Sobre una llarga taula coberta per dos ponxos teixits i una bandera wiphala, un grup de nois disposa ampolles amb líquids de colors, llimones, all; flascons amb camamilla, cua de cavall, Pasionaria, jarilla, fonoll i desenes d'altres plantes dissecades. Infusions vaporoses i una olla que fon cera d'abella sobre un anafe inunden l'espai d'aromes i aporten calidesa al hall d'un edifici vell que deixa entrar el torb gelada de juliol a través de les seves portes de ferro. A la Facultat de Medicina (UBA), estudiants i curiosos s'acosten al taller de medicina tradicional Ñaupa Ñaupa, que des de fa quatre anys dicta un grup d'estudiants avançats i graduats de medicina, infermeria, farmàcia i antropologia. Allà fan confluir els seus sabers diversos amb la intenció de recuperar la ciència de pobles originaris i donar-los un espai a la facultat que més metges forma al país.
Emiliano Molina va créixer sanándose amb tintures, cataplasmes i infusions que la seva mare, remeiera, preparava amb plantes de la regió. Quan va ser gran i va voler seguir practicant i compartint els sabers heretats d'antigues generacions, la seva mare li va dir que per dedicar-se a això i ser pres seriosament havia de ser metge. Així va ser com Molina va començar la seva carrera a la UBA i avui només li falten alguns finals per rebre el seu títol. "Tota la carrera va ser anar comparant o anar creixent al mateix temps, anar traduint d'una medicina a l'altra, anar portant el coneixement d'un costat a l'altre", va explicar a Pàgina / 12. Quan l'agrupació en què milita (29 de maig) li va donar suport, Molina va decidir treure a la llum els seus sabers ancestrals sota la forma d'un taller. "Primer amb molta por, amb molta timidesa. ¿Què passarà ?, com reaccionaran els estudiants ?, vindran ?, els interessa ?, em preguntava. Encara que avui dia molta gent utilitza les medicines tradicionals, hi ha molts prejudicis, molt de creure o no. "
La convocatòria va ser creixent al llarg dels quatre anys de trobades mensuals i en l'última reunió, realitzada el 10 de juliol, els assistents van satisfer l'ample de l'hall d'entrada de la facultat, davant l'aula magna. A la taula de treball improvisada a l'espai comú en el qual l'agrupació concentra habitualment la seva militància, Molina i altres companys van enumerar les propietats d'algunes plantes medicinals del país i van abundar en el perquè científic, embastat explicacions sobre neurotransmissors i membranes, citant papers i investigacions d'avantguarda. "No es tracta de creure o no -va agregar Rodrigo Bazzi, un altre estudiant de Medicina que és part del taller-. El prejudici ve de desconèixer que molts dels medicaments que ens recepta el metge deriven de les plantes. "
Els talleristes asseguren que la major contradicció amb la "medicina occidental" no té a veure amb els fonaments tècnics, sinó amb la relació metge-pacient, cada vegada més acotada a la detecció mecànica del símptoma i la recepta d'alguna droga industrial que aconsegueixi aplacar immediatament. "A la ayurveda (medicina tradicional índia) l'últim que et pregunten és per què vas venir, què et fa mal. Et pregunten de la teva família, els teus vincles amb la societat, què és el que et passa, a què et dediques, quins són els teus interessos ", va explicar Molina. "Aquí a la facultat pretenen que la medicina sigui una ciència exacta, i no ho és. Té eines exactes, però mai deixa de ser una ciència social, perquè estem parlant de persones; persones travessades per un sistema que les explota treballant ", ha afegit Molina. "La medicina avui dia es dedica a arreglar treballadors perquè tornin al sistema i segueixin produint."
"Seria ximple creure que hem de descartar la medicina occidental, perquè la cosmovisió i la forma de vida que tenia la gent dels pobles originaris és totalment diferent a la que tenim nosaltres avui i jo et puc dir que si et sentiu malament et prenguis un te de camamilla, però sé que si et tomás 1 Ibupirac el dolor se't va a anar ja. La medicina tradicional té altres temps i vós potser has de anar a la feina sí o sí perquè, si no, et fan fora ", es va encarregar d'aclarir Bazzi, sense deixar d'insistir en no perdre de vista els efectes adversos dels medicaments que prenem diàriament i estar alerta a la carrera dels grans laboratoris farmacèutics per trobar patologies en tots els estats humans i vendre cures per a cada un d'ells.
Els organitzadors del Ñaupa Ñaupa estan en pla d'editar un material que reunirà no només les receptes compartides en el taller i el que s'ha exposat pels seus organitzadors, sinó també les experiències que els participants van ser aportant al llarg de les trobades. D'altra banda, la intenció és aconseguir pròximament algun grau de reconeixement institucional i que el taller pugui prendre la forma d'una càtedra lliure o, almenys, disposar d'una aula per a la seva dictat.
Rampells a obtenir el seu títol de metges, els organitzadors del taller van reflexionar sobre el seu futur exercici professional i van insistir en la viabilitat de conciliar les dues cosmovisions. "La lliçó que nosaltres volem portar és que el metge estigui format tant des del científic com del tradicional, que també és ciència, una altra forma de fer ciència", va resumir Molina. "A mi m'interessa molt poder donar-li opcions a la persona que s'acosta a mi com a metge, o la que jo m'apropo -va afegir Bazzi-. Em sembla necessari dir-li 'pots prendre aquest te o aquesta pastilleta', però donar-li el coneixement i que aquesta persona faci el que senti, vulgui i li sembli necessari. "
Informe: Delfina Torres Cabreros.
Font: http://www.pagina12.com.ar/
Font: https://ciseiweb.wordpress.com/
L'Argentina un lloc per a una altra medicina
