Yantra Ioga - El Ioga Tibetà del Moviment

  • 2015
Taula de continguts amagar 1 Què és el Yantra IOGA? 2 Per què practicar ioga 3 DEFINICIONS CLÀSSIQUES DEL IOGA 4 SIGNIFICAT DE LA PARAULA IOGA 5 HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT DE L'IOGA 6 TÈCNICA PER A UN FI I FI D'UNA TÈCNICA 7 DE LA IGNORÀNCIA I EL DOLOR A L'ALLIBERAMENT

Yantra Ioga és un dels sistemes més antics de ioga al món. Ha arribat a nosaltres a través del Tibet, una terra que posseeix un vast i ric coneixement budista. La sèrie única de Yantra Ioga de posicions i moviments, combinats amb la respiració conscient, pot ajudar a coordinar i harmonitzar la pròpia energia personal de manera que la ment pot relaxar-se i trobar el seu autèntic equilibri.

Moltes posicions utilitzades en Yantra Ioga són similars a les del Hatha Ioga, però la manera d'assumir-les i aplicar-les difereix significativament. Yantra Ioga utilitza una seqüència que consta de set fases de moviment, connectat amb set fases de la respiració. En particular, la posició en la fase central de cada moviment ajuda a crear retencions específiques de la respiració que funciona a un nivell profund, subtil. Per aquesta raó, no és només la posició principal, sinó aquesta subjecció i tot el moviment que són importants.

El sistema de Yantra Ioga conté una àmplia gamma de moviments que poden ser aplicades per tots. Aquest és un mètode excel·lent per assolir una salut òptima, la relaxació i l'equilibri a través de la coordinació de la respiració i el moviment.

Si bé el practicant de Yantra Ioga no ha de seguir un camí espiritual en particular, qualsevol persona pot practicar-lo sense limitació. Aquest mètode fonamental i ric està connectat amb l'essència profunda dels Ensenyaments Dzogchen, i durant milers d'anys s'ha ensenyat per tal de trobar el veritable estat natural.

Què és el Yantra IOGA?

Yantra Ioga es basa en l'antic text Nyida Khajor, conegut en espanyol com "La Unió del Sol i de la Lluna." Aquest text va ser escrit al segle vuitè per Vairocana, un dels més hàbils Mestres i traductors budistes del seu temps. Aquest ensenyament s'ha transmès de mestre a alumne, en un llinatge ininterromput, des d'aquest temps. El sostenidor del llinatge actual, Chögyal Namkhai Norbu, és un famós erudit i Mestre Dzogchen. Ell va escriure un comentari detallat d'aquest text arrel essencial en 1976, que es basava en l'àmplia formació personal i la comprensió de Yantra Ioga que va rebre directament del seu oncle, Togden Ugyen Tendzin, i altres mestres al Tibet.

Chögyal Namkhai Norbu ha estat transmetent Yantra Ioga a Occident des de la dècada de 1970. Va publicar text meravellós i complet, anomenat A Stainless Mirror of Jewels. Que es titula actualment, Yantra Ioga: El Ioga Tibetà del Moviment.

Yantra Ioga, Descobrint la nostra real condició:

(Extret d'una xerrada sobre Yantra Ioga donada per Rinpoche a Nova Delhi, Índia)

"M'agradaria donar una mica d'informaci sobre Yantra Ioga, una tradició tibetana. La paraula Yantra és una paraula en snscrito, però té diferents significats en tibetà. Yantra pot significar forma geomtrica, com un mandala, o pot significar el moviment del cos. En tibetà diem trulkhor, que significa el moviment. Utilitzem el moviment per coordinar i guiar el nostre prana o energia vital.

El Ioga Yantra que va ensenyar es diu Nyida Khajor. En tibetà, Nyida significa sol i la lluna i khajor significa unió. Aquest és el títol de l'ensenyament original Enseada per Vairocana, que va ser un dels ms importants estudiosos de Guru Padmasambhava, i un gran traductor.

Vairocana va rebre la transmissió d'aquesta ensenyament Ioga Yantra de Guru Padmasambhava, que el va rebre d'un gran Mahasiddha anomenat Humkara. Tot seguit, es transmet de Vairocana a Yudra Nyingpo, i diversos altres mestres. Aquest és el llinatge d'aquesta ensenyament.

