Hi ha un plaer a la vida que ennobleix a una dona,
encara que aconseguir-ho a vegades, li faci patir.
És portar un ésser al món, nodrir i veure-ho créixer.
Quan Déu va crear el món es va recordar de la dona,
i li va donar el privilegi de fer-la còmplice d'Ell.

A tu dona jo et dono la facultat i el poder
de crear a les teves entranyes el desig de néixer,
la sensació de viure, i fins a aquest noble envellir,
d'aquest ésser que en els teus entranyes està intentant néixer.
Ser mare és el més bonic que desitja una dona.

Què tendresa es veu en tots dos i que gratificant és
quan aquest la somriu i ella ho veu.
Tenir fills i entendre'ls no totes ho saben fer
encara que per a estimar-los i estimar-los només mare tu has de ser.

La mare sempre recorda i viu pendent d'ell.

De vegades pel seu afecte no el deixaria créixer,
per tenir-lo en els seus braços i gaudir al costat d'ell
d'aquesta bella innocència que es perd en créixer.

Dedico aquestes sensacions mes, a totes les Mares del Món ia la resta de Dones, encara que encara no ho siguin.

Penso que ser mare és un bell Don que la Naturalesa els ha donat a les dones.

Siguin per a totes elles, les que ho són, les que encara no ho han estat i per a les que no poden ser-ho, el meu afecte, la meva admiraciny el meu respecte.

Escrit per Elias Robles. Totes dues han estat extretes del meu darrer llibre registrat el juny de l'any passat en el Registre de la Propietat Intel.lectiual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (té drets d'autor)
El llibre es titula: Buscant en el meu immensitat. font: