Les queixes mentals són un aspecte de com l'ego s'oposa al moment present, de com l'ego es nodreix, és l'ego contra la vida.
Hi ha molts egos que estan en un estat gairebé constant de queixes mentals. Algunes vegades ho pensen i altres surt de la boca. Es queixen de persones, situacions, temps, del país, es queixen de tot. Si surten de vacances sempre troben alguna cosa de qu queixar-se.
Aquesta és una de les formes a través de les que l'ego es sosté. Se sent més fort en aquesta oposici contra el que ÉS. Oposici contra el que ÉS, ja es veu que és una cosa dement, és una demència, oposar-se contra ES. ÉS ja és, però oposen el que ÉS. O sigui que l'estat normal que significa boig, l'estat normal del fals jo, és aquesta oposici contra la vida, del fals jo.
Quan ho posem es, veiem el boig que és. Oposici contra la vida. Jo contra la vida, diu l'ego. As percep, es es percep a si mateix, jo contra l'univers. Aqu estic jo, i aqu (fora) la resta del món. I la resta del món m'amenaça, però també ho necessito, és a dir, estic en conflicte. Necessito les coses del món, però al mateix temps és una amenaça. I aix viu l'ego, vull ms d'això, però estic contra això, perquè necessito arribar all i obtenir el ms.
Acceptar el moment, acceptar el aqu i l'ara, és convertir això no inconscient a un s conscient, i acceptar la forma d'aquest moment com és. Abandonem la resistència perquè hem reconegut que la resistència contra la vida és demència. I dnde hi ha la vida ?, aqu, sempre ara, aqu. Una nova relació amb l'ara. Una nova relació, una relaci oberta i amistosa amb la forma d'aquest moment, sigui el que sigui. Aquesta és la pràctica espiritual més eficaç que hi ha, i la ms simple. Continu alineament amb la forma del moment present
Si s aix, accepta el que és, i si cal l'acci es pot actuar, la base de l'acci eficaç és estar alineat amb la vida. Llavors cada acció és molt més eficaç que l'acci que ve de la negativitat que va amb el no. És massa simple per a la ment, que vol una pràctica espiritual ms complicada. La ment diu, dóna'm una pràctica ms complicada, la ms especial i digues-me quant temps durarà, quants anys necessito per arribar. Ok, et dono aquesta pràctica, est aqu, conté 50 passos, i cada pas és mig any, i llegars d'aquí a 25 anys a la meta, ah ! Qu bé! Gràcies. Ara els propers 25 anys, puc practicar cmo arribar al futur. Això li agrada al fals jo, li dóna una mica de menjar, li dóna temps. Perquè el jo li reclama temps per arribar.
I aquí aquesta pràctica no requereix temps. Accepta aquest moment com si ho haguessis triat. Aquesta pràctica no requereix temps. No necessito un dia, un any, o dos minuts per a aquesta pràctica, només aquest moment. Accepta cada moment (en diem cada moment, però sempre és el mateix moment que té formes diferents) accepta cada moment com si ho haguéssim triat. L'univers, la totalitat de l'univers ha produït la forma d'aquest moment, no pot ser una altra cosa, perquè ES. No es pot discutir amb ES. És una bogeria discutir amb ES. El que ÉS, ja ÉS. No és possible discussió. Cada discussió és demència.
La naturalesa no té discussió amb ES. L'arbre, la flor, l'animal, viuen encara en aquesta alineació, però inconscient. Nosaltres hem perdut l'alineació amb la vida, i ara l'estem trobant una altra vegada i va a ser molt més profunda que abans, quan era el nostre estat normal en l'anomenat paradís de la mitologia. I si acceptem la forma, i la pràctica és cada moment només, només aquest moment, acceptem el moment, llavors interiorment s'obre l'espai. Nosaltres llavors som espai per al que succeeix, som espai per a cada situació, som l'espai per a cada sofriment. I molt de cop i volta veiem que si nosaltres portem aquesta dimensió a aquest món, aquesta dimensió de l'espai, que no jutja, que permet la forma del moment sigui a AD. Si no jutgem el que ÉS, llavors, llavors aquesta absència de judici és també l'absència de pensaments que imposem sobre el món.
