Depenem de la natura no només per a la nostra supervivència física.
També necessites a la natura perquè ens ensenyi el camí a casa, el camí de sortida de la posició de les nostres ments.
Ens hem perdut en el fer, en el pensar, en el recordar, en el anticipar. Estem perduts en un món de problemaspropios del segle XXI.
Hem oblidat el que les roques, les plantes i els animals ja saben. Ens hem oblidat de SER: de ser nosaltres mateixos, d'estar en silenci, d'estar on hi ha la vida: AQU I ARA
Portar la atenci una pedra, a l'arbre o un animal no vol dir pensar en ells, sinó simplement percebre'ls, adonar-te d'ells, sentir que estan.
Llavors ells et transmeten alguna cosa de la seva essència. Sents el profundament unificat amb el que ES i amb on est a adonar-te d'això, t tamb entres en un lloc de profund repòs dins de tu mateix.
Quan camines o descanses en la naturalesa, honra aquest regne, romanent all plenament. Sernate. Mira. Escolta. Gaudeix.
Observa cmo cada planta i animal són completament ells mateixos. Autèntics. Sense artificis ni falsedat.
No viuen a través d'imatges mentals de si mateixos i per això no ha de protegir i potenciar aquestes imatges.
Totes les coses naturals, a més d'estar unificades amb si mateixes, estan unificades amb la totalitat.
No s'han apartat de l'entramat de la totalitat reclamant una existència separada: jo, el gran creador de conflictes.
T no vas crear el teu cos i tampoc ets capaç de controlar les funcions corporals.
En el teu cos opera una intel·ligència més gran que la ment humana. És la mateixa intel·ligència que el sustenta tot en la naturalesa. Per apropar-te al màxim a aquesta intel·ligència, sigues conscient del teu propi camp energètic intern, sent la vida, la presència que anima l'organisme.
Quan perceps la natura, tan sols a través de la ment, a través del pensament, no pots sentir la seva plenitud de vida, de ser. Únicament veus la forma i no ets conscient de la vida que l'anima, del misteri sagrat.
El pensament redueix la natura a un bé de consum, a un mitjà d'aconseguir beneficis, coneixements o algun altre propòsit pràctic.
Observa, sent un animal, una flor, un arbre, i mira com descansa l'ésser. Cada un d'ells és el mateix. Tenen una enorme dignitat, innocència, santedat.
En el moment en que mires més enllà de les etiquetes mentals, sents la dimensió inefable de la natura que no pot ser compresa pel pensament.
És una harmonia, un sacralitat que a més de compenetrar la totalitat, també està dins teu.
L'aire que respires és natural, com el mateix procés de respirar. Dirigeix l'atenció en respirar i adona't que no ets tu qui respira. La respiració és natural.
Connecta amb la natura de la manera més íntim i intern percebent la teva pròpia respiració i romanent en ella. És una pràctica molt pura i energetitzant. Produeix un canvi de consciència que et permet passar del món conceptual del pensament al ram de la consciència incondicionada.
Necessites que la consciència et ensenyi i ajudi a reconectarte amb el teu ésser. No estàs separat de la natura. Tots som part de la Vida Única que es manifesta en incomptables formes en l'univers, formes que estan totes elles interconnectades.
Quan reconeixes la santedat, la bellesa, increïble quietud i la dignitat amb què una flor o un arbre hi ha, el teu afegeixes alguna cosa a aquest arbre oa aquesta flor.
Pensar és una etapa en l'evolució de la vida. La natura existeix en una quietud innocent que és anterior a l'aparició del pensament. Quan els éssers humans s'aquietan van més enllà del pensament. La quietud que està més enllà del pensament conté una dimensió afegida de coneixement, de consciència.
La natura pot portar-te a la quietud. Aquest és el seu regal per a tu. Quan perceps la natura i t'uneixes a ella en el camp de quietud, aquest s'omple de la teva consciència. Aquest és el teu regal a la natura. A través de tu, la natura pren consciència de si mateixa. És com si la natura et hagués esperat milions d'anys per fer-ho.
