Viatjant amb la Terra

  • 2014
Taula de continguts amagar gener ha un turisme alternatiu que no suposa una amenaça ni per la natura ni per a altres cultures. Significa viatjar vivint una experiència de coneixement amb un impacte mínim. 2 Les conseqüències de volar 3 Visites responsables 4 ocasi per al creixement juny 5 Viatjant amb la Terra

Hi ha un turisme alternatiu que no suposa una amenaça ni per la natura ni per a altres cultures. Significa viatjar vivint una experiència de coneixement amb un impacte mínim.

Els dies de vacances són els més esperats de l'any. Representen l'oportunitat d'escapar de les rutines, de disposar lliurement del propi temps i de lliurar-se a la curiositat i al benestar. Per a molts, vacances són sinònim de viatge, i com més lluny, millor. D'aquest impuls tan vital viu la immensa indústria del turisme que acaba per convertir els viatges en una rutina avorrida i, el que és pitjor, produint un impacte enorme sobre l'entorn natural i sobre les cultures minoritàries que es veuen literalment envaïdes per l'Homo turisticus .

Espanya és un dels països més visitats i al seu torn, els nadius no perden oportunitat de sortir del país, si la situació econòmica ho permet. Els turistes gasten en hotels, menjars, transports, oci, artesanies i records, però en molts països, de tots aquests diners només una petita part arriba a la població local. La majoria se'l queda l'agència de viatges, la companyia aèria i l'hotel, que, probablement, pertany a una multinacional amb seu a Europa o els Estats Units, a més dels intermediaris. D'altra banda, aquesta indústria causa el 5% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i afavoreix la invasió urbanística de paratges naturals, amb la consegüent amenaça per a la biodiversitat.

Les persones que no es puguin permetre un gran viatge tenen l'alternativa de provar un altre tipus de turisme. Després de molts anys i milions de quilòmetres recorreguts, molts viatgers empedreïts conclouen que el viatge més enriquidor és el que et porta a la casa de l'avi al poble. L'autor de Simplicitat radical, Jim Merkel, proposa que no ens deixem seduir pel romanticisme del gran viatge, sobretot en aquests temps que per molt lluny que marxis, acabes davant d'un McDonalds o d'una televisió que ofereix el mateix partit de futbol a tot arreu.

Merkel suggereix que redescobrim l'autèntic sentit del viatge a través d'un mitjà de transport lent com la bicicleta, que pot portar-nos a llocs on no se solen perdre els grups organitzats. De vegades, el proper és més desconegut i sorprenent que la postal exòtica, al cap ia la fi previsible. El simple fet de moure en bicicleta permet viure cada metre de recorregut i entaular relacions espontànies amb la gent del carrer. Res a veure amb la bombolla que envolta el grup organitzat que segueix al guia i va de l'avió a l'autobús.

Les conseqüències de volar

Els vols barats i s'han posat a l'abast de la majoria, però volar en massa té serioses conseqüències ambientals. Els avions emeten CO2, vapor d'aigua i òxids de nitrogen a gran altitud, contribuint de manera important a l'escalfament de l'atmosfera. Un viatge a Bali d'anada i tornada significa cremar una hectàrea i mitja de bosc per persona en termes d'alliberament de CO2.

Una manera de compensar aquest impacte és adquirir juntament amb el bitllet d'avió crèdits de carboni, amb els quals finançarem, per exemple, la plantació d'arbres que puguin fixar la mateixa quantitat de gasos que hem emès. Aquests crèdits constitueixen un dels tres mecanismes proposats en el Protocol de Kyoto per a la reducció d'emissions causants de l'escalfament global.

Hi haurà qui vulgui realment conèixer una cultura o un paisatge llunyà. En aquest cas, val la pena organitzar-se un mateix i triar, per exemple, un petit hotel local en lloc d'una gran cadena; moure en transports públics i fer les compres en comerços familiars o de cooperatives. I és que no hi ha res més ridícul que comprar en una botiga de records una autèntica talla africana made in China.

Una altra possibilitat és confiar les gestions a alguna petita agència que sàpiga sortir-se de les rutes trillades i que s'adapti a les nostres preferències. Finalment, hi ha una tercera opció, que és recórrer a les xarxes d'intercanvi, posant la casa a disposició dels turistes d'altres països que vulguin visitar el nostre.

visites responsables

Al mateix temps que s'ha estès la consciència ambiental, ha aparegut el nou mercat de l'ecoturisme. Per desgràcia, moltes empreses fan servir el concepte de manera equivocada, quan no irresponsable. Només cal veure com es venen amb la publicitat del turisme ecològic iniciatives que alteren ecosistemes que abans estaven fora de perill, i el mateix passa amb l'etiqueta afegida de "turisme d'aventura".

La International Ecotourism Society afirma que el veritable ecoturisme és aquell té com a objectius conservar l'entorn i millorar el benestar de les comunitats mitjançant visites responsables a àrees naturals. Això es tradueix, per exemple, en el control de l'impacte dels turistes sobre la cultura local, la construcció i manteniment d'edificis amb respecte a les tradicions i amb criteris de sostenibilitat, la contribució a l'economia regional i la no participació en qualsevol activitat que impliqui una vulneració dels drets humans i del treballador.

Hi ha dues webs (ecotourism.org i viajesostenible.org), avalades per l'organització, que ofereixen bases de dades amb destinacions en els cinc continents que compleixen una sèrie de requisits.

Ocasió per al creixement

El viatge sempre s'ha vist com una oportu nitat per a l'aprenentatge, fins i tot per al creixement personal. No es tracta només de moure 'd'un punt a un altre, tafanejar i tornar a casa. El veritable viatge ens ha de fer millors d'alguna manera. Pot ajudar-nos a conèixer millor tant les meravelles com els problemes del planeta, ja que el contacte amb persones d'altres cultures obliga a veure les coses des d'una perspectiva nova. Però això no és possible si el turista es limita a contemplar-ho tot com si estigués a l'altra banda del vidre d'un aparador, on paisatges, objectes i persones només hi són per ser comprats o fotografiats. El viatger ha de participar de la vida del lloc que visita.

D'entrada, cal assegurar sem pre que un va a ser ben rebut, ja que moltes comunitats en el món valoren la seva privacitat i prefereixen no relacionar-se amb gent desconeguda d'altres parts. És probable que històricament hagin estat visitats per soldats, religiosos dogmàtics o lladres. D'alguna manera, el viatger ha de ser convidat per una comunitat, no només per una empresa turística que també arriba des de fora. Aquesta invitació pot prendre la forma de restaurants, hotels i tot tipus de negocis o pot ser un simple somriure en creuar les mirades. D'altra banda, per ser ben rebut cal que el turista sigui respectuós amb les tradicions locals.

Algú que se sent superior i que no est disposat a adaptar-se és molt millor que no surti de casa seva.

Una altra manera de viatjar, sostenible i participativa, consisteix en apuntar-se als camps de treball creats per organitzacions no governamentals en col·laboració amb associacions o cooperatives locals. Per exemple, es pot treballar durant un parell de setmanes o un mes en la construcció d'un hospital o una escola, mà a mà amb les persones que després els s'utilitzaran.

L'organitzaci Setem, per exemple, ofereix cada aoms de 30 camps de solidaritat en passades com Bolívia, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Per, Índia, Nepal i Etiop al fet que combina accions en les rees sanitària, educativa, comerç just i cultura amb activitats d'oci.

Font: http://www.elcorreodelsol.com

Viatjant amb la Terra

Article Següent