Taula de continguts amagar febrer 1 LES FRASES: HO SENTO, PER FAVOR, PERDNAME 3 EL PENEDIMENT HO SENTO 4 EL PER-DO PER FAVOR, PERDNAME 5 Una bona explicació sobre la litúrgia del Hooponopono
LES FRASES: "HO SENTO", "PER FAVOR, perdoneu"
HA I
Bon dia, PáKAU!
Anem a veure cadascuna de les FRASES. Les eines són "crosses", alguna cosa en què recolzar-nos per començar a canviar la nostra percepció. Estem entrenats per a la reacció. Estem entrenats des de la polaritat que ens indueix al judici. Aquest entrenament és ancestral, de manera que al començament necessitem d'aquests suports per començar a canviar la manera de veure el món.
En aquest taller, ja hem comprès com nosaltres li donem un significat a cada cosa des de les nostres memòries i, en funció d'aquest significat, vam dissenyar les nostres experiències. Ara sabem que aquest significat pot ser conscient i que podem canviar-lo en tot moment. Per això ens serveixen les eines. Per recordar que tenim el do de triar. Han d'estar atents a rebre les seves pròpies eines per a situacions relacionades amb l'experiència pròpia. Normalment són paraules simples, paraules que són familiars i que ens ressonen especialment en una vibració alta.
EL PENEDIMENT - "HO SENTO"
De què em penedeixo? Per què hauria de penedir? Què és el penediment?
Des de les nostres memòries, penedir seria alguna cosa així com acceptar que vam fer alguna cosa malament i per tant no vam ser el "prou" bons el que ens posaria immediatament en la categoria de "dolents" per defecte. És a dir ... si he de penedir d'alguna cosa, és perquè no ho vaig fer bé, de manera que sóc dolent, faig les coses malament o alguna cosa va malament en mi, aquest és un judici que va directament al subconscient i es transforma en un mandat: "No sóc bo, per tant sóc dolent". Així opera l'ego reaccionant des de les memòries.
Com les memòries sorgeixen dels diferents significats que hem donat a les nostres experiències, significats que sorgeixen de la culpa i posterior por que ha ocasionat la nostra "aparent" separació de la Font, diem que les hem creat, acceptat i acumulat. Després les hem cregut, per això s'han transformat en "creences" i altres, en mandats ancestrals o creences col·lectives d'una ment completament distorsionada i dement. Aquest concepte vaig a repetir-ho en diverses oportunitats sobre la segona part d'aquest taller. El concepte en si és molt simple, però algunes vegades costa una mica incorporar-lo.
Però, llavors, que significa "jo em penedeixo"? Per què em penedeixo? Per què dic "ho sento"?
L'únic motiu pel qual em penedeixo, és per haver lligat aquestes memòries a la meva realitat. Em penedeixo d'haver escollit en algun punt aquesta ment errònia. Em penedeixo d'haver triat la reacció i la inconsciència. Em penedeixo d'haver estat buscant "fora", quan totes les respostes estan "dins". Em penedeixo d'haver lliurat el control de la meva vida a la culpa. "Ho sento" perquè puc reconèixer que he creat aquestes memòries i després les he cregut; ara SÉ que puc tornar a escollir de manera absolutament conscient i SÉ que res dolent passa amb mi. SÉ que només són memòries tornant a "tocar", turmentant al meu Nen, dient que no sóc prou bo. Jo no he estat conscient d'això. No tenia idea que podia triar. Ara el SÉ.
No hi ha cap culpa en això. Ser inconscient no vol dir ser culpable d'alguna cosa. FINS I TOT, HI HA MÉS: La famosa "separació" de la Divinitat és un estratagema de la ment errònia. No existeix tal separació. La Divinitat resideix DINS de cada un i encara que experimentem estar separats un de l'altre, som UN. UN SOL Fill de la Divinitat! No hi ha millor ni pitjor ... només existeix UN! No hi ha dualitat allà. La separació famosa, va portar la dualitat, que va portar la culpa i la por, que van portar el judici i el dolor ... PERÒ tal separació NO HI HA ... Llavors la CULPA ... tampoc existeix !!! i tampoc hi ha tota la resta ... encara que experimentem ... són producte de les nostres eleccions i significats assignats des del començament de la nostra creació: són la nostra MEMÒRIES.
EL PER-DO - "PER FAVOR, perdoneu ..."
