A l'Univers hi ha un Gran Misteri; i consisteix en que hi ha alguna cosa en lloc de res, en què existeix alguna cosa. A l'Univers hi ha Vida, Llum i Consciència; la Vida dansa i es mou.
Com ha passat tot això?
És important que primer et maravilles davant el misteri de la Vida, la Llum i la Consciència. Aquests elements no poden existir aïlladament; on hi ha Vida, també hi ha Llum i Consciència. La Llum fa que es manifesti la Vida. A la Llum hi ha una força impulsora que provoca que la Consciència s'elevi, fins que arriba a un punt on es pot reflectir sobre si mateixa, fer-se autoconscient. Quan la Consciència arriba a aquest punt, la Vida pot fer-se conscient i és capaç de donar-se forma. La Vida pot triar i progressar; i llavors ocorre la formació d'alguna cosa trucat un Jo; és el naixement de l'Ànima.
Però he de retrocedir un pas i descriure els principis de la Vida, de la Llum i de la Consciència. D'on provenen? Quin és l'origen de la Vida? En el si del Cosmos hi ha un buit, un vacuïtat que respira: Una totalitat en el silenci. Aquest és l'origen de la Vida; i pots connectar-te amb aquest origen respirant silenciosament. Quan respires en silenci i quietud; i portes la teva atenció a la inhalació i la exhalació, et connectes amb la Font primordial de l'Ésser.
Aquest silenciós començament, el fonament de tota la vida, continua estant present en cada un de vosaltres. Viu i respira en tu independentment del facis o què no facis. L'origen, el principi, el buit que hi és i des del qual neix tot, encara existeix en el teu interior. Adonar-te d'això t'allibera; i també treu els límits de qui ets. Revela la naturalesa dual i relativa de la teva individualitat.
En aquest buit inicial, en aquest espai, encara no existeix individualitat, no hi ha Ànimes úniques. Hi ha pura existència o pur ésser; sent el misteri d'aquesta Existència; l'envolta tot. Sense aquest Fonament de l'Ésser, no existiries; et satura i et nodreix.
Què És? En aquest silenci viu el vent de Déu. Déu és indeterminat, indefinit; il·limitat. No té forma, no té individualitat. Déu és conscient de tot, però en aquest gran camp de Consciència il·limitada que és Déu, hi ha butxaques, o buits, en els quals predomina una manca de Consciència. Aquesta falta de Consciència fa possible que hi creixi i floreixi la Vida.
Déu, l'Ésser, ha creat llocs on la Vida és inconscient, a partir dels quals es pot desenvolupar el desig de Consciència i de creixement cap a la Llum. Vosaltres esteu localitzats en un d'aquests butxaques en el camp de la Consciència que és Déu. Déu va haver de crear una Consciència menor perquè sorgís la individualitat.
Per crear Vida individual, Déu va haver de fer alguna cosa paradoxal, perquè en La seva Essència, Déu ho és tot. Tot el que existeix està en Déu, tant el possible com l'impossible, així que Déu va haver de crear llocs de Consciència menor per permetre que naixés l'Ànima. L'Ànima és una Consciència definida i limitada que troba el seu camí a través del temps i de l'espai, sempre buscant aquesta unió amb Déu, del qual va néixer. El naixement de l'Ànima va ser un salt cap a la foscor de l'oblit.
En crear Consciència en el nivell individual, hi ha alguna cosa nova, una cosa magnífica creat a Déu: Una Consciència Viva que creix i és dinàmica i es transforma; i la Vida és canvi, roman en un estat de transformació. Quan la Consciència ho inclou tot; i també inclou totes les possibilitats, no és possible el creixement dinàmic des de la inconsciència fins a la plena Consciència. Només a través d'aquest dinàmic procés és creada la Llum en l'espiral del creixement de l'Ànima: Des del seu naixement a la seva joventut i fins a la seva maduresa. I aquest creixement en el camp del temps i l'espai és el que aporta a la Consciència de Déu.
L'Ànima viu en una relació d'Amor amb Déu. Déu és la Font de l'Ànima, la seva Úter o la seva Matriu; i és la meta per la qual s'esforcen totes les Ànimes. I Déu crea l'Ànima per tenir satisfacció de la urgència de l'Ànima de transformar-; amb la resultant profunditat de sentiments. El misteri és que Déu Mateix, a la seva manera, es fa visible, tangible, experimentable, per mitjà de la Consciència individual que té l'Ànima. Aquest és el propòsit del naixement de l'Ànima.
L'Ànima és arrossegada a perdre el seu camí en els buits de Consciència, almenys en part. Això és necessari en el camí de l'Ànima perquè és important que l'Ànima s'expandeixi i retorni amb total llibertat a la Consciència Divina, a l'omnisciència, a saber-ho tot. Per això la maldat, que es considera "desfavorable", és part del seu viatge.
Quan l'Ànima s'expandeix cap al Principi, cap al seu Essència, cap al Déu en si mateixa, és precisament en aquest buit, en la il·limitada i totalment abarcante naturalesa de l'Ésser de Déu, on experimenta el seu alliberament. Llavors l'Ànima ha arribat a la Llar.
La Llum i la foscor són elements que pertanyen al viatge de l'Ànima. El joc de Llum i foscor és creat perquè Déu retira La seva Consciència de certes parts del Cosmos, o l'oculta; i allà li dóna llibertat al joc de l'Ànima. La Creació de l'Ànima és realment una contracció, un estrenyiment de la Consciència. Però aquest procés té un propòsit, perquè és precisament en aquesta contracci on hi ha un moviment, un procés de realització important i valuós; i és aquest procés el que crea la Llum.
La Llum sorgeix on la Consciència individualitzada s'obre cap a la Font Divina. Com ms s'enforteix la Llum, ms creix la Consciència; ims se sent la connexió amb l'U. Llavors la contracci s'obre gradualment a la Plena Consciència. Aquesta interacci contracciny omnisciència és l'Essència de la Creaci. En aquesta dansa entre els dos pols, D is arriba a La seva ms grandiosa expressi.
Yeshua.
Va traduir: Jairo Rodrguez R. Consultora energètica i Espiritual
Autor: Pamela Kribbe
VIST A: http://www.jairorodriguezr.com/
