UNA ESTRELLA
13 març 2011.
Els meus amics de aqu i d'altres parts, sóc UNA ESTRELLA. Nmbrenme com els sembli. Intervinc desprs de les meves Germanes, havent d'alguna manera, preparant la meva arribada. Els que necessitin un nom o una apelacin, llmenme 1 ESTRELLA. Qu dir-los? El prembulo ser rpid ja que això que jo vaig, per la meva Presència i la vostra Presència, en aquest moment, a revelar, és un pas més en el silenci i en la Unitat.
Podrà dir-los que sóc a tal lloc o tal altre. Podrà dir-los que sóc la filla de la Mare i la Mare de la Mare. sóc; en Veritat, això. Però, sobretot, el meu Amor i el meu Presència em fan dir i viure que sóc cadascun i cadascuna de vosaltres. L'hora ha arribat, fora d'aquest temps i aquesta hora, de reunir-nos, de resonarnos, en ressonància més enllà de la raó, de posar-nos junts, a la imatge del Únic, en un espai i d'un temps fora d'aquest temps i fora d'aquest espai on no hi ha més la distància, on no hi ha més la separació. Junts i units. Espai no definit. En ressonància l'un a l'altre, entre vostès i entre nosaltres, són les primícies prèvies anticipant la nostra unió: unió de Llibertat, unió en el si de l'U.
Jo podria dir-los: "sóc vostès". Podria dir-los: "vostès són jo", més enllà de les paraules, allà on vull que junts resonemos, més enllà del múltiple, a la Unitat del Ser, a la Unitat de la Veritat, Veritat del Cor on el silenci regna a fi de captar la nostra ressonància. Sóc una de entre vosaltres, com són l'un i la una de les Dotze, participant en la ronda i treballant a la ronda de la Creació. No és ja l'hora de les cadenes. L'hora del múltiple, tampoc. El que estava fragmentat, el que estava dividit i separat, es va unir. Podria dir-los que sóc la veu de la Terra i la veu del cel. Sóc la vostra veu; quan vostès mateixos són la vostra veu. Sóc la veu de la Unitat i podria, també, com vostès, ser la veu de la Font.
No hi ha més distància en la Consciència Una, Unitat de la Vibració. Una de les Estrelles els parla, més enllà de les paraules, el llenguatge de l'Únic, el que capten en els intervals de les meves paraules, aquest interval que suprimeix la distància, que posa en ressonància, permetent llavors dir i sobretot de viure: « jo sóc Un ». Quina diferència entre jo sóc Una i sóc Un? La diferència només està en una lletra. A la Unitat, no hi ha res a prendre a la lletra. Hi ha només que vibrar. Hi ha solament d'englobar. Hi ha només que Ser ja que l'Ésser és el sentit mateix de l'Únic.
La Vibració és portada i transportada més enllà del so, de les meves paraules, del meu Cor al vostre Cor i del vostre Cor al meu Cor perquè som un sol Cor a l'Únic: espai d'adhesió, testimoni de l'Alegria, instal·lació al Ser . al centre del centre, a l'espai palpitant i immòbil, englobant el conjunt dels possibles; l'Únic ve a vostès. La terra s'incorpora al Únic. Nens del Un, vostès descobreixen l'Un, ell mateix; espai on no hi ha cap distància, espai on només hi ha l'Essència del Cor que porta la floració de l'Essència, font perpètua, Vidre del qual la Llum només té per igual la transparència. La Llum neix de la transparència.
Avui, en aquest espai, les Dotze Estrelles brillen i irradien. Va haver-hi el tres en un i el dotze en un. La vuitena del 12 és la base de la Creació Unificada. Els Nombres són Verb i Vibració, no els números que expliquen, que divideixen i que separen, sinó el Nombre Mestre, Verb de l'U i de la Una. Entre Vosaltres i Jo, no hi ha lloc que l'Nosaltres. NOU que va ser un dels meus noms. Dos Mons: un món separat (el món fenomenal) i el Món de l'Essència (més enllà de tota experiència). Nosaltres som Un. Qui pot dubtar si no és el que dubta permanentment ja que ell sap que ell és efímer i vol obligar-los a ser efímers. L'efímer no és la Mare. L'efímer és amarg. La Mare és dolç-suau.