A qui li demano perdó? Si no hi ha culpa ... perquè tinc llavors de demanar perdó?
Des de les nostres memòries, demanar perdó és molt similar a dir "ho sento" ... i finalment vam concloure que hem fet una cosa dolenta, per tant no som bons. Demanar perdó és un cop baix a l'ego. És un pas més enllà de dir "ho sento". També hi ha la "culpa" infiltrant d'alguna manera, només per produir-nos el conegut turment ancestral.
Vegem com veiem el "perdó" des de les nostres memòries. Quan diem que perdonem algú, això implica que considerem que algú ens va fer alguna cosa i, de fet, això ha estat una cosa dolenta. Algú ens va fer una cosa dolenta i nosaltres perdonem l'acte "hostil". Tot aquest concepte és erroni. El concepte sencer està tacat per memòries.
Acceptar que algú em va fer alguna cosa en contra de la meva voluntat em posa en la categoria de víctima indefensa (paper favorit de l'ego i les memòries). Si he pres el 100% de responsabilitat sobre tot el que passa a la vida, només JO sóc amo de la meva vida i responsable per ella ... i ningú pot fer-me res, llevat que JO li ho permeti.
De totes maneres, fins i tot sense aquest concepte ... si realment considero que algú em va fer alguna cosa (encara que això és impossible ...), que a més considero que és "dolent" ... dir que he perdonat, des de ja m'està indicant que vaig acabar penjat d'això i que no puc oblidar-ho. Estic acceptant que m'ha afectat (ho he permès) i que no "perdono" res ... perquè no aconsegueixo alliberar-lo. TOT el concepte que tenim sobre el perdó és una fal·làcia ancestral. Incoherent de principi a fi, així com la ment errònia que el va originar. El significat de PER-DONAR està inclòs en la paraula mateixa.
Passa el mateix amb la paraula en anglès: FOR-GIVE. És un concepte massa simple i pla. PER DONAR ... PER LLIURAR. Això ja ha estat explicat en l'apartat de la pregària. Tot el que em distreu del fet d'estar convençut que el tinc TOT (si tinc a Déu, el tinc TOT ... no em cal RES), tot allò que pertorba la meva Pau, és PER LLIURAR a l'Amor Diví.
Quan dic perdname, si us plau estic parlant amb la Divinitat DINS de m He reconegut que hi ha un concepte o experiència errnia, un concepte distorsionat que he de LLIURAR a l'Amor Diví perquè sigui corregit.
Al seu torn, en demanar perdn, estic disposat a fer el correcte, a fer esmenes, a donar soluci definitiva al meu elecci errnia. Ja no ho necessito. No necessito això que em pertorba, que em fa enfadar, que em malalta i em mata. Tot això em distreu, em fa creure que em falta alguna cosa i jo es que això no és possible, perquè si tinc a la Divinitat obrant en la meva vida, ho tinc TOT. No pot faltar-cap cosa! Si ho tinc TOT!
Quan alguna cosa no va bé, de seguida vam buscar el culpable al nostre voltant (fora). Som lleugers per jutjar els Nens de Déu. Tenim una tendència a glorificar les nostres penes, mancances, malalties parlem sobre elles, ens justifiquem, ens victimizamos, ens sentim culpables Tenim aquesta tendència a adorar els nostres problemes com ms enutjosos i retorçats, millor Desprs de tot qu haramos sense els nostres problemes?
Ells definitivament ens allunyen de la Font. No podem servir dos senyors al mateix temps O glorifiquem Déu glorifiquem als nostres problemes (que en definitiva, són noms nostres memòries repitindose sense parar al nostre subconscient). Per això, en lliurar tot allò que ens distreu del fet que no ens cal res, perquè al tenir Déu, ho tenim tot, és una manera de dir-li a la Divinitat que noms ella ens basta que no necessitem cap altra cosa.
PERDONAR sols significa alliberar, lliurar, deixar anar per viure el present que és un regal per això es diu present. Permetre que el present sigui el que és sense resistència. Com ens diu el mestre Tolle: No hi ha res més intil que resistir-se a el que ÉS
La PAU comença amb mi. Ja que jo sóc la Pau.
FONT: Es desconeix l'autor d'aquest text Mario Liani (plana web): http://38uh.comUna bona explicaci sobre la litúrgia del Hooponopono