A ms d'aquest text, hi ha una transmissió oral de Yantra Ioga. És molt difcil d'entendre Yantra Ioga per sols llegir el text original i no tenir un mestre. Els practicants de Dzogchen s'han aplicat aquests mtodes durant segles. Les vaig aprendre principalment d'un dels meus tos, que era un iogui i un excel·lent practicant de Yantra.

En la pràctica de Yantra Ioga fem servir el nostre cos, la veu i la ment. Utilitzant el cos realitzem posicions i moviments, amb la veu que fem moltes tcniques d'pranayama (o pràctiques de respiraci), i amb la ment hi ha moltes maneres de concentrar-se i visualitzar. L'objectiu és anar més enllà de jutjar i pensar amb la ment, i ens convida a la contemplacin. Quan apliquem aquests tres aspectes junts, tenim la possibilitat d'arribar a un coneixement real, o la comprensió del nostre estat primordial la nostra condició original. Aquest és el veritable significat de ioga a Yantra Ioga

Yantra Ioga, o el Ioga del Moviment, és un dels sistemes de iogues ms antics en el món, i pertany a la tradici tibetana.

L'ensenyament de Yantra Ioga va ser posada per escrit originalment pel gran mestre Vairocana al segle VIII DC

Va ser introduït a Occident recintes pendent lo decènni de 1970, a Itàlia, per Chgyal Namkhai Norbu, gran mestre de Dzogchen, qui forma part d'un llinatge ininterromput de mestres que ha permès mantenir intactes la puresa i vitalitat d'aquesta ensenyament.

Aquest mtode és molt til per a la gent en general, independentment de si és una persona espiritual o no, jove, gran, flexibles o menys pot ser aplicat per qualsevol per aconseguir un complet benestar de cos i ment .

El que és important és que a través d'aquesta pràctica podem realment coordinar la nostra energia, condició fonamental per assolir la calma mental. Per mitjà de l'alliberament de les tensions i la coordinació de la nostra energia, podem tenir una experiència de veritable relaxació.

La característica del Yantra Ioga és que està basat en moviments regits per un ritme i coordinats amb la respiració.

Quan practiquem Yantra Ioga no estem en una posició, sinó que realitzem seqüències de moviments en els que l'enfocament principal no és únicament l'aspecte físic del cos, sinó l'aspecte de l'energia.

Yantra Ioga és el ioga del moviment ... energia en acció ... harmonia i ritme.

El Yantra Ioga és un mètode fonamental per a integrar la profunda essència de l'Ensenyament Dzogchen en les tres portes del cos, veu i ment. A través dels moviments i posicions combinades amb la respiració l'energia del practicant es coordina i harmonitza de manera que la ment pot relaxar-se i descobrir l'autèntic equilibri, la base per entrar en l'estat de Contemplació.

Font: Comunitat Dzogchen internacional

Aquest és un vídeo on es mostra a practicants de Yantra Ioga, i un Mestre i una Mestra d'aquesta disciplina Mil·lenària, en veritable estat de contemplació demostrant algunes de les postures principals d'aquesta meravellosa pràctica.

Realitzen els 5 Ritus Tibetans de rejoveniment, barrejats a altres exercicis.

Per què practicar ioga

"La ciència del Ioga no ofereix cap nova religió, ofereix una metodologia. A través d'ella pots entendre't millor a tots els teus nivells, incloent el teu benestar físic, les teves accions, el teu procés mental, emocions i desitjos. A més comprendràs com et relaciones amb el món. Aquesta ciència crea un pont entre les condicions internes i externes de la vida. El ioga és una forma de millorar-te a tu mateix, d'entendre els teus estats interns ". - Swami Rama

Et convido a experimentar el Ioga! És un fabulós sistema integral i holístic, qualsevol pot comprovar-ho per vivència pròpia. Podem definir al Ioga com "Sadhana Sarvanga", una pràctica per a tot el cos. Valent-se d'exercicis físics i respiratoris. També és "Antaranga Sadhana", una pràctica interna, per transcendir la ment per mitjà de la meditació. El Ioga ens porta així a la serenitat i la plenitud. És la ciència d'integrar cos, ment i ànima.