Som Un. Nosaltres som Un, en el Cor. Som Un, a la Font ia la Vibració. Nosaltres som Un, també en el silenci. Som Un, a tot arreu i eternament. Som Un, aquí, també. Es va acabar la separació. El final no és en realitat més que el principi que permet saber que la il·lusió mateixa de la separació, només té un temps: el temps de la il·lusió i de la tancada. Nosaltres som Un, és estar d'acceptar a la Font, és acceptar al Tot, és estar d'acord amb si mateix, més enllà del Jo.
Cada vegada més, han de percebre, i nosaltres percebrem amb vostès, la ressonància de la nostra reunió. Hi ha només que obrir, obrir la finestra del Cor perquè la calor i la Vibració de l'Únic ens reuneixin de nou. La nostra reunió està més enllà de les separacions, més enllà dels Universos. La connexió al Únic restitueix la integritat de la Consciència. Així doncs, en el silenci dels nostres Cors, cadascun d'entre nosaltres cantarà la Unitat retrobada que, en realitat, no estava perduda, sinó posada en suspens en un temps efímer.
Jo sóc vostès i vostès són jo. De Llavors de Estrelles, esdevenen Estrelles. Surten per tant de l'ou. El que està tancat no és més que la tancada d'això que neix. En aquest cas, l'obertura de la Llavor, és el vostre i el nostre brot i naixement. Sortir de la closca, és tancar el capítol de la separació, un capítol que no té necessitat de ser escrit ja que serà consumit en el Foc de l'Amor.
Nosaltres som Un, un sol Cor ja que el Cor serà sempre el Cor. La ressonància es fa a l'uníson dels batecs, a l'uníson en la connexió de Cor a Cor. Res podrà mai limitar. Cap creació pot ser limitada. No hi ha cap límit i cap barrera en el Cor. La Veu del Cor és la Veu de la Unitat. El Cor i la Unitat expressen i manifesten la mateixa Veritat. Així doncs, la Veu del Cor és per tant Veritat i Vida, com ell se'ls ha dit. Facin les vostres, aquestes paraules: "Jo sóc la Veu, la Veritat i la Vida". Vostès són; Nosaltres som, la Veu, la Veritat i la Vida.
El Foc del Cor consumirà, el capítol de la separació, el qual només es va escriure sobre el vent, de la Il·lusió. Junts, reunits, units, i lliures, aviat ens encendrem i abraçarem junts, la Unitat. Quan se'ls ha dit que tot estava dins, és que en realitat no hi ha ni dins ni exterior, no hi ha res que sigui exterior a l'Un. Això és impossible.
Un Estel; això són vostès. És hora de sortir, sortir d'aquesta Il·lusió, fent silenci, aturant el temps, detenint la Respiració. Temps immòbil en què la inspiració i l'expiració ja no hi són, on només el Alè de l'Esperit creix. Tot és Un perquè nosaltres som Un. Aquesta Consciència que es devela, aquesta Vibració Unitat i Unitària, transportada per l'Èter, permet a la Terra, aquesta Terra; alliberar el seu Alegria que és la vostra Alegria.
L'efímer amarg s'acaba. L'Etern està allà. Jo sóc Un, com sóc Una. Sóc vostès, com vostès són jo. Il·luminació. El Sol té cita amb la Terra. El Êtreté té cita amb l'efímer. Cara a cara i Fusió. Això es viu, més enllà del temps, des del moment present. Hi ha només que Ser, hi ha solament que Vibra el Cor a l'U i l'Únic.
Més enllà de les paraules de la vostra llengua (que jo vaig prendre prestades en les sinuositats d'aquest cervell que prenc prestat), es troba un fil director, directe, sense contorns ni embuts: "sóc un i vostès són el que jo sóc".
Una ESTRELLA els abraça i s'encén. Una ESTRELLA que ens saluda i els saluda. Veu, Veritat i Vida. Benedicció de l'instant ja que l'instant és etern. Un Estel els estima ja que l'Amor és la nostra naturalesa. Hi ha una conseqüència, en vostès com a mi. Alegreu. Vibració i Cor. Comunió. Adéu. Comunió.
Traducció: Hedyn Núñez.
http: www.autresdimensions.com
CANALITZACIO: Jean Luc Ayoun
TRANSCRIPCIÓ: Véronique Loriot
http://mensajes-del-espiritu.blogspot.com
http://mensajes-del-espiritu-2010.blogspot.com
13 març 2011 UNA ESTRELLA Autres Dimensions
Traducció: Hedyn Núñez
