La felicitat no és un objectiu. És un camí. Malgrat tot, aquest camí implica anar-nos fixant certes metes de superació personal que són importants per a sentir-nos bé. Cada persona, en la seva individualitat nica i irrepetible, tindrà diferents designis segons els seus interessos. Alguns són creadors nats i es desenvolupen de meravella inventant o optimitzant coses. Altres persones són excel·lents solucionadors de problemes. Mentre que altres poden tenir una gran inclinació artística i optar per la pintura, la dansa, l'escriptura, etc. Centenars de persones tenen, a més, inclinacions humanitàries i el que veritablement els nodreix com a éssers humans és ajudar a altres menys afortunats. D'altres, busquen activament la felicitat a través de diferents disciplines holístiques, religions o estils de vida.
No importa quina sigui la teva combinació particular de gustos i interessos. No hi ha una tendència millor que una altra ni pitjor que les altres. Però la veritat és que per assolir la felicitat en qualsevol d'elles no pots prescindir de la disciplina.
Per què és tan important la disciplina? ja des de temps remots l'ésser humà es va adonar de l'important que era dominar la voluntat i posar-la al servei de fins a llarg termini. A falta de disciplin a mai s'hagués aconseguit que les primeres civilitzacions mesopotàmiques comencessin a convertir les seves barraques de tova en palaus, per exemple. Sense ella, els temples egipcis no s'haurien construït mai. Sense voluntat, l'imperi romà no s'hauria convertit en el bressol de la civilització occidental. No només els grans èxits de la humanitat requereixen de molta disciplina. També, i principalment, els èxits individuals.
L'assumpte és que com a éssers humans, també tenim dues tendències que, encara que no són dolentes en si mateixes, de vegades impedeixen que ens concentrem a aconseguir un objectiu. La primera és la tendència a l'oci o la inactivitat. La segona, la tendència a distreure amb facilitat. L'oci com a tal no té res de dolent. Dedicar-nos una mica de temps per no fer virtualment res també ens ajuda a sentir-nos descansats i buidats anímicament. El problema és quan l'oci esdevé mandra. La segona, la nostra gran facilitat per distreure'ns, correspon al fet que som criatures curioses per naturalesa. Ser curiosos ens dóna molts avantatges evolutives, però també pot treure'ns de la senda cap a un objectiu.
Per aquesta raó, avui us comparteixo cinc senzills consells perquè puguis començar a entrenar la teva voluntat i la teva concentració.
1: Troba el teu veritable objectiu: El primer i més difícil és determinar què és el que realment volem fer. Moltes vegades les exigències exteriors no van a dirigir erròniament cap a camins de ' "èxit" que no fan més que convertir-nos en un engrani de l'enorme maquinària de l'economia. Fes cas omís del que el món espera de tu i concentra't en trobar el que tu vols de tu mateix, així, apareixerà el primer esbós del teu camí a la felicitat.
2: Una vegada que esboces el que desitges, ajuda't amb un calendari: Tots els grans èxits sorgeixen de petites accions quotidianes. Genera un pla real, amb accions diàries i assolibles amb una mica de voluntat. Mitja hora de ioga. Anar a comprar menjar saludable al mercat local. Fer una hora de recerca en línia d'un tema que volem aprendre. etc. No et saturis, o et desesperaràs i abandonaràs. El millor és llistar les accions pendents i deixar un bon espai per a l'esbarjo personal.
3: Vés amb compte amb les distraccions: Procrate un ambient idoni per fer això que et vas proposar. Aprèn a enfocar la teva atenci. Tenint un calendari d'activitats ben organitzat, és possible que fem tot el que necessitem i / o volem fer. L'important és que defineixis les prioritats.
4: El descans és necessari i imprescindible. Pot ser que a l'adonar-te que pots fer moltes més coses de les que t creguis, et saturis d'activitats o caiguis en algunes exageracions. Recorda que el camí de la felicitat es caracteritza per ser equilibrat.
5: És de savis canviar d'opini: No per que hagis decidit que alguna cosa t'agrada és el teu camí a la vida a perpetuïtat. Compte amb la tossuderia disfressada de constància. La teva vida és sols teva i has consagrar-la a créixer com a persona ia sentir-te cada dia millor amb tu mateix.
Assidus lectors de germanor blanca, cuntenme Cul és el teu camí de la felicitat i qu ests fent per recórrer-?
Autor: Kikio. Redactora en la gran família hermandadblanca.org
Per saber més:
La importància de la congruència i la integritat en l'actualitat
La competici oculta; el veritable estat de l'ésser
