El títol de quest article és veritablement temptador no ho creuen ?, n'hi ha prou amb preguntar-nos Qu vol dir això de la Joia que satisfà tots els desitjos?, En realitat és una manera de visualitzar alguna cosa molt valuós, i que pot ser una joia costosa, preciosa, que per si fos poc satisfà tots els desitjos.
la compasin personificada en el Dalai Lama
Inicialment la esmenten quan descriuen la pràctica de Chenrezi o Avalokiteshvara, que és el Budha de la Compasin, s'afirma en el Budhismo Tibetà que la reencarnacin de quest Budha es manifesta en el Dalai Lama, i en realitat fa sentit, si han tingut l'oportunitat de conèixer-lo, en les ocasions que ha visitat les seves passades és la clara yclida representació de la compasin, la no dualitat, la transcendència de els conceptes i l'amor a tots els éssers desitjant que s'alliberin de tots els seus sofriments, si, aquest és el Dalai Lama.
Però ¿Què té a veure amb la joia que satisfà tots els desitjos ?, bé doncs és que en la seva representació iconogràfica, el Budha de la compassió té les seves mans en la forma de pregària i dins d'elles protegeix o sosté la joia que satisfà tots els desitjos.
Com és aquesta joia?
Com és aquesta joia? No ho sabem en realitat depèn de com la visualitzi cada persona, que és el que cadascú considera que és el que satisfà tots els seus desitjos.
Ara és important ressaltar que el desig per si mateix no és una cosa molt sa, sobretot si ens porta al inclinació, a l'avarícia, l'enveja o l'ambició, en realitat es refereix als èxits espirituals més elevats, la pau, equanimitat, paciència, esforç joiós i l'alliberament última del nostre patiment.
Hi ha un vers que diu: "Amb la determinació d'assolir l'objectiu suprem de benefici de tots els éssers el qual supera la joia que atorga desitjos, aprendré a estimar-en totes les ocasions"
El vers és bastant valent i clar, ens diu que tenir cura dels éssers propers, llunyans, coneguts i neutres és tan o més valuós que posseir la joia que satisfà tots els desitjos, això és veritat, si tenim en compte que la generositat i el ser d'ajuda als altres ens porta a la pau i alliberament de les nostres afliccions mentals, és més valuós de tenir molta riquesa i viure turmentats pel que aquesta deriva si ens vinculem de manera equivocada, com perdre la nostra riquesa i no poder dormir per aquesta preocupació.
retribució positiva de les nostres accions
El tenir cura a tots els éssers ens dóna moltes més satisfaccions que les coses materials i d'acord a la llei de la causa i efecte la retribució futura d'aquestes és la prosperitat econòmica, física i espiritual ... no una cosa simplement material.
Quan s'afirma que apreciarem a tots els éssers en totes les ocasions, ens referim al fet que les persones no tenen identitat intrínseca, nosaltres tampoc així que parteix d'una bona pràctica espiritual i emocional és entendre que com nosaltres les altres persones transiten per una gran quantitat de problemes i estats d'ànim i hem de comprendre'ls i estimar-tal qual, de fet a nosaltres ens passa igual, no sempre estem contents, tristos i enfadats i si el nostre voltant ens apreciar només quan estem contents ja que seria un afecte bastant dolorós, incomplet i parcial.
Així és com el voler, respectar, entendre i ser compassius amb els éssers que ens envolten és més valuós que posseir la joia que satisfà tots els desitjos.
recerca equivocada de la felicitat
És veritat que és una pràctica difícil si el nostre repte és estimar a algú que ens mal greument, però podem començar visualitzant-i entenent que ell o ella transita com tots per situacions difícils i que és aquest impuls el que el porta a fer mal, de vegades en una recerca equivocada de la felicitat, així que siguem comprensius i aspirem a que aquesta persona s'alliberi del que li genera patiment i l'impulsa a fer mal a algú més.
Al principi la intenció semblarà falsa i fins hipòcrita, però reflexionant i meditant una i altra vegada acabem per comprendre que no és la naturalesa d'aquesta persona el que la impulsa sinó són les seves afliccions i preocupacions les que la porten a actuar de manera no constructiva
Una analogia famosa en els textos tibetans ens convida a imaginar una persona molt enutjada amb un pal per colpejar a algú, en aquest cas al pal se li concep com l'aflicció, per exemple l'enuig, no és la naturalesa de la persona la qual actua és l'aflicció que considera com eficaç per resoldre una situació encara que de manera última li genera més problemes.
incomoditats físiques i emocionals
Per exemple, tenir com a resultat el remordiment, la por, el penediment, la tristesa o més enuig, no és una situació agradable, es que perqu ens enfadem amb algú que ens dia a si en el fons est transitant per incomoditats físiques i emocionals, ha de créixer en nosaltres un profund sentit d'entesa, comprensió i compasin, i la aspiraci que aviat s'alliberi d'aquest estat aflictiu generador de molt patiment.
As és com a grans trets, el ajudar i apreciar a tots els éssers ser sempre ms valuós i redituable de posseir la joia que satisfà tots els desitjos, de fet el resultat de tenir cura dels altres és superior a tota la riquesa material que aconseguim acumular. No ens oblidem dels altres ja que la retribucinkrmica és positiva i generadora de gran mèrit, recordin que res és diferent a la seva naturalesa es que si fem el bé no pot arribar a nosaltres altra cosa que el bé. És sens dubte una bona inversió de la nostra energia per collir benestar genuí, pau i felicitat.
Autor: Pilar Vzquez, col·laborador de la gran família de la Germandat Blanca