BENEFICIS DEL IOGA: salut física, orgànica, mental i emocional - corregeix problemes posturals - incrementa la flexibilitat articular, l'elongació i el to muscular - reeduca el sistema respiratori - relaxa el sistema nerviós - millora la circulació de la sang i la limfa - estimula el sistema endócrino - regula el metabolisme - fa massatges i neteja els òrgans interns - equilibra la secreció hormonal de les glàndules - rejoveneix cos i ment - millora l'atenció i concentració - desbloqueja i mobilitza l'energia - proveeix harmonia, equilibri, salut, benestar i plenitud !

Practica ioga! - "El ioga és com la música. El ritme del cos, la melodia de la ment, i l'harmonia de l'ànima, creen la simfonia de la vida. "- Yogacharya BKS Iyengar

EL IOGA, EL SEU SIGNIFICAT I HISTÒRIA per José A. Offroy

DEFINICIONS CLÀSSIQUES DEL IOGA

"El ioga és la restricció de les fluctuacions de la consciència (citta)" .- Ioga-Sūtra (1.2)

"El ioga és habilitat en (l'execució de) les accions" .- Bhagavad-Gītā (2.50)

"Ioga és enstasis (samadhi)" .- ioga- Bhāṣya (1.1)

"Es diu que el ioga és la unitat entre respiració, ment i sentits, i l'abandonament de tots els estats d'existència" .- Maitri-Upaniṣad (6.25)

"El ioga és la unió de la psique individual (jivātman) amb el Si-mateix transcendental (Paramatman)" .- Ioga-Yajnavalkya (1.44)

"Es diu que el ioga és la unificació del teixit de dualitats (dvandvajāla)" .- Ioga-bija (84)

"El ioga és conegut com la desconnexió (viyoga) de la connexió (saṃyoga) amb el sofriment" .- Bhagavad-Gītā (6.23)

"Es diu que el ioga és control" .- Brahmanda-Purāna (2.3.10.115)

"El ioga és la separació (viyoga) de l'Si-mateix (puruṣa) i el món-fenomènic (prakṛti)" .- Rāja-Martanda (1.1)

"Es diu que el ioga és la unitat entre exhalació i inhalació, entre sang i semen, entre sol i lluna, i entre la psique individual i el Si-mateix transcendental" .- Ioga-śikhā-Upaniṣad (1.68-69)

"Es considera com Ioga: el ferm domini dels sentits" .- Katha-Upaniṣad (6.11)

"El ioga és equilibri (samatva)" .- Bhagavad-Gītā (2.48)

SIGNIFICAT DE LA PARAULA IOGA

La paraula sànscrita ioga prové de l'arrel verbal "yuj" que significa "junyir" o "unir". Així, en un context espiritual, el ioga implica "entrenament o disciplina unitiva".

En sentit tècnic, ja que l'essència de l'ensenyament del ioga consisteix en un entrenament sistemàtic de la ment, el seu nom ha de ser derivat de l'equivalent indi de "posar en tensió", encara que els altres significats també es fan presents en grau major o menor . Així doncs, s'ha d'entendre per ioga el "unir-se el iogui, no primitivament a alguna cosa, sinó absolutament en si" (en el participi passiu, yukta, en estat d'unió, unificat), la qual cosa implicarà el deslligament previ de la matèria, l'emancipació respecte al món. "Lligar, sense deixar anar, posar sota jou", tot això té per objecte abolir la dispersió i els automatismes que caracteritzen la consciència profana per aconseguir el recolliment de l'esperit.

En els temps del Taittiriya Upaniṣad (segon mil·lenni aC), aquest terme s'assimilava a "esforç espiritual", concretament al control de la ment i els sentits.

En l'època del Bhagavad-Gītā (tercer o quart segle aC) la paraula ioga s'utilitzava per fer referència a la tradició hindú de disciplina espiritual que comprenia diferents vies cap a la autorealització o il·luminació. En aquesta època, el ioga es considerava estretament unit al sāṃkhya. Aquest fet es va reflectir en el Mahābhārata, on sovint s'utilitzava el compost sāṃkhyayoga. Posteriorment, el ioga i el sāṃkhya es van desenvolupar en escoles filosòfiques independents, conegudes com ioga i sāṃkhya clàssics, respectivament.

