Mostres de sincronització en la cerimònia realitzada en el Llac Titicaca
Per Claudio Álvarez Dunn
Illa del Sol (Bolívia) .- Tot va començar amb una meditació durant la meva primera nit al costat del Llac Titicaca. Allà li vaig demanar al meu Ésser Superior que em banyés amb la Flama Violeta per transmutar el dolor del meu cor rasguñado per la vida. Després de diverses respiracions profundes vaig percebre una intensa energia on algunes dones em van envoltar amb tendresa i em van convidar a visitar el Temple de les Deesses. Allà una d'elles em va demanar permís per activar el chakra del meu cor superior i en començar a respirar fons una onada d'amor em va cobrir de manera càlida.
Després vaig tenir una visió amb Quan Yin qui m'indicava que estava transmutant tota idea de separació, abandó i desamor en el meu cor; mentre l'Arcàngel Gabriel i la seva estimada companya Hope (Esperança) recalibraban una nova alegria al meu Ésser. Tot seguit els senyors del Karma em van parlar sobre el perquè d'aquest present; d'un nou començament i de continuar sense judicis sobre el passat.
Abans de caure en un somni profund, la Deessa encarregada de l'activació del chakra del meu cor superior em va indicar que havia d'anar a l'illa de Lluna.
L'endemà em vaig despertar d'hora i vaig preguntar sobre l'Illa de la Lluna i em van dir que sortia una llanxa a les 10:00 hores. Allà em vaig dirigir i després d'una hora de navegació vam arribar al lloc. La gent de la comunitat originària de la que anomenen Illa "Coatí" ens va cobrar una entrada de 10 pesos bolivians i ens van explicar les senderes. Quan vaig escoltar que existia un Temple de les Verges vaig saber que havia d'anar immediatament al lloc.
Rumb al Temple de les Verges
En arribar al temple que criden ina Kuyu vaig veure a un grup de dones cantant al voltant d'un foc mentre diversos homes amb els seus barrets d'ala ampla les esperaven asseguts en un altre cercle. Em vaig asseure a meditar al pati del Temple de les Verges i en acabar vaig passar al costat del grup d'homes amb roba típica del lloc i els vaig agrair per conservar les seves tradicions.
L'avi de la comunitat, un home de llarga barba blanca entrellaçada, em va convidar a seure al cercle al mateix temps que em va preguntar de dnde vena. De Puerto Rico vaig dir orgullós. I qu poble originari hi ha all ?, va preguntar. Tanos, responia. I qu organitzaci poltica tenien els tanos? Pregunt de nou. Cacicazgos, responia. I a quin adoraven ?, vaig inquirir. Al déu Juracn, el del vent, crec, ja que després va arribar la conquesta i no conec molts ms dades, responia amb una mica de vergonya per no saber la resposta.
L'avi va comenar a parlar que hem de rescatar les tradicions doncs on hi havia els temples dels antics ara ens rebi una creu amb un mort a sobre. A sobre ho van cridar el rei dels jueus, quan els jueus van ser els qui van triar crucificar i li van posar INRI sobre el seu cap. Saben el que això significa: LA LIZ ígnia ENS RESSUSCITAR
"L'hora de despertar és ara"
L'hora de despertar és ara. Nosaltres som els ancestres que els nostres fills i néts evocarn. La democràcia és el negoci dels dimonis, on els que arriben al poder només busquen lucrar-se, per això avui els convido a tornar a la Teocràcia: un Déu, tots per a un i un per a tots, on s'honri als elements que ens nodreixen i que el centre sempre sigui el foc, reconeixent als elementals de la terra; el poder purificador de l'aigua i del vent. Amb ells podem seguir els principis de bona alimentaci, purificaciny visi clara.
Avui ms que mai hem de seguir una vida d'acord amb els principis d'honorar la terra, com ho va fer Evo Morales en reconèixer a totes les ètnies que viuen a Bolívia i canviar el nom de la Rep blica a Estat Plurinacional de Bolívia, amb participació de tots per a un bon govern.
