Foto: Tamara Adams
Text: Brbara Meneses
El meu despertar espiritual va ocórrer en l'any 2000 quan una sèrie de circumstàncies en la meva vida personal em van portar a viure experiències en què vaig sentir haver tocat fons. A partir d'aquest moment, es va produir una obertura en el meu interior i nova energia, saba vital i vida van fluir cap a la meva expandint la meva consciència, fent-me despertar a "una altra realitat", la dimensió de l'esperit. Vaig patir literalment orgasmes en el cervell, explosions energètiques en la meva ment d'acord aquesta anava expandint-se i obrint-se a una nova realitat. Em faltava un llenguatge amb el qual articular el que estava vivint i no tenia ningú al meu voltant que pogués ajudar-me a comprendre allò que em passava. Vaig passar un llarg any aprenent un nou vocabulari que pogués donar sentit a les meves experiències internes i em permetés descriure d'una forma coherent el que experimentava en el meu interior.
A partir d'aquell despertar de la consciència, no em vaig sentir una il·luminada ni de bon tros sinó que vaig sentir que alguna cosa indescriptible en el meu interior hi havia despertat d'una letargia profund i que des d'aquest moment, em tocava fer el que intuïtivament vaig trucar "treball interior". Va ser un procés de 15 anys, fins a la data, en què vaig haver de revisar i curar moltíssims aspectes de la meva persona, dels meus vides passades, formes de pensar, sentir i obrar condicionades, programades, confuses, erràtiques, incoherents. Tot un procés molt orgànic i intuïtiu que va ser desplegant naturalment davant meu fent-me navegar per entre sincronicitats, persones, trobades fortuïtes, missatges en clau, llibres, eines diverses que anaven sorgint a mesura que les necessitava per a realitzar aquest treball intern que vaig pressentir tan crucial.
Vaig comprendre que el despertar espiritual és un començament, no un final i que si no s'acompanya per aquest treball intern de sanació física, emocional, mental, energètica i espiritual, no podria avançar en això que vaig percebre ser el meu camí.
Aquells que coneixen la piràmide d'Abraham Maslow de les necessitats, saben que segons aquest investigador, tots els éssers humans han de satisfer una sèrie de necessitats que s'hagin expressades per categories en forma piramidal, per ordre d'importància. No podem, segons Maslow, saltar-nos les necessitats fisiològiques bàsiques com el tenir suport, allotjament i gaudir d'una seguretat vital mínima i satisfer necessitats més elevades com l'espiritual.
En aquest sentit, el camí espiritual, vaig comprendre, havia de passar per atendre totes aquestes necessitats fins a poder arribar a l'àpex d'aquesta piràmide on es troben les necessitats espirituals més profundes: la recerca de qui som, què fem aquí, quina és la naturalesa de la realitat i el nostre lloc en l'existència, ¿hi ha un Déu i qui sóc jo en relació a El-Ella-Això?
Una de les coses que vaig descobrir amb el temps i que va confirmar la necessitat de realitzar un treball paral·lel de sanació alhora que recorria el meu camí espiritual cap a la Unitat cap a la Font (anomenem-procés d'Il·luminació, Autorealització, Alliberament) és que vaig comprendre que la nostra capacitat de vivenciar experiències o aconseguir estats espirituals determinats està en directa proporció amb el nostre volum de trauma intern acumulat en aquesta i altres vides.
Són els nostres traumes no resolts els que ens causen vivenciar experiències místiques des de la distorsió esquizoide o bipolar. Poder gaudir d'una espiritualitat plena i viva en nosaltres passa necessàriament per realitzar aquest treball intern d'anar resolent i guarint les ferides que ens van deixar traumes passats que jeuen en el nostre inconscient i que ens impedeixen avançar en el camí espiritual aconseguint majors nivells de claredat, silenci interior, comunió amb el tot.
Al desembre de 2012, a Austràlia, quan la meva petita ment va pensar que ja ho tenia tot "vist" o sabut o comprès, vaig viure un procés de Nit Fosca de l'Ànima que va sacsejar novament els fonaments de tot el que vaig creure saber i vaig creure haver assolit. En aquests moments de màxima foscor, quan vaig percebre que res del fins ara treballat, curat, resolt m'havia portat ni un mil·límetre més a prop del meu anhelat destí final, vaig sentir una veu sense veu en el silenci del meu Ser que em va cridar des del que vaig percebre ser el cor del Gran Sol Central de la Galàxia.
Era Ella. Una veu sense veu que va pronunciar aquestes paraules en el meu interior, com si em conegués de tota "la vida". Aquelles paraules van ser: "Mare Divina" ...
- "Mare Divina", vaig repetir com un eco en el llunyà espai responent des de la Terra a aquella crida que procedia d'algun cèntric lloc a la galàxia. "Mare Divina, Mare Divina" ... vaig tornar a repetir.
Com un mantra, un bàlsam guaridor, aquelles paraules van descendir sobre mi amb un nèctar d'Amor Diví que va ser rentant i rescatándome d'aquell fosc lloc on em vaig percebre haver "caigut". "Mare Divina ... Mare Divina", vaig repetir una i altra vegada al mateix temps que vaig començar a sentir una nova saba vital córrer per les meves canals subtils despertant, aixecant-me, omplint-me d'una nova classe de vida, una vida viva, desperta com mai abans. "Mare Divina", vaig repetir una i altra vegada creixent en confiança, sota l'abraçada d'un càlid mantell maternal que va començar a nodrir-me de dins cap a fora, des del més profund del meu interior cap a l'exterior. "Mare Divina, Mare Divina, Mare Divina" vaig repetir omplint-me i omplint-me.
- Mare, Ets t? Pregunt un dia per fi, abandonant per un moment la intoxicacin d'aquell embriagador mantra.
Em va quedar quieta esperant la seva resposta. Ets T? Repet en el meu interior. ESCOLT amb tots els meus sentits. ESCOLT amb els meus ulls, els meus ots, amb cadascuna de les cllules del meu cos. El meu atenció i el silenci que va créixer en el meu interior, va ser total. Mare, Ets T? Pregunt
Va ser llavors quan vaig sentir el pols mateix de la Vida fluint en el meu interior dndome la resposta. Un moviment en forma d'espiral ascendent es va fer notar en el meu interior. Segu realitzant la pregunta i aquella espiral interna es mova cada vegada que preguntava per la Mare. Va ser es que comprend que la seva primera resposta fava vingut per la via kinestsica.
(Brbara Meneses, 2016)