Si les escoles del ioga pre-clàssic, tal com es troben al Bhagavad-Gītā, el moksa Dharma i en altres parts del Mahābhārata, defensen una filosofia panteista, Patañjali introdueix una metafísica dualista. Sembla que rebutja la idea que el món sigui un aspecte del diví i fa una distinció radical entre natura (prakṛti) i el si-mateix-transcendental (puruṣa). En aquest sentit, el ioga pot considerar-se com una "separació" (viyoga), o una "re-unió" o "retorn a la naturalesa original".

Encara que el sistema de Patañjali es va arribar a considerar com una de les sis escoles clàssiques de l'hinduisme, però, la seva dualisme li va impedir assumir un major significat cultural. L'orientació filosòfica dominant dins de l'hinduisme ha estat sempre no dualista (advaita). Per tant, les escoles del ioga post-clàssic, tal com les registrades en els Upanisads del ioga, al Tantrisme i en el haṭhayoga, es reafirmen en el panteisme dels temps antics. Aquesta és també la posició essencial del ioga integral de Aurobindo.

HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT DE L'IOGA

Històricament, es pot dividir l'evolució del ioga en sis grans categories:

  1. Proto Ioga: també denominat Ioga Vèdic i Ioga Arcaic, es refereix a elements de ioga trobats en els quatre Vedas, especialment en el RG-Veda i en el Atharva-Veda, alguns dels nombrosos himnes van poder haver estat compostos durant el tercer mil·lenni aC, o fins i tot abans.

Les evidències arqueològiques trobades en les antigues civilitzacions de les Valls del Indo i Sarasvati, ajuden a situar aquesta era entre el 3.000 i el 1.800 aC

  1. Ioga Pre-Clàssic: es refereix a les nombroses ensenyaments yóguicas anteriors a Patañjali; és una designació col·lectiva per diferents escoles representades principalment en el Mahābhārata, especialment en elBhagavad-Gītā, però també en altres escriptures com el Kaṭha-, Maitrāyaṇi- i Śvetāśvatara- Upanisads, el moksa Dharma i el Anu-Gītā.

La metafísica d'aquesta època és essencialment vedántica. La pràctica del ioga es fonamenta en una forma de misticisme sacrificial basat en la internalització del ritual brahmánico. Aquests esforços condueixen al desenvolupament d'una rica tecnologia contemplativa que engloba els conceptes del ioga primitiu i les pràctiques basades en la metafísica vedántica del no-dualisme.

Aquesta època abasta des de les primeres Upanisads, al 1.500 aC, fins al 500 aC

  1. Ioga Èpic: correspon al període situat entre el 500 aC i el 200 dC Els ensenyaments d'aquesta època es troben principalment en la Upanisads mitjanes i en el Mahābhārata.

En aquesta època es produeix una proliferació d'escoles i doctrines que, en la seva major part, continuen sent no-dualistes. Els ensenyaments yóguicas s'exposen associades amb les idees del sāṃkhya.

En molts casos, el Ioga Èpic es considera una part del Ioga Pre-Clàssic.

  1. Ioga Clàssic també denominat Ioga-darsana i Ioga de Patanjali: s'inicia al voltant del 200 dC amb la doctrina establerta en els Yogasūtras de Patañjali i es desenvolupa al llarg de diversos segles amb una extensa literatura de comentaris.

La seva base metafísica no és ja la del vedānta, sinó la d'una estricta interpretació dualista de la realitat. Donada la seva gran importància filosòfica, forma part dels sis punts de vista (darsana) ortodoxos de l'hinduisme.

