Segons Viquipèdia, "El" espai-temps "és l'entitat geomètrica en la qual es desenvolupen tots els esdeveniments físics de l'Univers, estant d'acord amb altres teories, com la de la Relativitat d'Einstein". El nom d'espai-temps, segueix dient Viquipèdia "al·ludeix a la necessitat de considerar de manera unificada, un localització geomètrica en el temps i l'espai, ja que la diferència entre components espacials i temporals és relativa perquè només depenen segons l'estat de moviment de l'observador.
L'expressió espai-temps, ve a partir de l'ús corrent, expressat a partir de la Teoria de la Relativitat d'Einstein, que diu que ... "el temps i l'espai són relatius. Tots dos, temps i espai, estan condicionats per l'observador. Segueix dient aquesta teoria ... "que l'espai i el temps es combinen per formar el que s'anomena l'espai-temps".
La Teoria de la Relativitat afirma que a major velocitat, més lent és el temps transcorregut entre l'inici i final de qualsevol succés o esdeveniment.
La ciència esotèrica, va més enllà d'aquesta definició científica, afegint que ... l'Espai és la Matriu de l'Univers on neixen, creixen, es desenvolupen i moren, galàxies, sols, planetes i tots els éssers que els integren ....
Segons la ciència esotèrica, a l'Espai se li considera una Entitat que s'expressa i manifesta a través d'innombrables plans, nivells i gradacions de matèria, tenint la matèria en cadascuna i en la totalitat d'aquestes gradacions, la capacitat d'adaptació i harmonització entre tots els seus elements bàsics i constitutius, donant com a resultat la visió que en el seu conjunt observem i entenem com Univers o Cosmos, on viuen, evolucionen i s'expressen innombrables tipus de consciències conjuntament amb aquesta Vida Eterna o entitat denominada Espai.
Donada la sincronicitat l'Univers i La seva natural estat harmònic, tant en l'espai macrocòsmic, com en l'espai microcòsmic, qualsevol esdeveniment sigui del tipus que sigui, mental, emocional, físic, etc., desencadenen causes i efectes íntimament relacionats entre si, que repercuteixen en tots i en cada un dels diferents estats de la matèria, seqüenciats en intervals o períodes, als quals l'home els ha etiquetat com a unitats de temps, per a una millor comprensió del seu espai-temps existencial i evolutiu, que com sabem, està constituït per cicles de segons, minuts, hores, dies i anys.
Per fer-nos una idea de la complexitat de la relació espai-temporal que ens envolta, els Llibres Sagrats d'Orient, ens diuen, que els Cicles de Manifestació i Ocultació Universal, als quals el Hinduisme anomena Manvàntares i Pralayas, constitueixen cada un d'ells, un sol dia a la Vida de Brahma, el Déu Suprem, corresponent-cada un d'aquests dies, a 4320000000 anys solars nostres, unes mesures de temps que escapen a qualsevol comprensió humana.
Atenent-nos a aquestes consideracions, ens podem fer una idea que les coordenades d'espai i temps, tenen uns valors i unes dimensions diferents, que varien segons l'estat i nivell evolutiu de la consciència que experimenta qualsevol esdeveniment dins del seu entorn sensitiu, existencial i evolutiu.
En aquest sentit, podem fer unes senzilles comparacions si ens fixem en els cicles vitals de diferents entitats i consciències, com per exemple, les d'un àtom, un microbi, una arna, un animal superior, l'home o un Logos, en què els espais -Temps de cada un d'ells són diferents, a causa dels també diferents graus i àmbits de percepció i de sensibilitat de cadascuns d'ells.
La percepció de l'espai i el temps, estan per tant condicionats, no només per l'estat evolutiu de la consciència que experimenta una successió encadenada d'esdeveniments relacionats entre si, sinó també pel nivell o pla on es situa i experimenta aquesta consciència, ja que les vibracions energètiques i la velocitat de propagació amb la qual es desenvolupen i tenen lloc determinades experiències o esdeveniments, no poden tenir les mateixes magnituds ni els mateixos valors en un pla de tres dimensions com és el físic, que les de quatre dimensions del pla astral, les cinc dimensions del pla mental, les sis dimensions del pla búdic o les set dimensions del pla atmico.
És a dir, els esdeveniments o successos es desenvolupen amb més rapidesa i són més curts en el temps (segons el descriu la teoria de la relativitat), en la mesura que ens distanciem del pla físic i ens vam traslladar a plans més subtils i estats de consciència més vibrants i expansius de l'univers.
Una consciència molt evolucionada i per tant molt sensible i molt expansiva amb possibilitats de consciència en nivells molt subtils de la realitat, pot veure i experimentar esdeveniments i vivències d'enormes proporcions i de molt llarga durada en qüestió de pocs minuts, quan per contra, per una altra consciència menys desenvolupada, que estigui experimentant esdeveniments en nivells de consciència més propers al pla físic, hauran transcorregut probablement molt més temps.
