Sempre agraïda d'establir aquesta comunicació, que la meva força verd maragda et emboliqui, que amb aquesta força i color sentis com la quietud i la bondat omplen el teu cor.
Molts calendaris terrestres parlen de dates, de fites en el camí, de moments de canvi determinats, per posar-los un nom. En aquests temps es parla d'un temps especial, d'un tancament de cicle i això és veritat, un Gran Cicle es tanca i amb aquest Gran Cicle es tanquen també molts altres petits cicles com fractals a diferents escales fins arribar a la personal.
Cadascú sap amb certesa a quals cicles personals em refereixo. Sap a què cicles majors de països, creences, estructura es completen.
Perquè el canvi és una constant del que es genera, de la vida. La discontinuïtat és la norma, pretendre que les coses romanguin és simplement irreal, l'important és navegar sobre l'onada del canvi.
Cadascú fent la seva part, la seva purificació, atenent les seves emocions, cuidant amorosament el seu cos, ocupant-se de ser sustententable espiritual i materialment, gaudint, relaxant-se, a nivell personal observant en què etapa del cicle es troben.
I a propòsit dels cicles vull explicar ara una faula, la de la papallona. Se sap que la papallona viu cicles en la seva vida i es transforma en la metamorfosi, La papallona tien la medicina del canvi dels cicles, representant ella al final.
Veure a la medicina de la papallona significa identificar en quin moment del cicle es troben ara.
La faula de la papallona
Hi havia una papallona blau brillant d'aquestes que viatgen pels corrents de les muntanyes a les selves humides. La papallona vivia el present mentre jugava a planejar amb les seves ales desplegades al vent. Li agradava surar sobre la brisa del riu, fer espirals amb els seus iguals, posar-se de tant en tant en alguna flor acolorida, fregar el seu potes en alguna roca.
Ella no recordava quan havia estat eruga, ni el temps que fregava amb el seu ventre les branques buscant els nous brots. Tampoc recordava en quin moment s'havia letàrgic i adormit, arropándose a la crisàlide.
Molt vagament sabia d'un temps on només tenia una necessitat insaciable de menjar, les seves accions s'enfocaven en buscar el mes suculent aliment, es desplaçava per les fràgils branques del seu univers local fins arribar a les puntes devorant els plançons tendres. La seva vida era simple menjar fins a la sacietat i expulsar el que no necessitava, creixia de mida a una velocitat vertiginosa, canviant dia a dia, la seva única acció era alimentar-se, en aquesta etapa només havia de sobreviure i créixer.
De tant menjar havia duplicat la seva grandària dues vegades, estava pesada i li costava desplaçar-se, de sobte va començar a sentir-se cansada i va sentir son. En un full de la planta que havia constituït el seu suport, prou flexible com per ser doblegada, va decidir embolicar-per dormir, va aquietar en un somni profund, ja res extern li importava, en la quietud es relaxava cada vegada mes. Mentre dormia a la seva còmoda embolcall somiava que volava, que tenia grans ales blaves, que voleiava, que lliscava pels corrents com en un tobogan de vent, se sentia lleugera i lliure. Així van passar els dies.
Un dia es va sentir incomoda i va despertar amb la sensació que el seu embolcall l'estava empresonant massa, que la seva còmoda crisàlide li estava quedant petita, atapeïda. Al principi no sabia que fer fins que va començar a moure a poc a poc, amb moviments sincopats, com quan alguna cosa està naixent, premia amb el seu cos mentre s'anava trencant l'embolcall, de tant moure obrir un forat que va permetre que el seu potes s'alliberessin de on havia estat confinada. A les potes li va seguir el cos, en sortir completament sentir una gran expansi en llibertat.
Al principi desorientada no sabia on era, ni qui era, ni tan sols recordava com havia arribat a aquest lloc. Un record borrós d'haver estat dormint s'entreteixia amb la realitat lluminosa.
Es sentia lleugera, el seu cos era mes lleuger, les seves potes mes llargues i oh sorpresa! Les ales que havia somiat li havien crescut de veritat. Fins el seu color havia canviat, tenia un blau brillant que reflectia el cel en les seves ales. La papallona blava estiro el seu cos i va sentir la calidesa d'un raig de sol sobre les seves ales, això la va ajudar a despertar encara mes i veure amb els seus ulls la bellesa del seu entorn.
Va descobrir moltes altres papallones despertant i es va adonar que no estava sola, va decidir provar el seu nou abillament, especialment les seves ales aixecant el vol.
