Taula de continguts amagar 1 L'FE 2 LA COMPASSIÓ 3 FRATERNITAT I CARITAT 4 les sincronies 5 MORAL I ÈTICA 6 Hi ha un conjunt d'actituds davant la vida que faciliten la integració amb el nostre Jo Crístic i amb el nostre Jo Sóc:

Jo Sóc i Jo sempre Estic.

A cada moment trio què fer i en quin centrar la meva atenció.

Ningú pot influir en què em centre.

Només depèn de mi estar en pau.

Sense expectació, sense pressa.

Sense donar-li voltes al passat.

Amb esperança serena i amb fe.

L'amor està en tot, i tot el que m'arriba és per a mi bé.

Només depèn de mi percebre adequadament cada cosa que m'arriba, i fructificarla per a mi benefici.

Tot el que m'arriba és riquesa, i segons com la faci servir així la gaudiré.

No hi ha pressa per aconseguir res, ni per arribar a cap lloc.

En qualsevol moment puc retirar-me a un recés de tranquil·litat, on sempre està tot igual, on passi el que passi al món exterior sempre trobaré aixopluc.

De fet és la meva casa, d'on vinc ia on vaig.

Passi el que passi sempre sóc allà.

Ningú m'espera impacientment, tinc lliure albir.

Les coses externes han de quedar-se fora, ja que no les necessito.

Les manies són simples obstacles que cauen pel seu propi pes, al deixar-les de costat i considerar-les com a meres experiències que en el seu moment van poder haver aportat una mica d'ajuda.

La providència s'encarrega de la meva aprovisionament. Totes les meves necessitats estan ja cobertes.

Tots els reptes del passat estan superats, no val la pena reiterar esforços a forjar una vida a l'antiga.

La tranquil·litat del cos es controla amb bons aliments, però sobretot amb fermesa en la ment.

No hi ha cap persona amb qui no pugui identificar-me, l'amor que besllumen és el mateix que em pot emocionar i el mateix que ens uneix.

No cal témer ofendre quan no s'està ofenent, no cal témer ser un mateix en tot moment.

Si un estima interiorment, i parla amb correcció, la resta d'aparences no només estan influïdes pel comportament d'un mateix.

La permanent concentració és important per tenir el cos en calma.

El silenci en la meditació és imprescindible.

És important allunyar rpidament qualsevol pensament inarmonioso sobre qualsevol persona o succés esdevingut, doncs quests deixen de tenir valor quant s'acaba i donar-li voltes al cap far que els sentiments estan d'una manera no ptima.

L'oblit de l'extern és imprescindible, embrancar-se en fets passats de connotacin negativa eclipsa fets positius que poden succeir en el present.

La vida d'una persona en cos fsic és de durada irrisòria comparada amb la seva veritable essència, que és immortal.

Confiança en el destí, confiança en el Senyor, que guia els meus passos en tot moment cap a la plena realització de la meva Ser, cap a tota la seva esplendor.

Identificar-me amb tot, amb totes les circumstàncies que m'arriben a la vida, amb les persones que tracte, amb les situacions viscudes.

Totes tenen i han tingut un significat per a mi avanç personal, fins al msmnimo detall.

Ja no hi ha classes socials, ni rics ni pobres. Noms ànimes a la Terra, aprenent a graduar-se, evolucionant pas a pas, i ajudant els altres.

Tothom trobar el seu lloc, viure les seves pròpies experiències, que els pertanyen per dret propi, a l'es fills de Déu.

Totes les situacions en què puguen trobar-se les persones del planeta són per al seu propi benefici, i viure-les de manera positiva fa que aquestes experiències els ajudin encara ms.

LA FE

Una vida basada en la fe és una vida que tot ho pot aconseguir.

Una petita fissura en la fe pot fer que no s'avanci tant.

La fe és goig, perquè amb fe ferma la nostra divinitat s'expressa a través de nosaltres més fàcilment.

No s'ha de tenir por a afrontar les meravelles que estan mostrant cada dia més als éssers humans.

Ni en centrar-se en un mateix en la meditació, sigui com sigui, passi el que passi, ja que sempre és tot per al nostre millor bé.

L'cOMPASSIÓ

Quan trobem a altres ànimes podem admirar que el que a elles els passa és tot el que a nosaltres ens hagi pogut o ens pugui succeir.

Comprensió i harmonia faciliten conviure amb qualsevol tipus de personalitat i amb qualsevol ànima.

Doncs tots som Un, on la personalitat és només una part.

Quan veig qualsevol persona, no puc sinó més que sentir compassió per ella. Al moment pot ser que pensi que m'agradaria que fos feliç, però he arribat a la conclusió que aquest pensament no deixa de ser molt simple, a més de egoico.

En primer lloc perquè cadascú va seguint el seu propi camí en la vida, i això és sempre per a bé.

En segon lloc, perquè aquesta persona ja és feliç a l'Ara etern.

Pot ser que d'aquí a molt de temps em trobi amb persones que ara hi hagi conegut en qualsevol fase d'evolució i ens abracem a la Unitat. Potser això passi amb tota la població actual del Planeta.

FRATERNITAT I CARITAT

El sentiment de fraternitat comença per reconèixer a l'altra persona la potencialitat de ser un mateix.

És a dir, Jo Sóc aquest i aquest Sóc Jo.

A més, les lleis fonamentals indiquen que estimaràs al teu Déu per sobre de tot i els altres com a tu mateix, sent això coherent i fàcilment assimilable quan un reconeix la seva pròpia divinitat i la percep en tots els altres.

El sentiment de fraternitat que fa a la caritat no implica observar-la en quant al seu sentit tradicional.