L'Espai-Temps, està condicionat per tant per la Ment del Tot que està en Constant i Perpetu Moviment, sent seva Vida la més exacta expressió de La seva Eterna Activitat, sent el que entenem nosaltres com Mort, Dissolució, Cessació o Inactivitat, com a millor ens agradi anomenar-lo, només aparent i no real.
Si entenem que l'aparent ocultació i cessació d'activitat o de repòs, és el que es denomina un Pralaya Universal, un període d'intens i reparador somni Diví, que Li serveix de balanç i de recopilació d'experiències a Brahmá en finalitzar la jornada de cada dia, hem de suposar que a aquesta Nit Universal, li segueix un nou i més enlluernador i prometedor dia, amb el naixement d'un nou i inimaginable i més perfecte Manvàntara.
Aquesta realitat probablement la puguem entendre millor si li apliquem el Principi Hermtico de la Llei de Analogas i Correspondències, que diu, que Com és dalt és baix, com és baix és A dalt .. que aplicndolo als nostres períodes de somnis, podem observar l'enorme i frentica activitat que té la nostra consciència en aquests estats d'experimentaci allunyats de l'estat de vigília quotidià, molts mslcidos i enriquidors, on es repassen tots els esdeveniments passats i es prenen les correccions i decisions necessàries per a futures i similars activitats.
Per tant, no es pot entendre ni comprendre, la no-existència, no-res, que l'home en algunes ocasions utilitza com a argument per explicar l'inexplicable, per tractar de comprendre l'incomprensible, tractant d'assolir els inaccessibles pensaments del Creador, de La seva forma d'Crear i de ser, una cosa que est fora de l'abast de qualsevol ésser humà. Com podrem negar l'existència del Temps i de la seva inseparable identitat amb l'Espai, que és el Tot, si són la mateixa cosa, la mateixa realitat ?. No podem comparar ni posar com a models el temps i espai humans i portar-los com a patrons d'identitat a espais i temps que escapen a la nostra comprensi en els inabastables espais i temps de l'Univers, ja que la finita ment concreta de l'home no est capacitada per contemplar d'alguna manera l'incommensurable de la Ment Divina, noms en alguna mesura els Grans Adeptes i membres de la jerarquia Planetària es poden aproximar a aquesta realitat a l'estar les seves Vides i Consciències compartint unes m s àmplies i subtils zones de l'espai, sent sensibles per tant a temps i espais que podrem definir com superposats i simultanis, una cosa molt difcil de comprendre i d'entendre.
Si admetem que els diferents espais intermoleculars dels plans, subplanos i nivells de matèria de l'univers s'interrelacionen i s'interpenetren tots entre si, hem d'admetre tanben que els temps de cada un d'ells, tamb s'interpenetren en condicions difcils de entendre, per s d'admetre com una cosa coherent ylgico a aquesta inherent realitat.
Davant de tanta complexitat, podrem preguntar-nos, hi ha un Espai-Temps Absolut que engloba i conté a tots els espais-temps parcials o complementaris, que es desenvolupen i es succeeixen tant en un sistema de galàxies, com en qualsevol sistema solar, en un planeta, en el mateix home, o en qualsevol consciència, sensible d'apreciar el seu desenvolupament en l'entorn o medi on evoluciona ?.
Per a la majoria de nosaltres el concepte del Temps i de l'Espai, estan molt condicionats per la cultura, creences yhbitos ja passats de moda que en moltes ocasions ens impedeixen estar d'acord amb els nous temps de l'Era de aquari, de gran obertura mental, condemnant i negant allò que no entenem ni comprenem, el que d'alguna manera, fa que estiguem tancant la porta cap a una nova visió de la realitat de l'Univers ia la contestació a moltes de les interrogants que intriguen al nostre jo més profund.
Hem d'estar molt atents, per fer els canvis necessaris en la nostra forma de pensar i d'enfocar aquests aspectes tan transcendents de la realitat, a través d'una gran dosi d'introspecció i de sincer autoanàlisi, evadint de conceptes i idees ja caduques que encara que en algun moment ens hagin estat utilitat, en els moments actuals ja no ens serveixen per a comprendre en alguna mesura la idea o concepte de l'Espai o Déu, ja que sent Déu, Vida i Activitat, el que anomenem el nostre temps, està molt lluny de ser igual a altres espais i temps, siguin de l'índole que siguin, encara que en el seu conjunt tots els espais i temps, formen part del seu Ser i de la seva temps, ja que el seu, el temps Diví, és un "continum" d'infinita activitat que no ha tingut principi ni tindrà final.
27.09.2012
Una Vision de l'Espai Temps, per Alfonso del Roser
