La realitat és que fem qualsevol cosa abans de canviar la nostra manera de portar el dia a dia. Ens explica el Dr. Mario Alonso Puig, cirurgià d'un hospital de Madrid i coacher d'empreses, que únicament vam canviar quan veiem de forma clara i entenem les conseqüències tan terribles que hi ha en la nostra vida si no fem el canvi.
Esmentem pinzellades de les idees contingudes en el vídeo de l'entrevista realitzada al doctor i que vam mostrar a sota. Una de les idees que es comenten és el poder que té el llenguatge com a agent provocador d'emocions i autntic alterador del cos. El veritable significat de les paraules no est al diccionari: en l sol est el significat intel·lectual. El autntic est en les emocions que aquesta paraula evoca i la història que aquesta paraula té en el país, en l'ésser humà, en els costums. Per exemple, el poder de la paraula risc és el que mou a nosaltres. Per exemple: entorn amenaçador. La paraula activa mecanismes cerebrals.
El problema no és el cervell. El problema és com eduquem al nostre cervell. Abans pensbamos que el cervell no té massa plasticitat i les neurones no es reprodueixen. Avui en dia sabem que regenerem neurones, al ordre de 500 a 1000 diàriament. I per tant, és clar que ens podem reinventar cada dia i cal pensar d'una manera diferent. Einstein va dir que si tingués només 60 segons per viure els s'ocuparia de la sigueinte forma: 59 segons en fer una pregunta i 1 segon per respondre. Aquesta és la base de la metodologia del coaching. El poder està en les preguntes i cal qüestionar la vida de manera diferent a com ho fem. En el coaching el valor està en la pregunta.
Les malalties ocorren perquè no som capaços de gestionar les emocions. Estem gairebé en els començaments de comprendre la relació entre emocions-processos mentals i cos. Hi ha persones que reflecteixen les seves emocions i són menys vulnerables al Azheimer, per exemple. Quan fem servir una emocionalitat positiva continuada, la capacitat del sistema immunitari és molt més gran que si ens deixem portar per la ira, desesperança, desànim, tristesa.
Som humans i per tant vulnerables, és a dir és sensat que quan hi ha una pèrdua, es experimentin episodis de tristesa. Però compte en no mantenir-nos aquí. No fer de la nostra tristesa una vida trista. El que passa en aquest cas és que la persona se sent incapaç de superar la situació i la perllonga.
Un dels capítols de llibre que ha escrit es diu "El camí de l'heroi". L'important és tot el que ens trobem en el camí, no l'objectiu final. És molt equivocat el curt termini en el qual vivim. El que et sembla és un èxit si expandeixes aquesta filmació de la realitat veuràs com has patit aconseguint l'objectiu. Exclusivament el curt termini és un error perquè porta a l'enfonsament però estem massa enfocats en l'objectiu. Si no aconseguim l'objectiu, ens és igual el que hem après, les persones que hem conegut, els coses realitzades ...
A base de culpar les instuticiones i persones, acumulem raons. Tots som causa i efecte del que succeeix. Nosaltres influïm molt més en l'entorn del que pensem. Hem d'esforçar-nos una mica per millorar les coses. Som nosaltres els que canviem les coses. "Es tu el canvi que vols veure al món. Comença per tu. "Ghandi.
És important "Moure fer alguna cosa, fer un pas endavant encara que sigui molt petit. Un moviment senzill porta un impacte gran al nostre cervell: jo puc. És una pena que perquè hagin tantes persones que pensin que el que poden fer és tan poc, que no val la pena, hi hagi tantes persones que no facin res.
FONT: http://medicinacuantica.net/?p=2047#more-2047