La caritat ha de ser contemplada com faceta divina reflectida en virtut humana, i no només això últim.

Per això, pot ser exactament igual de fraternal aplicar el rigor amb un germà, sent l'equilibri entre caritat i rigor el mitjana de la relació entre aquests aspectes.

les sincronies

Les trucades casualitats que criden tant l'atenció estan basades en diversos motius.

En primer lloc cal tenir en compte que, formant part d'un Tot, absolutament tot pensament forma part d'ell.

A més, sovint imaginem persones, situacions, etc., que poden ser similars a les pensades per altres persones, encara que els seus termes siguin diferents.

Això facilita l'atracció d'aquestes situacions.

Les formes mentals creades en els seus vehicles etéricos funcionen en la nostra vida sense que moltes vegades ho advertim.

La sincronia sempre opera, i és més perceptible a mesura que la persona ha anat assumint la seva Jo crístic.

En aquest estat pot reconèixer la intrínseca unió de totes les persones i la poderosíssima interrelació que hi ha entre tots els fenòmens del planeta.

Els trets de la personalitat de cada ésser humà són tots previsibles des d'abans que aquest neixi.

Les possibilitats d'aquests trets són nombrosíssimes, però previsibles.

L'anomenada intel·ligència emocional és aplicable en aquesta dada.

Tenint-present, podem augmentar la nostra tolerància i la nostra comprensió cap als altres, només amb un exercici de la nostra ment de resoldre que tal o quin qüestió és totalment previsible, per factible i per realitzable, independentment de qui l'hagi realitzat.

Un segon pas és admetre que malgrat que aquesta qüestió o acció pogués ser-nos repulsiva, també és viable que nosaltres la puguem cometre algun dia en una de les innombrables circumstàncies que ens dóna la vida, o l'hàgim pogut fer en el passat, en vides anteriors.

Les vides anteriors, succeïdes a través de les reencarnacions, és simplement una forma de denominar la nostra vida nica ininterrompuda, que en el seu procés evolutiu necessita de centenars de cossos fsics per arribar al seu renaixement, al re-descobrir la seva presència JO SÓC.

Quan l'ànima surt d'una encarnacin mora en les esferes destinades a la seva formació fins que torna a encarnar per continuar amb el seu aprenentatge al planeta.

Com l'ànima no sol recordar aquestes experiències, és possible que en algunes de les seves reencarnacions no cregui en la reencarnacin.

MORAL I TICA

Les trucades moral i tica, dogmatitzades al llarg de centúries, devendrn un paper important entre les relacions humanes a mesura que avancin els temps.

Això és es perquè moral i tica han de convergir en amor envers un mateix i per als altres, i en una disciplina que ho garanteixi.

Disciplina, que d'altra banda no ha de ser equiparada a alguna cosa desagradable, sinó a un factor garant d'aquestes relacions humanes.

Quan un sap on i per què hi és, i sap que els altres viuen un paper similar que podria ser el seu, el primer és sentir un amor de reconeixement i simultàniament, implementar la disciplina necessària perquè aquesta circumstància perduri.

Hi ha un conjunt d'actituds davant la vida que faciliten la integració amb el nostre Jo Crístic i amb el nostre Jo Sóc:

1. Actitud positiva davant de qualsevol situació de la vida. Tot ve per bé per a nosaltres, invariablement de la seva aparença. Tota lliçó és positiva per al nostre avanç espiritual, encara que l'experiència estigui revestida de connotacions negatives.

2. Temprança. Davant de totes les situacions cal ser equànime, examinar per què han arribat a nosaltres i l'ensenyament que podem obtenir d'ella. Obrar racionalment, de manera fraternal, controlant els pensaments i paraules que farem servir per a resoldre la situació determinada.

3. Seguretat i confiança. Tot el que fem està bé. Encara que algunes de les nostres accions hagin pogut tenir resultats negatius, si hem après la lliçó, això serà positiu per a nosaltres. Seguretat a l'hora d'executar els nostres treballs, hem de tenir present que som la millor garantia de que alguna cosa surti bé. Confiança en els nostres propis criteris, tenint la bondat d'escoltar suggeriments alienes si es dóna el cas.

4. Paciència. A les ciutats i en la major part del món, el ritme d'actuació és molt alt. Això és bo per una banda, però per a certes qüestions convé prendre la vida amb una mica més de perspectiva. Cada cosa arriba al seu moment. Abans que la necessitem, el nostre Senyor ja s'ha encarregat de proveérnosla, i ens arribarà de manera natural pels nostres canals més idonis.

5. Tranquil·litat. No cal estar permanentment ofuscats en com fem les coses. Cal aconseguir la fluïdesa necessària, basada en la confiança, per tenir present en tot moment que estem actuant correctament, que no hem de culpar per tonteries, que les persones que constantment treballen en si mateixes solen encertar i fer bé les coses, se solen comportar bé, i seria una tonteria autojuzgarse tota l'estona, impedint aquesta fluïdesa que dóna el triomf.

6. Eficiència. No cal estar planejant les possibles futures situacions o circumstàncies. Tampoc cal fer-ho pel que fa als successos esdevinguts, i molt menys fer hipòtesis per al passat. Quan ens arriba alguna cosa és per la seva assumpció en l'instant, si comencem a donar-li voltes pel que fa a possibles significats o usos, estem deixant d'aprofitar l'impuls obtingut.

7. Fermesa en el present. No és útil estar imaginant situacions o circumstàncies futures basades en el passat en suposicions extretes de moments anteriors.

Autor: Fran Soto, redactor en la gran família de hermandadblanca.org