En quin moment nosaltres deixem de ser feliços i vam aprendre a ser tan especialitzats en complicar-nos? En quin moment se'ns va oblidar el nostre rumb?
Normalment en la vida quotidiana les preocupacions són una cosa natural, gairebé que estan només pel fet d'estar vius. Hem après que la vida és un sinònim d'estar preocupats. De què serveix preocupar?
Imaginin-se un dia sense pensaments inútils, innecessaris, imagineu-vos que es va aturar el temps, que no necessitem pensar en el futur,
Com seria aquest dia? .................. un gran alleujament.
Som éssers que podem sentir-ho tot, la diferència entre nosaltres i els animals és que també som éssers conscients, així que podem escollir el que pensem i les actituds que tenim, per a això hem de donar un pas que és aprendre a canviar.
Tenir una actitud lliure de preocupacions requereix que tornem a un estat espiritual on tornem a sentir-nos lliures, desenganxat del físic per poder tenir una relació de fe amb l'Ànima Suprema, necessitem connectar-nos amb la nostra pròpia força interna, amb la nostra pròpia llum.
La meditació és l'eina que ens ajuda a ser autosoberanos, nosaltres mateixos ens proporcionem la nostra pau ja no estem esperant una pastilla que ens de la pau, necessitem canviar la nostra manera de pensar i estar feliços.
Quan meditem les nostres cares canvien, portem una vida més tranquil·la sense preocupacions.
Estar preocupat és tan negatiu com estar enutjat.
En quin moment nosaltres deixem de ser feliços i vam aprendre a ser tan especialitzats en complicar-nos? En quin moment se'ns va oblidar el nostre rumb? A la vida quotidiana les preocupacions han arribat a ser una cosa natural, gairebé que estan només pel fet d'estar vius.
Hem après que la vida és un sinònim d'estar preocupats.
De què serveix preocupar? .... Per exemple: si el nostre fill va malament a l'escola, si es té problemes a la feina, si hi ha algú malalt; ens preocupem ......... .. i creiem que amb preocupar-nos segur que podrem resoldre el problema, ens fa por que si no pensem en això serà pitjor.
Les preocupacions vénen de diversos aspectes, un és creure que si pensem constantment en la situació, d'alguna manera controlarem el que succeeix. Per exemple: si algú es va emmalaltir i jo continuo pensant en això, segons nosaltres es va curar o potser vaig a estar preparat per si mor. Però la veritat és que no serveix preocupar doncs hi ha una gran diferència entre estar ocupat en resoldre de preocupar.
Passos per alliberar-se de les preocupacions:
Primer pas: No existeix el futur, el temps es va aturar aquí i ara. Tot el que passarà després depèn de l'aquí; quan succeeixi un va a estar en el present i va poder resoldre-ho en pau. Només existeix l'ara.
Segon pas: La nostra forma de pensar és "de cap manera problemes" o "manera solució". Quan un aquesta en "mode problemes" tot el pensem difícil, com una maledicció, una cosa impossible de superar, ens causa frustració i ja ni se sap per què s'està viu, tot és un problema. Si es viu en aquest "mode" la nostra mirada crearà aquesta actitud davant la vida i serà molt desgastant.
Com seria si un veiés tot en mode solució? Veuria la seva vida com un regal, d'una manera positiva, amb solució per a totes les circumstàncies, no hi hauria res impossible, sempre podríem tirar endavant, tot ens portaria benefici.
Es té la possibilitat de viure d'aquesta manera, com sintonitzar-se a una freqüència de ràdio d'AM o FM. Som éssers sensibles, el podem sentir tot, però la diferència entre nosaltres i els animals és que també som éssers conscients, podem escollir el que pensem i les actituds que tenim. Només es necessita aprendre a canviar.
A qui li agraden els canvis? A vegades ens agraden i de vegades no, però si es vol alliberar-se de les preocupacions, s'ha d'aprendre a canviar. Preocupar vol dir que no hem après a aprendre.
La vida és un conjunt d'aprenentatges i cada moment ens porta canvis, però si no s'aprèn ràpid, es comença a omplir la ment de coses inútils; Què passa quan els fills creixen ?, Què passa quan els pares envelleixen? Què passa quan un mateix canvia ?, Què passa si de sobte ja un no és el mateix?
Ens costa canviar perquè ens costa aprendre alguna cosa nova, ens costa deixar anar el passat, la nostra estructura mental és molt rígida i unit a la por, es converteix en un bloqueig intern.
Què és una preocupació? És imaginació negativa. Si un aprèn a imaginar i mirar la vida de manera positiva tot seria una oportunitat, una cosa que porta un benefici, que m'ajuda a aprendre i créixer. El lema és "estaré molt bé", "és una cosa nova, i com totes les coses, amb perseverança ho aconseguiré".
Per no preocupar-nos hem d'aprendre a canviar sempre, deixar anar tot i dir-li a la vida 'vida vostè em porta això, que aquesta! ..
