Vimanas: naus voladores en l'antiguitat


Els Vimanas eren màquines volants que tenien la forma d'una esfera i navegaven per l'aire per l'efecte del mercuri que provocava un gran vent propulsor. Els homes allotjats als Vimanas poden recórrer grans distàncies en un temps meravellosament curt.

No és un text de Jules Verne, ni de Leonardo da Vinci. És un text que es pot trobar en el Mahabarata, un dels textos snscritos de l'hinduisme.

Amb el nom de Vimanas són conegudes en els antics textos hindes escrits en snscrito unes estranyes naus voladores utilitzades pels déus, capaços d'albergar una poderosa capacitat destructiva. Són molt nombroses les obres on apareixen aquests artefactes voladors: el Drona Parva, el Ramayana, el Yajurveda, el Bhagavata Purana, el Srimad-Bhagavatam ...

En aquests vehicles voladors, extraordinàriament descrits, les persones que es muntaven en ells podien volar cap el cel i dirigir-se a les estrelles ia mons llunyans, per després retornar a la Terra. Segons aquests textos, la propulsió es realitzava mitjançant mercuri, unit a tècniques vibratòries de determinats sons capaços de desencadenar poderoses energies i, tal com es descriu en el Vymaanica-Shaastra, els pilots eren preparats per volar, per obtenir imatges en vol als "carros voladors" enemics, escoltar les seves converses i tècniques capaços de fer perdre el coneixement als seus pilots.

De la mateixa manera, tots els textos semblen indicar que els antics tripulants dels Vimanas eren coneixedors dels mecanismes necessaris per a poder aprofitar les energies de la naturalesa de determinats "chakras" o punts neuràlgics del planeta, com ara rius, valls i muntanyes. Els successos que ens narren els antics textos sànscrits tenen com a principal protagonista el territori de l'Índia i zones limítrofes, encara que en ocasions les lluites i viatges dels déus de la mitologia hindú escapen fins i tot del nostre propi planeta.

RAMAYANA

A les pàgines del RAMAYANA, el gran poema èpic Hindú atribuït el poeta VALMIKI, es troben al·lusions a sorprenents carros voladors i estranys elements a reacció que haurien estat utilitzats en el curs de les guerres entre els reis de l'alta antiguitat asiàtica. En aquests vehicles voladors les persones que es muntaven en ells podien volar cap el cel i dirigir-se a les estrelles ia mons llunyans, per després retornar a la Terra. Cita textual de la versió de F. Robles Vilafranca, 1970:

* Mentre s'anaven desenvolupant aquestes coses, Rama, el KAKUTSTHIDA, li va dir a Vibhishana: ocupa't de procurar-me un ràpid retorn a la meva ciutat. El camí a Ayodhya és molt difícil de recórrer.
* Al que va respondre Vibhishana: Fill de monarca de la Terra, jo cuidaré que et condueixin a la teva ciutat. Hi ha un carro anomenat PUSHPAKA, carro incomparable, resplendent com el Sol i que marxa per si mateix. Muntat sobre aquest carro, seràs conduït per ell, sense inquietud, fins Ayodhya.
* Després d'aquestes paraules Vibhishana va cridar urgentment al carro semblant al Sol acompanyat pel seu germà i per il·lustre VVIDEHANA, encesa de rubor, el RAGHUIDA, ja muntat, li va dir a Sugriva: Afanya't a pujar al carro amb els teus generals, Sugriva. Puja també amb els teus ministres, Vibhishana, monarca dels RAKSHSAS.
* A l'instant, Sugriva amb els reis dels simis, i Vibhishana amb els seus ministres, plens d'alegria, van muntar al gran carro PUSHPAKA.
* Quan tots van estar embarcats, Branca va ordenar al vehicle que partís i l'incomparable carro de Kurevase es va elevar cap al mateix si dels cels. El carro volava com un gran núvol empesa pels vents. Des d'allà passejant la seva mirada per tot arreu, el guerrer descendent de Raghu, va dir a Situada la MITHILIANA, la del rostre bell com l'astre de la nit: Mira, ja veig el palau de la meva mare ... Ayodhya! 'Inclina't davant ella, Situada, el meu VIDEHANA, vet aquí de retorn!
* Tot just la multitud, apressada, els va veure arribar com un segon Sol i amb tan ràpida marxa, l'aire va ser esquinçat amb potents crits d'alegria, llançats per ancians, dones i nens. Tots cridaven: 'Això és Branca !.
* Bharata, passant de la tristesa a l'alegria, es va apropar, amb les mans juntes i honrar a Branca: Sé ben vingut, va pronunciar, amb respecte que li mereixia el seu germà. Però aquest es va afanyar a alçar-lo, el va estrènyer contra el seu pit i el va estrènyer entre els seus braços amb alegria ...

SAMARANGANA SUBTRAHARA

Aquest escrit, dedica gens mes i gens menys que 250 versicles a parlar-nos d'aquestes estranyes naus:

* El secret de la fabricació dels Vimanas no pot ser revelat, i això no és per ignorància, sinó perquè els detalls de la construcció s'han de mantenir en el major secret per impedir que algú pugui fabricar un Vimana amb fins perversos.
* El cos del Vimana ha de ser fort i durador però de material lleuger com un ocell volador.
* Per mitjà de la potència graduada del mercuri es posa en moviment el remolí impulsador del carro aeri.
* Un sol home pot viatjar de manera meravellosa i ascendir molt alt pels cels.
* Pot construir-se un Vimana tan gran com el Temple de la Divinitat: per a això, cal utilitzar 4 dipòsits de mercuri a la part inferior, un cop escalfats aquests, pot desenvolupar-se per mitjà del foc controlat, una potència equivalent al llamp.
* Molt aviat el Vimana ascendeix convertint-se en una perla al cel.
* Per mitjà dels Vimanas els homes poden ascendir als cels i els éssers del cel poden descendir a la Terra.

Mahabarata

Al Mahabarata s'explica la lluita entre dos pobles; els Kaurava i els PAUDAVA:

* Els Vimanas eren màquines volants que tenien la forma d'una esfera i navegaven per l'aire per l'efecte del mercuri que provocava un gran vent propulsor.
* Els homes allotjats als Vimanas poden recórrer grans distàncies en un temps meravellosament curt.
* DANAVA era el disc destructor que posseïa armes terribles llançant llampecs de foc espantosos i capaços de destruir les ciutats.
* CUKRA, a bord del seu Vimana de gran potència va llançar sobre la ciutat un únic projectil carregat amb la potència de tot l'Univers.
* Una fumera incandescent, com amb deu mil sols, es va elevar en tot el seu esplendor. Es va aixecar un vent terrible, la naturalesa va embogir i el Sol va girar sobre si mateix.
* Els enemics queien com brins d'herba destruïdes per les flames, bullien les aigües dels rius i els que es van llançar a la recerca de salvació van morir sense remei.
* Cremaven els boscos. Cavalls i elefants corrien desesperats entre el foc.
* Quan el vent va dissipar la fumera dels grans incendis, es van veure milers de cossos calcinats pel raig terrible.
* Aquest raig terrible apareix com el BRANCA de BRAHMA.

(Http://www.cronida.com/?p=546)

- Vist a El-Amarna

Article Següent