De petita em ensearon a resar ngel de la Guarda, dolça companyia, no em deixis sola ni de nit ni de dia, im s d'una vegada em va semblar veure algun.
Ara, desprs d'algunes crisis de fe i de exaltacin de l'ego, es que aquest Ángel sempre ha estat aqu. Forma part d'm, sóc jo mateixa en una dimensinms elevada. És com si fos una altra versinma, millorada, ms evolucionada, en la qual aquest jo que us parla s'ha dissolt en un altre jo ms gran, del qual potser tamb n participes t, i molts altres als quals no coneixem.
En aquest joc de la vida, dissenyat per la ment de l'univers, tamb hi ha diferents nivells. Tots funcionen alhora, però estem acostumats a enfocar l'atenci en una sola realitat, la que anomenem 3D. Ara estem aprenent a reconèixer a aquestes altres parts, que també som, ia viure en aquesta multidimensionalitat. Em sembla que per això, hi ha tants malestars fsics, eco del dolor acumulat, tant en els plecs de la nostra ànima, com en algunes de les vivències ms recents. És com si se'ns estiguessin desplegant unes ales que ignorbamos que tenem, per poder alçar el vol i anar més enllà. Ms que una metamorfosi, ens estem alliberant de capes i capes de personatges que hem adoptat al llarg dels anys per -quin sap-si sols per sobreviure o anar tirant . És hora d'alliberar-nos de tant patiment, gratuït i voluntari, que ens distorsiona la visió de la bellesa de la vida i ens allunya del contacte amb la nostra essència.
Perquè en aquest joc de viure podem exercir la nostra llibertat. La llibertat de continuar escrivint un passat sense sorpresa (i com en el joc de l'oca, tiro perquè em toca), o la llibertat de convertir-nos en éssers creadors de la nostra pròpia realitat. Donar un salt quàntic des de la nostra casella habitual cap a un altre joc on no hi ha ni caselles ni regles, on l'únic propòsit és sentir-se en pau amb un mateix.
Mentre juguem, descobrirem que som lliures de triar on posem l'atenció: si en el record malaltís (l'antic joc, tan conegut, que ja ens avorreix), en el futur incert (un joc que, tal com ho pensa la nostra ment 3D, ens fa por) o en el present que, fins ara, no sabíem viure perquè se'ns escapava de les mans. Anirem recuperant la mirada innocent i la capacitat de sorpresa de la criatura que portem dins. Cada instant viscut amb el propòsit de "sentir-se en pau amb un mateix", ens proporcionarà la medicina que necessiten totes les parts que conformen el nostre ésser per restablir i recuperar la lluminositat oblidada.
Et convido a jugar, per descobrir la teva nova vida. Com? Enfocant-nos en el batec del nostre cor, sentint com l'aire que respirem ens expandeix el pit i dibuixant-un somriure als llavis.
Et proposo que t'acostumis a començar ia acabar el dia amb aquesta tríada sanadora. Si després ho repeteixes al llarg de la jornada, sense més motiu que per ajudar-te a enfocar en l'aquí i ara, et donaràs l'oportunitat de generar un canvi en el teu estat anímic. Fins i tot, et pot sorprendre descobrir que, el miracle, és a les teves mans.
Juguem? ????
Tríade sanadora, ¿juguem ?, per Maria Assumpció Fàbregas i Anglada
font:
