomy Project, el projecte per regenerar l'economia, s'ha convertit en els dos últims anys en el motor de la "relocalització". Totnes compta amb el seu Fòrum d'Emprenedors, el seu incubadora d'iniciatives (Reconomy Center) i el seu propi pla per identificar els recursos, les mancances i les possibilitats per a la creació d'ocupació (Local Economic Blueprint).
En el terreny de l'energia, Totnes va marcar la pauta en el 2003 amb el primer Pla de Descens Energètic del Regne Unit, amb la mirada posada en el 2030. La principal eina d'acció ha estat Transition Streets, per promoure mesures d'aïllament i eficiència energètica casa a casa, i per donar tot el suport estratègic a l'autoncosumo amb energia solar.
Una mirada neta, des de dalt del castell normando des del qual es domina Totnes, n'hi haurà prou per constatar el espurna de les plaques fotovoltaiques a les teulades. Més de 65 grups de transició -amb 550 llars implicats- s'han abonat al canvi, amb un estalvi mitjà de 700 euros en la factura de la llum i amb una reducció mitjana de 1, 3 tones de CO2.
L'alimentació, tan lligada al passat i al futur d'aquesta ciutat-mercat, és sens dubte el camp més fructífer. La iniciativa Food Link posa en contacte directe als productors amb els consumidors. Gardenshare ha creat una xarxa d'horts compartits. Food Hub intenta donar resposta a problemes com els excedents alimentaris. Les Seeding Sisters són les animadores de la agricutura urbana i el grup local de Incredible Edible, conreant a discreció en tots els espais públics, ha fet arrels en només dos anys.
L'economia col·laborativa ha plantat aquí les seves fruits amb Skillshare, on els grans i no tan grans comparteixen les seves habilitats. El Dr Bike intenta donar un impuls extra a les dues rodes, tot i tanta costa, i els grups de Transició Interior caminen donant-li voltes al concepte del "benviure".
Fa poc més d'un any va sorgir precisament aquí un nou projecte, The Network Of Wellbeing (NOW), creat per Nigel i Margaret Woodward i apadrinat per Satish Kumar, "l'ànima" de l'Schumacher College, que queda a menys de deu quilòmetres de Totnes . "Al 'benviure' es donen la mà el personal, el social i l'ambiental", recalca Kumar. "No podem estar sans si no vivim en un planeta saludable i si no potenciem els llaços de comunitat".
A la "xarxa del benviure" s'ha incorporat fa uns mesos com "ambaixador" l'espanyol Jesús Martín, 42 anys, que va arribar fins a la camp del sud d'Iglaterra amb la família, atret per trucada de la transició. "Les llavors del canvi estan ja aquí plantades i amb el temps van sorgint nous i nous projectes", reconeix Jesús, enginyer i antropòleg, ciutadà del món.
Quan estava encara adaptant-se, i en plena transició personal, va arribar a les seves oïdes el projecte de NOW, que encaixava directament amb la seva pròpia idea de la sostenibilitat: "Un món en el qual les necessitats de benestar de la població es vegin satisfetes dins de recursos limitats del planeta ". A promoure aquesta visió es dedica ara, amb les antenes sempre posades en tot el que va germinant i sorgint (el 2014 es llançarà des Totnes un nou medi social, Worl Wide We, que aspira a aprofitar el potencial de les xarxes per impulsar el canvi).
"Els canvis culturals i de paradigma porten cert temps", apunta Jesús, que admet que fins i tot en un lloc com Totnes queda "encara molt per fer". "El millor d'un poble com aquest és que atrau gent que sintonitza amb els teus valors, i això serveix per rerforzar aquesta nova cultura i avançar cap a un futur en positiu que per a mi passa per la idea del 'benestar resposable' i del 'benviure ".
Un altre paisà, Emilio Mula, es va venir a Totnes fa ja més temps i s'ha involucrat fins a la medul·la en el moviment de la transició. Emilio és el "presentador" (en tots els sentits) del documental En transició 2.0. Seva va ser la idea, entre tantes altres, d ' "retolar" el títol de la pel·lícula amb espècies multicolors de totes les parts del món, "per il·lustrar la varietat i la diversitat d'aquest moviment que no coneix fronteres".
A través de la productora Nu-project, Emilio Mula s'ha convertit en el gran comunicador de la transició amb aquest llenguatge tan simple com directe, que igual serveix per explicar el canvi climtic que per il·lustrar el poder transformador de l'agricultura urbana en aquests moments d'incertesa, necessitem explicar històries que ens donin esperança. La animaci aconsegueix retornar-nos la innocència i la mirada del nen, i des d'aquest espai és msfcil arribar-li a la gent a cor.
El darrer que necessitem en aquests moments són ms pellcules apocalpticas que ens deprimeixin, adverteix en una de les preses d'Emilio Mula el propi Rob Hopkins, que despr s de publicar The Transition Companion s'ha desmarcat amb un nou llibre en forma de crida contundent a l'acci: The power of just doing stuff.
Mirant cap enrere, Hopkins reconeix com els inicis de la transici van ser potser massa rgids, amb aquests dotze passos sintetitzats ara en quatre principis: començar, aprofundir, connectar i construir. I cadascú, que els s'adapti a les seves circumstàncies
Hem de parlar menys i fer ms, adverteix Hopkins. I cal posar un èmfasi molt especial en la visi positiva de l'altre món possible, fer-la el ms apetitosa possible, com un pastís de xocolata. Aquesta vida millor per a tothom, i millor per al planeta, és en el fons la meta cap a la qual caminem, encara que per moments pugui semblar impossible.
Gairebé sense sortir de Totnes (es nega a agafar a un aviny sol viatjar en tren pel Regne Unit), Hopkins ha aconseguit que la metxa de la transici es propagui en poc temps de Nova Zelanda a Índia, passant per Jap, el Brasil o Itàlia. A Londres funcionen uns quaranta grups, mso menys els mateixos que a Espanya, on ja s'han celebrat dues trobades nacionals.
Transici: passatge d'un estat a un altre, perode de transformació No puguem marxar de Totnes sense parlar finalment amb Ben Brangwyn, cofundador del moviment i organitzador d'aquesta xarxa que crida poderosament a les nostres portes, des de dalt d'aquest petit gran poble, envoltat d'un intens verd i protegit pels gruixuts murs del castell normando
Experimentem fent: no esperem a que ningú ens d permís. No tenim una recepta màgica per al canvi, i hem comprovat que la mateixa fórmula no serveix en totes les parts del món. Però la xarxa s'est propagant cada vegada msrpid. De l'intercanvi d'experiències est sorgint un poder transformador que est donant per fi els seus fruits.
Font: https://www.elcorreodelsol.com/articulo/totnes-la-autentica-transicion
Totnes, la autntica transici