  1. Ioga Post-Clàssic: des del 200 dC fins al 1.900 dC; aquesta època fa referència a nombrosos ensenyaments yóguicas posteriors a Patañjali, però torna als ensenyaments no-dualistes del Ioga Pre-Clàssic, ignorant la major part de la seva filosofia no-dualista però utilitzant ocasionalment la seva delineació del camí de vuit passos (aṣṭāṅgayoga) i les seves precises definicions. Aquest període correspon a la Upanisads del ioga i el Ioga Vásiṣṭha, a les escriptures del Tantrisme i al Haṭha Ioga.
  1. Ioga Modern: a partir del 1.900 dC, comprèn el Ioga Integral de Sri Aurobindo i les nombroses escoles occidentals de Haṭha Ioga.

TÈCNICA PER A UN FI I FI D'UNA TÈCNICA

El sistema ioga, a diferència del sāṃkhya, no és un sistema teòric que pretengui donar respostes a qüestions metafísiques. La seva preocupació no rau en estudiar l'origen o la causa de l'associació entre matèria i si mateix. Troba aquestes especulacions sense sentit i sense possibles respostes en un món i un ésser -el ésser humà-, limitats pel temps, l'espai i la mateixa intel·ligència lligada a la matèria.

El seu punt de partida és l'ésser humà concret, històric, en un món ja en moviment des de tota l'eternitat. És més, es parteix de la situació present, d'ignorància, en la qual es troba el practicant (i en la qual ens trobem tots), acceptant com a real el que els nostres sentits perceben, però tenint sempre present que l'observador intern pot contemplar tal realitat de forma molt diferent un cop assolida l'alliberament; en conseqüència, aparentment poden donar-se els majors absurds i contradiccions, desapareixent amb ells els interrogants metafísics que es plantejaven a l'inici.

Des del ioga el que es busca és efectivitat per crear les condicions psicològiques que ens possibilitin una visió superior i poder així resoldre paradoxes que només es plantegen en l'estat de consciència ordinari. Així, per exemple, quin sentit té discutir sobre l'origen del que mai va tenir origen?

avidyā

ignorància

porta a

duḥkha

dolor

porta a

ioga

tècnica

porta a

samādhi

enstasis

porta a

vivekakhyāti

coneixement

porta a

Kaivalya

alliberament

DE LA IGNORÀNCIA I EL DOLOR A L'ALLIBERAMENT

L'individu es troba sumit en la ignorància de la seva autèntica naturalesa. D'acord amb el Ioga i amb la majoria dels sistemes de pensament orientals, la naturalesa real de l'individu és de tipus espiritual, pura consciència-energia. En Ioga es considera que, a causa de causes inexplicables, la pura consciència de l'ésser es troba associada amb la matèria inconscient i identificada de forma il·lusòria amb un cos i, sobretot, amb una substància mental, subjectes tots dos al pas del temps. En aquestes circumstàncies, el si mateix coneix a través de la ment. Aquesta situació és causa d'una forta limitació al coneixement que produeix angoixa existencial i que provoca estats de dolor i sofriment, els quals no han de contemplar únicament en el seu aspecte negatiu sinó que s'han de considerar com situacions que produeixen gran inquietud en l'individu per intentar superar-les.

L'objectiu que persegueix tot individu és evitar el dolor i el ioga és un camí directe per a això, ja que la conseqüència final és l'alliberament de totes les limitacions, inclosa la mort i, en conseqüència, el retorn a la condició original. Això s'aconseguirà no per mitjà de la immortalitat física o mental, sinó per mitjà de la pràctica iòguica portada a la seva perfecció.

Amb la pràctica continuada i progressiva es pretén accedir a la interiorització profunda (samadhi), estat temporal en què té lloc l'abstracció dels processos mentals; és a dir, que provoca la desaparició de la ment i que, per tant, proporciona coneixement i saviesa sobre la realitat.

Fora d'aquesta abstracció, el si mateix s'identifica amb el contingut mental i l'actitud per comprendre l'objecte es veu simplement reemplaçada per la concepció que la ment té d'aquest objecte o per una manca total de comprensió (YS.I.4).

Finalment, a l'perfeccionar aquesta interiorització, s'arriba a comprendre plenament l'objecte, aconseguint la comprensió total de la realitat, eliminant la ignorància existencial i aconseguint l'alliberament del sofriment il·lusori.

Font: article publicat per l'autor en el lloc Ioga Darshana.

Prof. Renée Muchen

www.sohamreiki.com

Fb: / tashikelek

Article Següent