Jo Sóc Sofia través de Gillian MacBeth-Louthan

  • 2015

Jo sóc Sofia. Sóc l'alè de la creació. Porto en les meves paraules i energies una realització que no prové de la substància de la Terra, sinó de les Estrelles. Els demano que assaboreixin la dolçor que són vostès mentre besen els llavis de Déu. Els demano que assaboreixin la dolçor del que estava destinada a ser la seva vida abans que triessin el conflicte. Entreu en la plenitud del seu poder en aquesta hora de llum. No esperin una quinzena; no esperin ni un dia més fins que sigui apropiat en les seves percepcions. Perquè en l'esquema del coneixement universal i els esquemes de llum universal, només hi ha aquest moment. En aquest instant necessiten omplir-se amb tot el que volen ser. No parlin del que lograrn algnda, ms ben duguin a terme aquest assoliment en la seva ment, en les imatges del seu corazny les imatges de la seva paraula en aquest moment, en aquest pensament. Descubrirn que mentre parlen s'escolta un suau murmuri en el seu cor quan comença a vibrar amb la veritat tan rpid que es crea música. Aquestes no són les palpitacions del cor sinó el so de l'amor que ressona a través de les cavernes del seu ésser.

Jo sóc Ella, la qual va ser xiuxiuejada a l'existència per la boca de Déu. De vegades em veuen com Shekina, l'alè sagrat, el Esperit Sant. Sóc femenina per naturalesa, però no sempre es em representa com a tal. Arribo amb la vibraciny els ensenyaments de l'antiga ordre de la Magdalena. En creure, vostès donen a llum un Món Nou el dia d'avui. Donen a llum una gran esperança blanca que resideix tan profundament en la seva memòria cel·lular que encara no l'han vist en el seu món. Vostès donen a llum avui una culminacin mentre giren en espiral i ballen al voltant de totes les capes i facetes de la seva ànima i de s mateixes, posndose finalment en clmax dins dels oceans del seu ésser. Jo Sóc la que encara falta que trobin al seu interior. Sóc el sagrat femení que busquen, però no sempre veuen reflectit en el mirall de la seva vida. Sóc el rostre sagrat de la llum femenina de Déu i vinc a sanar-los en venir a donar-me a llum am mateixa.

És hora que celebrin tot respecte a vostès. Per a tots vostès és un fil en el tapís del mantell de llum. La porta s'obre perquè vegin i celebrin. La seva vida necessita ser una celebraci de quines volen ser i quines saben que són.

Facin bocins els abrics hivernals que vesteixen com protecci i permetin que es vegi el seu gloriós i bell ser. No els tingueu por a les seves emocions o als seus cleras o als seus passions. No els tingueu por als seus dies de pèls de punta. Si fan sonar el meu nom en el seu cor, els ajudaré a curar. Això arriba com un elixir. Diguin el meu nom en veu baixa per si Sofa Sofa Sofa. No alleuja les espines del seu ésser? Perquè en aquest so resideix un record i en aquest record hi ha una gran sanacin.

Els agraeixo que siguin els que són. Vostès no han permès mai que altres fessin fallida seu esperit tot i que hi va haver vegades en què van estar molt a prop d'això. No permetin que ningú prengui el seu cor. Poden donar-ho tot el que vulguin, però no deixin que altres prenguin les seves somnis o els seus anhels. Den i donin i donin. Aquesta és la porta a la major sanacin de totes. Invítenme a passar i jo els conduiré a través dels passadissos que han oblidat. Corrin descalces en els temples del seu passat. Permetin-me conduir a un lloc de culminació. Jo sóc Sofia.

Article Següent