Diuen les estadstiques que la personass optimistes tenen fins a un 15% menys de probabilitats de patir un accident a la carretera que els pessimistes, i aquesta dada serveix de suport per a la iniciativa Zen Car de Prevensis, que ha obtingut el Premi a la seguretat Vial que concedeix la patronal de l'assegurança Unespa. Amb el projecte Zen Car, es monitoritzen les emocions del conductor emprant sensors i un ordinador, per després donar-li a aquest conductor una sèrie de tècniques que li serveixin per afrontar de forma racional aquestes situacions en què les emocions ho fan prendre decisions arriscades i d'aquesta manera es millora la seva seguretat viària.
L'assumpte no és nou. Que les actituds formen bona part de la seguretat viària de tot usuari de la via és l'abecé de qualsevol persona interessada en el món del trànsit i, sense anar més lluny, en Circula Segur fa ja un temps que es esbossa la incompatibilitat de l'estrès i la conducció. Ara podríem donar una sèrie de pautes per a aquesta persona que viu estressada, però que pel motiu que sigui no pot renunciar a la seva faceta com a conductor ni pot prestar-se al projecte Zen Car. Són les pautes del que podríem anomenar Zen Driving per aconseguir una conducció tranquil·la:
1- Primer de tot, molta calma. Mirar el rellotge cada dos per tres mentre estem enmig d'un embús no serveix per desfer l'embús, i sí per posar-nos histèrics, el que no ens garanteix una presa de decisions lògica i segura. Per una altra ocasió, ja sabem que o bé cal sortir uns minuts abans, o bé triar una altra ruta.
2- Qüestió de ritme. Crec que va ser Paco Costes qui va dir allò de que si a la carretera avances contínuament o et avancen contínuament, és que alguna cosa va malament: no estàs adaptant la teva velocitat al ritme del trànsit i de la via. Per posar un exemple, a les ciutats el trànsit es mou per fluxos moltes vegades regulats per semàfors, de manera que és absurd intentar canviar de carril contínuament per buscar el més ràpid: el carril més ràpid no existeix.
3- La importància de la respiració. Hiperventilar, esbufegar, bufar i piafar només serveix per retroalimentar la nostra mala llet al volant. Surt més a compte agafar aire a fons, retenir-uns instants, i expulsar-amb tranquil·litat, sense presses. Ajudarà a passar millor el mal moment.
4- Sense bronques. Hi ha companys de viatge que calladets estan més guapos, i això inclou des del copi que tot ho veu i tot ho sap ( "compte amb aquest, compte amb aquell, no era per aquí sinó per allà") fins a l'emissora de ràdio que emet una animada tertúlia en la qual els cops de puny traspassen els altaveus del vehicle. La música amanseix les feres.
5- Relax físic, imprescindible per al relax emocional. Si el teu cos està paralitzat, això et farà estar més nerviós, i l'estar més nerviós et agarrotará, i així fins que estiguis fet un bloc de marbre. Talla el cercle viciós: relaxa mans, braços, cames ... Relaxa't. El volant es pren amb fermesa, però sense engarrotament. L'esquena ha d'estar recolzada sobre el respatller. Les cames, tranquil·les. Tot tu, tranquil, et sortirà més a compte i estalviaràs un pic a fisioterapeutes.
6- ¿Condueixes o circules? Si et concentres en accelerar fins que el peu ja no pugui més i després frenar a última hora, et perdràs tots els detalls que envolten al teu vehicle, com ara aquest enorme camió taronja que ve per aquí. La carretera no és un lloc per conduir, sinó per circular, i la base de la circulació és la correcta observació de l'entorn, una activitat que es complica a la qual augmentem la velocitat.
7- És de bon nascut ser agraït. Avui en dia tenim cotxes que els nostres avis ni tan sols somiaven que podrien existir. ¿No és un bon motiu per estar agraït? Per què malbaratar aquests avenços tecnològics en estavellar per aquí? Els vehicles actuals ens brinden suficient seguretat i confort com perquè sapiguem treure partit d'aquestes característiques i no usar-les en la nostra contra.
8- Empatia, empatia, empatia. Ara que hem après a conduir i circular amb tranquil·litat, podem començar a transmetre el nostre bon rotllo als altres. Ah, però aquí veiem un conductor que encara no ha fet el pas de tranquil·litzar-se. Bé, doncs deixem-que faci la seva pròpia evolució i no el agobiemos més encara recriminant-li alguna cosa que fins fa un moment fèiem nosaltres també. Ja aprendrà.
9- El somriure és contagiosa. Fer de la prioritat de pas un art de l'amabilitat és un gran reforç emocional, per a un mateix i per als altres. Cedim el pas, facilitem les maniobres, invertim un parell de segons en què tots estiguem millor. Realment ens ve de dos segons? Doncs això.
10 Extrapolar és gratis. I precisament per això, val la pena intentar que la nostra tranquil·litat es manifesti no només al volant, sinó en tantes facetes com puguem aconseguir al llarg de la nostra vida. Ens retroalimentaremos en un pla positiu, i positivista: l'alegria de viure.
-----------------
Font: http://www.pensamientoconsciente.com
