Descobrir és, com bé saps, treure a la llum el que estava cobert -però que ja estava, tot i que estava cobert -; és destapar -però el que ja estava, tot i que estava tapat-; és adonar d'una cosa que s'ignorava -però que ja existia, tot i que es ignorase-; és trobar el que estava amagat o ignorat -però que ja estava ... -.
Queda clar que quan un es Descobreix, l'únic que fa és fer treure a l'exterior el que ja estava, el que un és encara que no ho sàpiga.
Descobrir-és, generalment, la tasca que es deixa en últim lloc en els processos personals que es provoquen a partir de la insatisfacció i intranquil·litat; el deixa un per quan ja la desesperació és insuportable, i quan un escolta -per fi-, una veu, tan silenciosa com insistent, que clama desesperadament la necessitat de deixar de seguir instal·lat en un personatge amb el qual un no acaba de sentir-se a gust per emprendre el Camí cap a la pròpia realitat.
"No vull seguir sent així", pensa un gairebé sense pensar.
"No em sento a gust amb mi mateix", sent.
I sent, també, una veu lleu o angoixada que el convida a Descobrir quina és la realitat que tapa l'aparença.
Descobrir-és la tasca a realitzar quan un se sent estrany amb si mateix, quan intueix "aquest que estic sent, no sóc jo ...", i es pregunta: "però, llavors ... Qui sóc jo?"
Quan un arriba a aquesta situació de consternació és el moment de felicitar-se per haver arribat tan baix, per haver arribat a la desesperació màxima, el límit de la dignitat, i per haver pres consciència, per fi, d'un problema que ve arrossegant des de fa molt temps, però que ha anat postergant contínuament.
És clar, que té una poderosa raó per ajornar el Procés de Descobriment ... perquè ... ¿I si el que trobi no li agrada ?, I si un és pitjor del que està sent, o pitjor del que es pot imaginar?
La por al desconegut fa acte de presència aclaparant amb aquesta incertesa a qui acaba de tenir la gosadia de pensar en millorar-se.
La ignorància té aquest avantatge: no s'ha d'enfrontar a la realitat, i pot jugar amb les utopies, i pot imaginar el que vulgui ja que no ha de donar comptes a la realitat.
Però l'únic que de veritat importa és la realitat.
Les suposicions es desfan quan es les treu de la imaginació.
Bé ... un s'arma de valentia ... decideix que iniciarà el Procés de Descobrir-, i ... ¿i què passa?
Passa que un està ple d'inseguretats, de pors, i és inexpert en aquesta tasca, així que no solament és que no sàpiga com començar i per on, sinó que els dubtes li van a assetjar sense descans.
"No sé", es repetirà molt sovint. Es canviarà d'idea contínuament, i la fortalesa va trontollar una i altra vegada; un dia estarà gairebé eufòric i l'endemà no es pot sostenir de por. "Qui m'haurà manat a mi ficar-me en això!"
Això es va a repetir diverses vegades.
Els avenços semblen retrocessos.
La covardia et recordarà el refrany: "Més val boig conegut que savi per conèixer."
I una altra cosa et pesarà incommensurable: el que vas a Descobrir, el que has de Descobrir, és molt més del que t'imaginaves.
Pensaves que aquesta era una tasca d'una tarda i amb això quedava resolt.
Error.
Et recordo un altre refrany apropiat: "Només sé que no sé res".
Cada vegada que sàpigues una cosa de tu, et donaràs compte de que hi ha mil més que no saps, així que quan descobreixis la segona cosa, ja sabràs que hi ha dos mil que no encara has Descobert.
Amb aquestes premisses un es va desganando, Oi ?, doncs és igual que pensis el que pensis ara, perquè has de fer-ho. O perquè és bo per a tu que ho facis. O perquè estàs desitjant fer-ho malgrat tot.
Quan comences també t'adones que no pots ni vols parar, perquè cada Descobriment, sigui de la mida que sigui, et va apropant a tu: et deixa una agradable sensació que et convida a seguir.
Com bé saps, generalment la relació d'un amb si mateix és bastant superficial: tracta de donar-se el màxim de satisfaccions possibles, tracta d'evitar-tots els problemes que pugui, es distreu tot el que pot per no pensar en les coses que hauria de pensar, deixa passar els dies ajornant els assumptes importants fins que ja és inevitable, deixa la seva vida en mans del destí o dels altres ... en fi, que un és un irresponsable mentre la vida li ho permeti o no li posi una prova greu davant la qual no pugui negar l'evidència.
La ment és un secret en el qual no ens movem bé, i aquest sembla ser un treball mental, de preguntes i respostes, de saber coses, de donar-li voltes a les coses, de trobar respostes que, d'altra banda, ningú garanteix que vagin a ser les correctes ...
Però no és un treball mental.
Al meu entendre, és un treball de reconciliació, d'atenció tranquil·la i afectuosa, d'amor i auto-cura, de contacte amb les emocions i els sentiments, d'acceptació incondicional, d'Amor ... és un treball d'aquests que requereixen que no hi hagi pressa i que no hi hagi pauses.
El Procés és d'una bellesa sublim, perquè sempre -repeteixo: sempre- el que un troba dins de si és millor del que podia imaginar.
Així que si un és capaç de valorar en la seva justa mesura qualsevol Descobriment, per aparentment nimi que sigui, es va a portar grans satisfaccions.
I conviure amb la persona que un és, de la qual es va a anar enamorant poc a poc, fa que la vida adquireixi tints de delícia, i que el somriure aparegui cada vegada més sovint a la boca.