Es va trobar amb els seus iguals, va dansar entre els arbres, arribo fins als núvols, dibuix espirals en l'aire, es va entrellaçar amb altres i va perpetuar la seva espècie. En èxtasi infinit s'elevo fins al final.
Els deixo aquest fabula per a la seva reflexió.
sóc Gaia
Dia a dia de setembre de 2012
1 de setembre. Per tenir intimitat, has de fer-te amb tu
2 de setembre. Mentre el teu cos físic s'ancora a la Mare Terra Gaia en devoció sent com flueix la seva energia cap a tu.
3 de setembre. Quan et trobes en la freqüència adequada, els senyals no es fan esperar 11:11 04:44 o 03:33, 05:55, simetria, nombres harmònics.
4 de setembre. A l'estar en innocència el que et passa és beneït per la llum.
5 de setembre. Honorar les diferències és validar la llibertat, l'amor incondicional, la humanitat.
6 de setembre. Caminar és desplaçar-se en sentit lineal, irradiar és en totes les direccions com un estel regalant la seva brillantor, també ets així.
7 de setembre. Mira't al mirall de qualsevol que encreuament teu camí, aquesta atent al que atreus avui, observa sense jutjar, confia, riu-te.
8 de setembre. El veritable poder és el que sorgeix del lliurament sense resistència la vida en forma tendra, amorosa.
9 de setembre. Apreciar és mirar als ulls a l'altre i veure la seva humanitat i la seva divinitat, reconèixer-se en el fora i el dins.
10 de setembre. Per abraçar-calen dos oms, una abraçada sentit és una medicina que sana en un pla superior.
11 de setembre. Quan sentis nostàlgia d'alguna cosa o algú escolta en silenci la teva corazny sent la presència de la llum en el teu interior.
12 de setembre. La solitud ha estat demonitzada per les religions per impedir que trobis el teu Déu intern.
13 de setembre. En moments de caos, tanca els ulls, respira profund i en silenci torna al teu centre, sent com all tot est en calma.
14 de setembre. Empènyer és el que ja saps fer, qu passaria si per una vegada deixes que les coses succeeixin? qu tot prengui el seu curs natural?
15 de setembre. Navegar en l'aigua de l'esperit permet que tinguis trobades notables amb tu en altres regnes mgicos.
16 de setembre. Assedegats d'amor estem fins que ens trobem amb la font interna, all ens sadollem per començar a irradiar.
17 de setembre. Imagina que ets com un nen innocent, recorda com rees sense raó, com et revolcabas a la gespa, sense futur ni passat, conjugant el present.
18 de setembre. Iniciar significa fer un reset, començar de nou amb mes energia, tornar a la innocència, al riure.
19 de setembre. Imagina que véns d'un llarg viatge i que et trobes de nou amb tu mateix, això és despertar.
20 de setembre. Si et trobes nedant en cercles, si se't repeteix la mateixa pellcula una i altra vegada, és que encara et falta deixar anar alguna cosa, deixa anar, deixa anar.
21 de setembre. Retira la teva atenci del que no t'agrada, enfcate en el que et produeix goig, passi, d'aquesta manera et alinees cada vegada mes amb el teu propòsit diví.
22 de setembre. Deixar el pensament a una banda, respirar profund en el teu abdomen, sentir tots els sons al teu voltant i anar mes all, això és relaxar-se.
23 de setembre. Els límits no existeixen, només aquells que t'has creat a partir de les teves pròpies creences, prova experimentar la teva naturalesa il·limitada.
24 de setembre. El propòsit més important d'estar encarnats en aquest temps és el de reconèixer-se en les emocions i guarir-.
25 de setembre. Obre el teu corazna la compasiny es amorós amb tu, deixa al jutge implacable a un costat, dóna't un respir.
26 de setembre. Pots escriure els teus somnis i aquelles síncrones significatives que et succeeixin, així poses atenció al món de l'invisible.
27 de setembre. L'intent és una forma d'energia del món màgic que et serveix per sentir quin és el camí.
28 de setembre. Sent el teu cor ara, tanca els ulls només un instant cal, recorda una música que t'inspiri, escolta-, agraeix, amororosamente.
29 de setembre. Si reconeixes que tots tenen qualitats psíquiques, que això no és un do de pocs, que és una condició de l'ésser humà codificada en l'ADN, despertes.
30 de setembre. Ara la teva energia s'expandeix, aquesta vibrant a un nivell més alt connectada al teu esperit radiant, a això vas venir, a brillar.
Abjini Arráiz 2012
