Rebut per Montserrat Alemany 2012.01.07

Parleu d'unió i us veiem separar-cada vegada més, cada un creu que té la veritat sense ser conscient que tots, tots, teniu la vostra veritat, diem teniu però no sou aquesta veritat.

Els llocs que viviu són vehicles perquè interaccioneu a nivell físic ja que encara no heu arribat a la vibració suficient perquè això no sigui necessari.

Us suggerim una reflexió profunda amb vosaltres mateixos: Què estic aportant com a entitat de llum al conjunt de la unitat?

Si sou honestos en les vostres respostes sabreu que a hores d'ara, encara és present en vosaltres l'ego espiritual i les inclinacions materials.

Tots sou germans, tots sou portadors de llum, perquè llavors aquesta lluita, aquesta rivalitat, perquè esteu creant distància?

Estimats fills us demanem que us reuniu i Aunis esforços per ajudar-vos mútuament.

No hi ha ms llum en un lloc o en un altre, si Creis si confiis i us dejis fluir, sentiris que tot és correcte si es fa des del cor, perquè fins i tot en aquest dóna sentim que la vostra ment humana interfereix massa en les vostres decisions.

Cadascun est en el seu camí

Cadascun est en la seva vibraci.

Deixeu doncs de creure que el que vosaltres hacis és el millor i el correcte en detriment del que fan els vostres germans.

La forma de vida, l'alimentaci, el lloc on vivs és el vostre com ho és la vostra ànima i el vostre Ser que són nics, llavors perquè imposar res?

La Mare / Pare estima a tots els seus fills per igual i espera el dia en què cadascun d'ells estimi per sobre de tot als seus germans, sense veure només la diferència sinó al contrari sabent que existeix aquesta diferència estimar encara m s des de la compasiny la comprensió.

La s'alegra de la trobada est prop.

Sentiu com l'energia us mou a connectar des del Ser i tot en la distància física, perquè el queris o no esteu connectats per aquest fil invisible als ulls humans que aquesta fet de llum i uneix cor amb cor.

Amb amor infinit

La mare.

ESTAR EN EL CAMÍ (reflexi personal) Desprs d'anys treballant i estudiant el que anomenem món espiritual, la veritat és que sempre m'ha resultat una mica extraoya alhora graciós això de món espiritual perquè em pregunto a què en diem món espiritual ??? No és potser tot el que vivim diàriament espiritual? El mateix viure ho és, perquè llavors aquesta separació entre gent espiritual i gent que no ho és, és molt inquietant per a mi. Quan vam començar a despertar (una altra paraula que tamb em fa gràcia) ens sembla tot un descobriment, sentir l'energia, veure colors, en l'aura d'altres, saber si algú aquesta bé o se sent malament i tot sense conèixer-la i tantes coses ja només en el pla de sentits fsics, ja no parlo de meditacions, el ioga o qualsevol pràctica energètica que fem, tot és nou i ens fa sentir especials amb el transcórrer dels anys ens anem adonant que tot és normal perquè tots som Éssers espirituals. Els nens ho viuen amb naturalitat, nosaltres mateixos érem així. Com deia el meu estimat mestre Panchito cal desfer el camí fet o el que és igual desaprendre tot el que s'ha après per tornar a l'origen a ser com un nen a deixar la ment a un costat per gaudir de tot amb la il·lusió d'un nen, ser d' nou una pissarra en blanc on escriure cada instant des del cor. Quan ja portem temps dins el "circuit" ens adonem que allò tan especial que sentíem al principi, ni ho notem perquè ho hem integrat i llavors ens sembla que no estem fent res, és aquest moment, si som honestos quan ens sobrevé el que anomenem la nit fosca, aquell moment en què res no ens sembla suficient i creiem que el nostre Déu / deessa ens ha abandonat, ens sentim sols i desemparats, la tristesa, la desgana, tot un cúmul de sentiments i sensacions s'arrelen en el nostre cos, alguns ens preguntem perquè ens passa això, ens preguntem si val la pena seguir i llavors en moltes ocasions comença una roda de consultes i preguntes cap a l'exterior. Busquem guies, gurus, busquem tot tipus de documentals, llibres, tècniques i teràpies .... Però res ens omple aquest buit aquest sentir que res val la pena. Si tenim sort i sabem escoltar, arriba un moment en què el nostre Ser i els nostres guies ens fan recordar quin és el sentit de tot l'esdevingut i poc a poc ressorgeix l'esperança, la il·lusió i l'alegria. Sincerament crec que tots passem per una o moltes nits fosques, però cada vegada que renaixem, si renaixem amb cada mort d'una part de nosaltres, del nostre ego, renaixem mes enfortits i més nets, més nens. Cada vegada que renaixem ens adonem de la poca importància que té el títol de persona que està en el camí espiritual, perquè tothom ho està, cada un en el seu propi camí. Tots caiem i ens aixequem, tots plorem, tots riem, TOTS. Cada vegada ens adonem més compte de la relativitat del que ens passa i ho anem integrant i vivint des d'un altre punt, des del cor, integrant l'Ésser multidimensional que som i veiem els altres com a iguals. Durant anys m'he trobat amb persones que busquen el seu camí, la meva resposta sempre ha estat la mateixa "perquè busques el teu camí si ja aquestes en el" I és així busquem el que ja estem fent, caminem i desfem caiem i no aixequem, de vegades trobem un obstacle que ens sembla insalvable, però si ens aquietamos, podem sortejar i un cop passat vam riure a riallades del que ens tenia atorados, perquè un cop passat ja no ens sembla difícil i això ens dóna força per seguir fins al pròxim obstacle que cada vegada ens resulta més fàcil. Una altra qüestió que almenys jo he après és a deixar el passat o passats enrere, les energies divines que ens estan acompanyant des de fa un temps, ens aconsellen no mirar enrere, la pregunta que hauríem de fer-nos és ia partir d'ara que puc fer. Que ens aporta saber que hem fet alguna cosa orrible en una altra vida o que no ens hem comportat com havíem en un moment d'aquesta vida, el que ja està fet, fet està però ara tenim l'oportunitat de canviar alguna actitud algun pensament, alguna actuació, el que sigui, és ara que podem ser millors persones, millors Éssers humans. Mirar cap endavant amb il·lusió, canviar tot allò que vulguem canviar de nosaltres mateixos i seguir endavant en aquest camí en què ens trobem, sense mirar enrere ni als costats perquè cadascú segueix el seu propi camí amb els dons i aptituds que ha portat amb el seu ànima immortal, cada un és diferent i el repte -crec- està a saber SER aquesta ànima i no una altra. 20-12-2011