La punta de l'iceberg constitueix la nostra personalitat, és a dir el conjunt de tot el conegut, del que és visible, el racional i objectiu. Moltes persones accepten viure dins d'aquests límits coneguts, que conformen l'espai del paradigma racional. La punta de l'iceberg constitueix l'espai en el qual la persona crea la seva consciència, és a dir la seva nocino adonar de tot allò que identifica. La consciència és el món de la vigília, de la realitat fctica, on l'ésser humà se situa en el cim de l'evolució respecte de les altres espècies animals.
No obstant això, aquesta punta de l'iceberg té una base, un fons, l'estructura de gel no podrà sostenir-se i surar en l'aigua si no té un mola sòlida de gel. De fet hi ha un gegantí bloc de gel que sosté la part visible de l'iceberg. L'iceberg és a consencuencia tot: el visible i el no visible, que generalment hi ha ocult submergit en l'aigua. Les dues parts es troben en equilibri, conformen una constant, una gestalt indivisible: el tot, que sms que la suma de les parts.
No obstant això, aquesta paradoxa ens condueix a pensar el perqu ens conformem a conèixer només la part visible de l'iceberg, part que adquireix un nom conegut per tots: personalitat. Aquesta facultat humana és un constructor racional, la idea que les persones tenen sobre el món i de si mateixos, que permet crear una identitat amb caracterstiques personals, de les quals un assumeix control i desenvolupa el seu comportament social. La personalitat crea un estil de vida que proporciona seguretat i configura el csmos individual, de fet conforma l'ull mgic pel qual passa tota la informació que arriba del món exterior. Moltes persones construeixen la seva pròpia personalitat sobre la base del món visible, del paradigma racional, una arquitectura fonamentada amb pedres molt forts, ciment i columnes d'acer la conformen.
Llavors qu és de la part no visible de l'iceberg ?, serveix o no conèixer aquest paradigma submergit ?, té utilitat o no intentar ampliar l'horitzó del conegut ?. Serveix o no tractar d'explorar aquesta part oculta ?. Són preguntes sobre les quals cada un de nosaltres està convidat a respondre sense l'obligació de fer-ho. És sabut que moltes persones es conformen amb un paradigma nic i troben seguretat, protecció, control i tranquil·litat, de manera que moure esquemes sobretot a edat adulta pot representar una seriosa amenaça o perill. La ment racional normalment construeix una sèrie de mecanismes i boicoteja qualsevol intent personal d'ampliar o trencar l'esquema de pensament, posant de manifest mecanismes de defensa i inclinació excessiva al món racional.
Algunes persones però, són conscients que hi ha una realitat més gran i tenen una idea de l'iceberg com un tot indivisible. Aquestes persones es troben explorant diferents maneres d'aprofundir i ventilar d'arrel aspectes fonamentals en la vida personal. La manera autèntica que permet explorar el món no ordinari és una noció que correspon a una crida personal, pel qual arriba espontàniament la inquietud de recerca: perquè es creu i es té l'esperança de descobrir nous horitzons en l'evolució humana. En tot cas, aquests exploradors no són persones conformistes amb la vida comuna i adquireixen des de ja l'avantatge d'ampliar de poc la pròpia realitat. Aquest camí adquireix el rang d'espiritualitat, ja que tot intent de respondre aquestes preguntes anteriorment formulades, posen de manifest el nivell de transcendència sobre paradigmes únics.
L'espiritualitat és un camí de transcendència que uneix el conegut d'allò que està pendent de conèixer, uneix les realitats objectives i subjectives, el conscient i inconscient, considera el tot abans que les parts, és el complement del món material. Permet aprofundir en les lleis de la vida, respectant els seus significats i contextos. La vida espiritual és el respecte pel sagrat, els elements són originals i ens s'alineen amb les forces del Cosmos, representant finalment la idea de l'iceberg complet en un context o univers. No important quin o quins siguin les maneres de creuar el llindar per arribar al canal de la via espiritual, allò que és important és la intenció assenyada de connectar-se, respectar i viure conforme les lleis de la vida: ja que són les lleis de l'amor universal.
¿I tu a què li tens por ?, per Arnaldo Quispe
