Vivim en un món, on les aparences i el físic cobren un sentit força important. Per a ningú és un secret que ens hem convertit en una cultura visual, ja que tot entra pels ulls i la societat està plena d'estereotips, que generen al seu torn una pressió social per a tots i afecten el nostre desenvolupament interior. En altres paraules, les persones estan en constant recerca d'acceptació i inclusió, i s'ha considerat que això s'aconsegueix si es té un bon físic, és a dir, si un és bell. Ara bé, què és bell i què no ho és? Potser aquest tema sembla inclinar-se cap a les dones, però, va dirigit a tots sense excepció: homes, dones, nens, adults, gent gran, joves, persones amb alguna discapacitat, malaltia, etc. Ningú queda per fora.
A partir d'ara entendrem que res ni ningú determina qui és bell i qui no; l'important i realment bell és acceptar la nostra aparença, independentment del que sigui.
Al moment de mirar-nos en un mirall sorgeixen sentiments i complexos que en general preferim amagar i enfonsar en la nostra ment. Aquesta, és precisament l'acció que limita el nostre creixement personal i ens allunya de l'objectiu per viure en pau amb nosaltres mateixos, acceptar-nos tal i com ens veiem.
Estàs una mica gros? No t'agrada el teu nas? Pateixes d'alguna malaltia cutània de la qual t'avergonyeixis? Et cal una cama? Respon-te la veritat, la teva veritat i ara accepta-amb amor. Tot el que considerem un defecte ho serà i serà el nostre per sempre. Llavors, per què no millorar la relació amb els nostres complexos?
l'important i realment bell és acceptar la nostra aparença, independentment del que sigui.
L'autoestima propi aquesta sens dubte, sempre exposat a ser afectat i al seu torn nostre desenvolupament interior. L'esmentat es deu a aquests estereotips existents que van catalogant a la humanitat i generant una quantitat de problemes com la depressió, la soledat, l'anorèxia, la bulímia, el rebuig, la discriminació, entre altres que poden portar a la mort. Respecte a això, cal posar un fre i ser conscients que aquests estereotips no determinen res en l'esperit, ni fan a ningú menys mereixedors.
Avui dia, una persona pot creure fermament en que per ser obesa, és impossible ser estimada; o per tenir la cara tacada no té dret a sortir somrient a les fotografies o amb la cara en alt pels carrers. Aquests simples exemples són tan sols dos de moltes persones que no s'accepten com són i esperen encara ser acceptats i feliços. Així mateix, condicionen la seva vida d'una manera desgraciada i es posen límits que els tornen infeliços immediatament. Però llavors, ¿Com podem ser feliços amb la nostra aparença? La resposta és acceptar-la i no negar-nos la veritat.
Per això, el primer és enfrontar el mirall. Al principi pot ser l'exercici més difícil, però com més anem obrint els ulls i tolerant amb amor el que veiem; entendrem que som els únics amos de la realitat. Som també els que determinem si mereixem ser feliços, ja que aquesta felicitat es troba dins de cada un i la reflectim amb el nostre cos, sigui com sigui.
La persona més important per a nosaltres hem de ser nosaltres mateixos. Llavors la persona que ha de acceptar-nos és el jo mateix. A l'aconseguir això, qualsevol altra persona podrà acceptar-nos i veure'ns bells; tal com vam decidir veure'ns al mirall.
El desenvolupament interior depèn molt de l'autoestima. Moltes vegades aquesta es troba pel pis pel fet que ens desagrada el nostre físic; i encara que l'autoestima no depengui només del nostre aspecte, és primordial acceptar la nostra aparença. L'anterior s'ha de indubtablement a que és el cos el que carrega el nostre esperit, i protegeix la nostra veritat que és l'ànima.
És el cos el que carrega el nostre esperit, i protegeix la nostra veritat que és l'ànima.
Autor: Daniela Navarro, redactora de la gran família de hermandadblanca.org
FONT: https://hermandadblanca.org/?s=desarrollo+interior