.... Anem a canviar, jo puc canviar, seré suportable i fàcil com l'aigua.
El tercer aspecte és Déu: l'Ànima Suprema és un ésser viu, és un ésser conscient, però no té cos físic; per això és un Ànima que constantment manté un estat perfecte, pur.
S'ha recordat a Déu com el protector i es busca per rebre aquesta protecció, per estar tranquils, perquè ens ajudi a tirar endavant.
Un aspecte important és que l és molt respectuós i no pren cap decisi per nosaltres; però quan un pren una decisi correcta l dóna muchsima ajuda. Aquesta llei espiritual diu que a un pas de coratge Déu dóna mil d'ajuda. Quan es té aquesta experiència hi ha fe i ja no hi ha preocupaci.
A l'Ésser Suprem no se li recorda tant com es haura. El est sempre present per un, és un Ésser Totpoderós. Com ànima un li pertany, i si El est per un, no es necessita demanar-li res, només es necessita portar un protecci, la seva ajuda. l ia la est donant, la qual nic que cal recordar: Déu est aqu amb mi, es que em aquesta ajudant.
Amb una actitud suportable i una connexió espiritual, un torna a la manera pau. En aquesta manera pau ja no hi ha por, es poden prendre precaucions davant de les circumstàncies.
Quart pas: Externament hi ha un continu flux d'informaci: el diari, la televisi, la ràdio; amb moltes notícies negatives i des d'hores primerenques del mat ja un comença a preocupar-se.
Com serà l'actitud de no preocupar-se an veient la realitat? Sera l'actitud de donar: donar pau, donar amor, etc .; però si es té por, un donarà aquest tipus de vibracions a l'planeta i quest mai canviés.
Per aconseguir aquesta actitud de donar es requereix un estat espiritual, on un es senti lliure, desenganxat del que fsic.
Per a això es necessita una connexió amb la pròpia força interna, amb la pròpia llum, i desenganxar-del cos el qual s noms un vestit. Si s'aconsegueix tenir aquesta experiència de llibertat interna, es treuen el 80% de les preocupacions.
Un no és l'edat, els diners, la feina, els fills; un és llum, pau, l'ànima. Quan es medita el temps s'allarga, ja que l'experiència de quest té a veure amb l'estat intern. Si es prenen encara que siguin cinc minuts per meditar, l'ésser queda en tal estat de tranquil·litat que es pot fer moltes coses i hi ha la sensaci que el temps s'estén.
El temps és creacion nostra i de vegades quan un aquesta preocupat és perquè hem fet del temps nostre mestre o el nostre cap. La veritat el temps és la nostra creacion no és el nostre cap, fem amb l el que desitgem, si desitgem el allarguem o no, és el meu temps no és quest el que em governa.
El cinquè punt: es necessita força per a la vida diària, quan es deixen de pensar pensaments inútils es recobra la força. No es pot deixar de pensar el 100%, però els pocs pensaments que s'hagin seran de pau. Si es desitja recuperar la força es necessita pau, i no requereix anar a una muntanya, oa la platja, o de vacances, ja que la pau és un estat intern i es pot tenir en qualsevol moment.
La meditació és la medicina diària, meditar és anar cap a dins, connectar-se amb un mateix aquí, ara, i tornar-se a sentir ànima, en silenci, connectar amb l'ànima Suprema. Si un ho fa com una pràctica quotidiana ja no ha de preocupar-se de res, si s'aconsegueix la pau no hauran pensament inútils.
Sisè punt: Un altre aspecte important és: anar més enllà del que és bo o dolent, les coses són com són, si es diu que alguna cosa és dolent serà dolent, però no és ni bo ni dolent, simplement "és". Si un veu amb aquesta mirada d'observador desenganxat, conscient del silenci intern, un pot acceptar les coses que passen, acceptar que és només una situació gens més; si es necessita resoldre, un resol, però un no es dóna permís per agregar verí a la situació i que aquesta ens faci perdre la pau.
No pensar extra, no preocupar-se per situacions que no han esdevingut. Quan succeeixin podrem resoldre-se adequadament, en el present.
La vida és meravellosa però es viu amb por, preocupat per mil coses. La por és un pensament contagiós. Per un pensament de por apareixen molts més i després costa molt llevar-los, cal meditar i fer grans esforços per poder treure'ls.
Ara és molt normal prendre pastilles, però de vegades un no fa l'esforç intern de no pensar pensaments inútils, com si fóssim addictes a estar malament. És per això que la meditació és l'eina que ens ajuda a ser autosoberanos, i nosaltres mateixos ens proporcionem pau, sense esperar una pastilla que ens de la pau.
Segons la llei de karma nosaltres mateixos vam crear les nostres malalties, per poder canviar aquesta situació necessitem practicar el raja ioga. Per poder treure tota aquesta negativitat que s'ha creat es deuen fer molts esforços personals i així mantenir un estat de pau interior constant.
Om shanti.
Marianne Lizana Moreno
Coordinadora de l'Associació Brahma Kumaris de Costa Rica
