Taula de continguts amagar 1 No deixessin rastres sobre la terra, encara que si és possible que deixin rastres temporals sobre el seu espai i temps 2 De quina manera pot Déu estar conscient d'allò que no és? 3 Aquest és el punt on es genera la separació dins de la separació original 4 Per què els plans superiors han estat posats sota els seus peus?

Hola estimats, els parlo jo, Muriel i estic present avui per parlar-sobre el significat que té l'existència, però ho diré d'una manera diferent, ja que de fet, és temps de fer-ho, raó per la qual durant els últims mesos hem estat exhortant tant en que adquireixin un major i més conscient coneixement sobre la seva pròpia consciència i és que aquesta no es tracta de la primera vegada que ho diem, atès que aproximadament cada 25.000 anys, repetim aquesta lliçó.

Freqüentment vostès es pregunten quin és el significat de la vida i l'existència en aquest món i la nostra resposta a això és la següent, res, mentre estiguin encadenats com a éssers humans. El que tractem de dir és que imaginin deixar per sempre un rastre del seu pas sobre la Terra, fer això seria pensar que aquest planeta existirà per sempre; però, res és permanent dins d'aquest món, fins i tot dins de la galàxia a la qual pertanyen, la qual durarà uns 3-4 milions d'anys.

L'ésser éssers humans els manté una mica limitat, ja que la seva galàxia igual que el seu món, s'evaporarà i acabarà desapareixent en algun moment; de manera que no poden deixar rastres sobre la Terra.

No deixessin rastres sobre la terra, encara que si és possible que deixin rastres temporals sobre el seu espai i temps

L'únic pensament de Déu: Qui seria, si en realitat no fos el que sóc? Amb aquest pensament els va crear dins d'aquest pla, aquest pensament va donar origen als Universos amb les seves moltes dimensions, galàxies i espais, els quals en qualsevol cas, van ser creats especialment, ja que l'únic que realment va ser creat per Déu van ser els espais de separació. A qui vostès anomenen Déu, nosaltres solem anomenar de fet la Font, ja que és qui s'encarrega d'alimentar-nos, oferir-nos constantment la seva energia i en realitat mai hem estat separats d'ell, sent aquesta subtilesa la que ha donat lloc al fet que s'originin els plànols de separació.

Aquest mateix pensament de Déu, va existir en el Cosmos durant milers de milions del que duren els seus segons dins de la Terra, i pel fet que ja ha finalitzat, Déu es troba de nou, només que dins de dimensions, espais i temps diferents. Aquesta milionèsima part d'un segon, dins del seu món tindrà una durada d'uns 14-15 bilions d'anys, sent aquest temps en què finalment s'uniran a nosaltres i avui es troben més enllà de la meitat d'aquest temps, de manera que poden alegrar-se que cada vegada els falta menys temps, per estar amb nosaltres. I he d'insistir en la paraula "Temps", ja que cal que comprenguin que aquesta és relativa i en menys del que pensin el temps que els falta per unir-nos haurà arribat.

Però dins d'aquesta història en què consisteix la font que inicialment va parlar això? Evidentment, es va tractar de l'energia Divina, la qual pot no pot ser més que un punt de llum; però, és un punt de llum que de fet es troba a tot arreu, ja que va fer a Déu pensar: Qui seria, si en realitat no fos el que sóc? La veritat és que de fet, no és possible que sigui una cosa que no és ... No sé si fins ara m'estan seguint, del que parlo és d'un fenomen de 4 dimensions.

De quina manera pot Déu estar conscient d'allò que no és?

L'única forma possible, és fer-se creure a si mateix que ell en realitat no és ell, però la veritat és que Déu, en ser l'únic Creador, realment no pot fer això. És per això, que aquest sol ser anomenat el pensament boig; si s'imaginen a dues persones dient que vostès realment no són les persones que són, pensarien que els que ho diuen no són conscients de si mateixos, no obstant això, tan aviat com es fan conscients que no es troben separats, poden ser conscients de si mateix.

Així que, per què raó fer-ho? No oblideu que el pensament de Déu es va mantenir una bilionèsima part del que duren els segons al planeta Terra i que el temps en si mateix, de fet es tracta d'un element dimensional. La veritat, és que vostès els éssers humans, durant la separació, compten en el seu interior amb un programa inscrit en el més profund del seu ésser, el qual es tracta del programa invers d'allò que va dir la Font: Qui seria, si en realitat no fos el que sóc? No obstant això, vostès tenen un programa que diu: Qui ho faria si jo no sóc el que sóc? Una mica complex ¿no és així?

Aquest és el punt on es genera la separació dins de la separació original

En realitat, vostès són el mateix Déu, qui recre el mateix error de separació i en realitat allò que creuen, recrea el mateix error constantment, de manera que realment són vostès els que generen l'error. És per això que anteriorment esmentem que en el seu encarnacin humana el significat de l'existència és res. Això es deu al fet que freqüentment es mantenen repetint el mateix error. La qual cosa resulta ser molt graciós sobre vostès, és a dir, dins del planeta Terra existeix tant espai i tot i aix vostès es troben oscil·lant contínuament entre un món Diví i un fsic i un altre cop un Diví, etc.

Per què els plans superiors han estat posats sota els seus peus?

A causa de que constantment estan cometent el mateix error per tal de recuperar la seva divinitat, la qual mentalment tendeix a elevar-se, a guiar els seus pensaments cap a aquells pensaments que vostès solen diuen "superiors"; però que aquests pensaments aconsegueixen elevar-se, els brinden la capacitat d'ingressar dins del cosmos, el qual està dins de l'univers, que al seu torn es troba dins el Omniverso, qui forma part de mons paral·lels.

La distància resulta bastant llarga cert? Per això han de buscar en el seu interior, dins les seves arrels internes o dins de les arrels que es troben a terra, així podran connectar-se amb els vidres que formen part del planeta Terra, i d'aquesta manera obtenir informació sobre la seva Divinitat d'una manera molt més veloç que en utilitzar sistemes vibratoris força elevats.

En definitiva, el significat que té l'existència ha de trobar-vinculat amb l'energia, però Per què? La resposta és senzilla: per poder deixar enrere finalment la roda del karma, per poder deixar enrere aquesta necessitat o acte-reflex que el seu ésser té de reencarnar constantment dins de cossos humans, per experimentar el pla subtil d'aquest món. Una vegada que acaba el seu temps dins d'aquest món, vostès pensen en tornar per canviar cert aspecte i intentar millorar-lo, però ¿Quantes vides creuen que posseeixen? I és que La major part de vostès no reencarnen 3-4 vegades, sinó al voltant de 20.000. És per això que el sentit de l'existència i la vida dins d'aquest món, es tracta de recuperar a través de la seva energia Divina.

TRADUCCIÓ: Lurdes Sarmiento

MÉS INFORMACIÓ a: http://www.messagescelestes-archives.ca/sens-de-lexistence/