Hem de recuperar el nostre poder, organitzar les comunitats i començar a triar polítics que ens representin i vulguin el bé comú per sobre dels seus negocis ", va explicar
Quan van arribar les dones del cercle de foc es va calar un tabac que significa que les dones recuperen la seva paraula després de segles de dominació patriarcal. "Aquest és l'any de la dona -va dir- aquest el segle de la dona, aquesta és l'era de la dona ... les coses estan arribant al final d'una època que està marcada per un Papa que no té dona o un Lama que no té dona ... això és insostenible ja ".
Després els va preguntar a les dones quin era l'ensenyament que el foc els havia lliurat i una d'elles va respondre: "Viure en alegria" i el somriure va aflorar en els meus llavis i en el de tots els presents. "Qualsevol situació que ens presenta la vida hem de encarar-amb alegria, aquesta és l'ensenyament per acabar amb el drama ... si la teva dona se'n va amb un altre, riu, riu alt i pensa que alguna cosa nova t'està esperant, així ho hem de fer en lloc de delectar amb el dolor ", va tancar l'avi la seva metàfora per il·lustrar el moment.
El xiulet de la llanxa em recordava que havia de tornar, així que ens vam posar dempeus i un per un ens vam una emotiva abraçada de cor a cor.
"Avui activem el Diví Femení", va explicar l'avi enfundat en el seu ponxo vermell amb vius multicolors. "Ara toca equipar l'energia. Vés a meditar al Temple del Sol per acabar la teva missió, Déu sap per què vas arribar fins aquí, Taíno ", em va ordenar mentre el xiulet de la llanxa ja anunciava la seva partida. Ens vam mirar als ulls amb la tendresa de qui sap que les casualitats no existeixen. Corrent costa avall pels graons de pedra em vaig adonar que mai els vaig preguntar els seus noms ni em vaig treure una foto amb ells.
Vaig abordar la llanxa mentre deixaven anar amarres i anunciaven que la propera parada era el Temple del Sol ... la sincronització no podia ser millor. Vaig haver de negociar amb els boters doncs el meu bitllet no contemplava baixar-me allà, sinó tornar al port de partida en Yumani. Una vegada que arribem a port el guia va explicar que a aquest lloc els conqueridors el van anomenar el Palau de l'Inca, ja que mai van trobar el Temple del Sol. "Hi ha, però és un lloc etèric", va afegir. El Palau com a tal consta de diverses càmeres que van ser construïdes fa uns 12.000 anys pels Tiwanacos i reconstruït pels inques alguns segles després. En una de les càmeres hi ha diverses obertures que deixen veure la sortida exacta de sol durant els solsticis, mentre en una altra hi havia una cova subterrània que segons la llegenda connectava amb els portals de Tiwanaco i Machu Pichu i donava accés a la Ciutat de Llum que està sota del Llac Titicaca.
Vaig seguir amb el guia fins que el grup es va allunyar ... vaig buscar un lloc més alt, a prop del centre energètic i allà em vaig asseure a fer el meu meditació amb la intenció d'equilibrar les polaritats del Diví Masculí i el Diví Femení. Segons molts místics el Llac Titicaca representa el chakra sexual de la Mare Terra i d'allí naixerà la nova humanitat.
Al final de la meva meditació vaig recordar amb amor a la meva tribu de Puerto Rico, especialment a les dansaires i als meus companys del foc a la Dansa de la Lluna Atabeyra Metzteopoxchikaualiz. Gairebé sense alè per l'altura del lloc, vaig gravar un àudio per a ells explicant-los que no estem sols en aquest camí. En acabar una àguila de cua blanca va sobrevolar en cercles sobre el meu cap en senyal que el Gran Esperit està amb nosaltres. La missió es segueix complint, les polaritats s'estan equilibrant i el cor que ens uneix cada dia és més fort. AHO !!!
Autor: Claudio Álvarez Dunn, redactor de la gran família de la hermandadblanca.org
