M'ha costat temps adonar-me'n.
Amb això que estava convençut que calia tenir ales o aletes, viure en l'ignot del cel, no tenir sexe, tenir ricitos rossos, i tocar la lira com un virtuós, m'havia descartat a mi mateix com un aspirant a ser àngel o angelet.
I m'he adonat, fa molt poc temps, que he conegut a un àngel (almenys) i que jo mateix sóc un àngel. Ah !, i que tu també ets o pots ser un àngel.
Jo tenia 6 o 7 anys, no més. A casa meva passàvem molta gana i teníem acumulades les insuficiències. Aquell 6 d'gener tampoc no van venir els Reis Mags. Jo havia matinat amb aquesta inquietud de què haurien deixat per a mi.
Res. El vaig esbrinar de seguida. Res de res.
Encara no s'havien despertat els altres i vaig comprovar per la finestra que encara era de nit. No volia seguir a casa. Suposo que tenia tanta ràbia com decepció, així que vaig agafar un ferro que jo tenia, amb la punta afilada, i vaig sortir al carrer per jugar a un joc que es diu el clavi. Com seguia sent de nit, em vaig quedar al portal esperant que hi hagués una mica de llum.
Va aparèixer la llum, escassa, entre grisenca i descolorida, i em vaig posar a jugar. Estava jo sol al món.
No sé quant temps després va aparèixer una dona, jove, molt gran -i no era una extraterrestre: simplement és que jo era molt petit- i em va preguntar què feia. Jugar, li vaig respondre. Sé que em va fer més preguntes però no les recordo. Recordo el que va succeir: va treure d'una bossa una pistola grandíssima, de calamina, i me la va lliurar dient que els Reis Mags l'havien deixat a casa per a mi.
No recordo si vaig ser molt agraït. Sé que em va durar poc i que em vaig oblidar d'allò fins que als meus 59 anys va aparèixer de nou l'escena en la meva ment i em vaig adonar que aquella dona era un àngel.
Fa uns poquets anys estava jo mirant alguna cosa en una botiga d'aquestes que tenen un batibull de mil coses i vaig veure una vecinita del meu edifici. De 6 o 7 anys. Estava sola, tafanejant entre les coses que hi havia per veure. Li vaig somriure. Em va somriure tímidament. Tenia a les mans una mena de bombonera de vidre.
Uns instants després vaig escoltar el soroll que fa una cosa de vidre que cau a terra i es converteix en miques. La dependenta, com posseïda, convertida en una autèntica energúmena, es va dirigir cap a la nena, amb els braços en gerra, i amb una actitud veritablement amenaçant. Va cridar: "ara has de pagar el que has trencat".
Evidentment, no tenia diners i, a més, estava atemorida per la fera. La vaig observar i gairebé m'atreviria a dir que la vaig veure encongir físicament. No sabia què fer. Mirava cap a la dona i el seu silenci era l'única solució que podia aportar. La fera no afluixava en la seva actitud.
Jo el pagament, vaig dir. I la cara de la nena es va il·luminar. Va tornar a la seva mida normal. Va marxar sense dir res però em va mirar des de la porta i en els seus ulls vaig veure moltes coses que sóc incapaç de descriure.
Estic segur que algun dia comptarà l'anècdota i dirà que se li va aparèixer un àngel.
Com veus, és molt fàcil ser un àngel.
Només cal tenir voluntat de ser-ho.
Es diu que els àngels representen la bondat, la bellesa -del ànima- i la innocència -la manca de malícia intencionada-. I que la seva missió és ser nexe d'unió entre Déu i l'ésser humà.
Així que un es pot convertir -si és el seu desig- en algú que transmeti la felicitat als altres, que els recordi la naturalesa divina que ens forma, que els porti l'esperança o l'amor, la cura i la tendresa, o la Humanitat que ens agermana.
I no es tracta de fer miracles enlluernadors, sinó aquests milagritos que són tan necessaris de vegades.
Alegrar EL DIA A ELS ALTRES, per exemple. I pot arribar a ser tan simple ... una atenció, un somriure sincer, una paraula d'agraïment, el reconeixement per la seva tasca ...
ANIMAR A L'desanimat pot ser una altra bona idea. Ja saps que la paraula ànim significa "Ànima o esperit en tant que és principi de l'activitat humana". I que animar és "infondre energia al ànima", que és l'ànima. I ressuscitar l'ànima de l'altre està a l'abast de qualsevol aspirant a àngel ...
COMPARTIR. El poc o el molt. El material o el eteri. L'optimisme o una paraula ...
CUIDAR, TRUCAR PER TELÈFON, VISITAR, ACOMPANYAR, EMPATITZAR, SER POSITIU, DONAR LES GRÀCIES, ENCOMANAR EL BO QUE TINGUI UN, espantar TRISTESES, RELATIVITZAR SOFRIMENTS, PLANTAR SOMRIURES, REVITALITZAR, ALIMENTAR L'AUTOESTIMA DE L'ALTRE, PARLAR-DE SENTIMENTS EN UNA CONVERSA DE COR A COR ...
'Hi ha tantes possibilitats d'esdevenir àngel !!
T'atreveixes a ser-ho?
Et deixo amb les teves reflexions ...
Per: Francesc de Sales
Font: www.buscandome.es
Jo sóc un àngel per Francesc de Sales