Escrivia una mica més amunt que el Procés pot ser mental, però si es fa exclusivament com un procediment mental, on només es pensa, no té validesa.
Un pensa, un s'adona però si es queda només en aquest adonar-se, l'efecte desapareix de la mateixa manera en què va aparèixer.
El Procés requereix integrar el que s'ha Descobert.
No n'hi ha prou amb reconèixer que una cosa no agrada: cal acceptar-ho, assumir-ho, fer-ho propi, sentir dins com una cosa personal, aconseguir que formi part d'un, o tenir la sort de sentir amb una rotunditat tal que no admeti ningn tipus de rebuig al incloure-ho en un, d'una manera tan categrico i innegable, que semblés que estigués ah des de sempre.
Aquest últim cas és excepcional, però no impossible.
Durant el Procés de Descobriment, si 1:00 et amb tota l'atenci involucrada en això, es adonar de que tot li aporta informaci: des d'una emocina una msica, des una paraula a un somni, des d'una lectura fins a un anunci a la television.
Les senyals són contundents i evidents per a qui vol veure, el mateix que són invisibles per a qui no vol veure-les.
Ni tan sols és qesti que existeixin en realitat, sinó de voler adonar-se'n.
Quan un ha pres el propòsit de Descobrir-, i realment s'involucra en això, no dubti que apareixeran senyals suficients i perceptibles per adonar-se, inevitablement, que en tot apareix reflectit, que tot és un mirall, que tot clama el seu nom.
Un pot Descobrir-a través d'una carta natal, d'una lectura de mans, de la religi, la meditacin, la reflexió, els textos que un consideri sagrats, la psicologia, la metafísica, les converses amb les persones que ens coneixen. tots els Camins condueixen a Un quan ha triat el Camí adequat.
Un dels sistemes per Descobrir-consisteix a fer-se preguntes, i esperar tranquil·lament a les respostes, sense tractar de forçar-les, i sense conformar-se amb repetir les que ja s'han pronunciat durant anys.
La resposta pot estar molt amagada, o pot tenir por a sortir per por de no saber com serà rebuda.
Potser el que pregunta no l'esperava a ella precisament o, per contra, pot sortir alegrada perquè portava temps volent expressar-se.
És interessant que les preguntes estan fetes de tal manera que requereixin una resposta àmplia i detallada, i que es es ho exigeixi Un.
I si la resposta és un s o un no, contraatacar amb altres preguntes ms de l'estil de
Per qu ?, Com ?, Cundo?
Convé tamb ser una mica inquisitiu, no conformar-se amb vaguetats o generalitats, ni amb respostes estereotipades, i que no portin a altres persones com un exemple, sinó que es personalitzin referint a un mateix. I jams conformar amb un no s.
La tica, l'honradesa, el compromís, han d'exigir serietat formal en el Procés.
L'actitud durant el Procés ha de ser tolerant, distesa, cariosa, expectant, il·lusionant, pacient tot Amor.
Res d'estar atent a trobar raons per estimar-menys o tirar-se coses en cara.
Es tracta d'Descobrir-per millorar desprs, no per trobar ms raons per persistir en el desconeixement i la distància.
És una de les raons ms consistents per al sentit de la vida: conèixer-se.
Viure tants els anys amb un mateix i acabar sent un perfecte desconegut no té sentit, el mateix que viure tants anys amb un mateix en una relació de desintersy fredor.
Descobrir-se a Si Mateix és el primer pas per descobrir la Divinitat o El Superior, ja que ens habiten i formen una unitat amb nosaltres.
La percepció que es té del que Sagrat, s'incrementa amb el Descobriment, des del moment en què un s'adona i reconeix, sense cap dubte, que forma part d'un Pla Diví, que la seva essència és Espiritual o Celestial d'alguna manera .
Un comprèn d'una manera irrefutable el gloriós que un és, la bellesa de la vida, la delícia d'haver rebut els cinc sentits, el plaer de tenir uns sentiments, i l'amor innegociable i desinteressat dels nostres éssers estimats i encara dels desconeguts; un comprèn quant abasta quan diu "germà" i això arriba més enllà de l'àmbit familiar i els llaços de sang.
Descobrir-és Descobrir per primera vegada el món i la vida.
Uns ulls nous substitueixen els rutinaris, un cor diferent bomba noves emocions, la sensibilitat s'instal·la a perpetuïtat, un Amor que ha estat callat durant anys comença a expandir-se sense frens, com una aroma que volgués conèixer l'univers.
Descobrir-va més enllà de saber els condicionaments i les reaccions, d'esbrinar els impulsos i les pors: el que fa és aclarir les capes que ens aïllen del propi contacte, el que fa és destapar la humanitat en el més bell dels sentits, contactar amb un món que fins ara ha romàs letàrgic o repudiat, en què les emocions són l'ingredient principal, i les ganes de abraçar-se, i d'estimar i estimar-se, formen part de la respiració.
Descobrir-te ha de néixer de tu: del teu amor o de la teva desesperació, però no ha de ser imposat per altres persones.
És el teu Camí.
És el teu necessitat o el teu desig.
És la teva decisió.
Ho has de fer per tu.
I per a tu.
(El motiu bàsic del Descobriment és el propi autoconeixement per la immediatesa, per millorar el dia a dia. Més endavant, un ha de pretendre també trobar el sentit de la pròpia vida, la missió que un té, el que el fa feliç al seu esperit ... però això és més endavant).
(L'autor, Francesc de Sales, és el creador del web www.buscandome.es, orientada al Creixement Personal a través de la Psicologia i l'Espiritualitat)
