Taula de continguts amagar 1 Llavors Que és ACT o Teràpia de acceptaci i compromís? 2 Que vull dir amb això? 3 Com és això? em preguntaran. 4 I com és això de viure a l'infern, llavors? 5 Per què? 6 Pateixes algun problema psicològic? Com depressió, ansietat, addiccions, traumes, estrès, insatisfacció laboral, dolor crònic, tabaquisme, anorèxia, etc. 7 Principis de la Teràpia d'Acceptació i Compromís agost Marc Teòric: Marc Referencionales

En el present article t'explicarem a què ens referim quan parlem de l a teràpia d'acceptació i compromís i el fonamental de la mateixa per superar diversos trastorns psicològics bàsics. Com la paraula indica és una teràpia psicològica, la qual aquesta basada en les teories cognitius conductuals, però que va una mica més enllà que aquella.

És una teràpia que reconeix que l'ésser humà pateix, i no només per qüestions que afecten el dolor físic, sinó també i fonamentalment el dolor psíquic. Busca el seu origen i ajuda a qui ho necessita a transformar i t ransformarse al passatge del sofriment al compromís amb la seva pròpia vida. El seu objectiu primordial és ajudar a la persona en qüestió a poder enfrontar-se a la seva lluita interna, per d'aquesta manera poder començar a viure la realitat de la vida, ensenyant-li eines per aprendre a viure amb el passat, amb els records, amb la tristesa i amb les pors i no malgrat ells. En altres paraules li ensenya a no ser víctima del seu passat sinó el protagonista del seu present i creador conscient del seu futur.

Llavors ¿Que és ACT o Teràpia d'Acceptació i compromís?

És una nova modalitat de psicoteràpia que compta amb l'aval científic i forma part del que es diu popularment avui dia "la tercera onada" o en paraules més eloqüents com "tercera generació de teràpia conducta i cognitiva".

El marc teòric científic sobre el qual es basa i es fonamenta, suggereix que quan tenim un problema utilitzem eines que en comptes d'ajudar-nos, produeixen l'efecte contrari. És a dir, es transformen en trampes que en comptes de disminuir el sofriment, l'augmenten. Pel que, la nostra ment en comptes de ser el nostre millor aliat, acaba sent el nostre pitjor enemic.

I aquí m'agradaria fer un parèntesi i relacionar-lo amb el que avui en dia escoltem de moltes ideologies transpersonals i que diverses tradicions orientals ancestrals han ensenyat durant segles. Segurament hauran escoltat, o potser és la primera vegada sobre que, l'infern en realitat, tal com l'anomena la tradició judeocristiana, lloc que el situa per sota (vés a saber sota que) i el qual està ple de monstres, atrocitats, caracteritzat per contenir les pitjors criatures i escenaris imaginats per l'home, en el qual es creu és el lloc on s'allotjarà l'ànima humana després de la seva mort. Aquesta destinació està assegurat en el cas de persones que hagin comès al llarg de la seva vida molts pecats o un de greu. Això hem cregut, i ens van fer creure al llarg de moltes dècades i fins segles, però avui, per sort o per gràcia divina, ens estem permetent pensar i fins a creure que en realitat l'infern, com a destí de l'ànima després de la mort del cos físic, no existeix com a tal. Sinó que aquest infern al qual es referien les Sagrades Escriptures, malinterpretat després pels que portaven endavant les institucions, es referien al fet que l'infern, la sensació d'estar vivint un malson, la vam crear nosaltres. És a dir, un a la terra pot viure a l'infern o al cel, o fins i tot als llimbs, depenent ni més ni menys que de nosaltres mateixos.

Que vull dir amb això?

Prenent aquesta argumentació científica de la Teràpia d'Acceptació i compromís, ens adonem i vam comprovar cada vegada mes el que ens ensenyaven les savieses mil·lenàries orientals, a prop de que l'infern és creat per la ment. La ment té el poder de fer-te viure en el millor dels paradisos o en el pitjor dels inferns.

Com és això? em preguntarn.

És clar! Nosaltres els éssers humans som com ordinadors, òbviament molt més complexes, però per entendre això, el portarem a aquest exemple simple, i molt criticat però la veritat és que es funcionem, no oblidant, òbviament, que som més complex que això però, a la base, aquesta és l'estructura bsicament. Llavors, la nostra ment és com un ordinador, tot el seu entorn és informació que rep i processa. O sigui, escoltar una música, és informació que entra per les seves odes, és processada per la seva ment i transmesa al seu cos. Tota les coses que veu, és informació que entra, és processada i després adaptada i expressada en el cos, mitjançant una resposta verbal o comportamental, les quals pots ser percebudes o no a l'ull humà. Llavors, anem per la vida recollint informació i processant-.

Depenent com processem aquesta informació és com actuem, com responem. O sigui la forma en com interpreta el cervell la informació que entra, és l'ordre que li enviarà al cos. Davant d'un estímul o informació que indica perill, el cervell manés al cos l'ordre de preparar-se per fugir o que es quedi paralitzat. Des d'aquesta situació complexa, fins quan algú ens diu alguna cosa, estem rebent informació i depenent el processament de la informació és com respondrem.

¿I com és això de viure a l'infern, llavors?

D'aquesta manera si la meva manera de processar la informació és errònia, perquè aquesta "plena de virus" (creences irracionals, creences disfuncionals, biaixos cognitius), llavors la meva manera de respondre serà errònia. Quan la nostra manera de processar la informació aquesta plena de "virus" o creences disfuncionals, la percepció del món es torna terrorífica.

Per què?

És com deia el filòsof René Descartes "penso, per tant existeixo". Primer interpreto la realitat després segons com la interpreto, existeixo, és a dir la qualitat o contingut de la meva realitat depèn d'aquest pensament. Llavors si tota la informació que rebo és processada i aquest processament dóna com a resultat un contingut ple de virus, de creences irracionals, llavors la meva percepció de la vida és esbiaixada. D'aquesta manera, la meva vida es torna un patiment constant i crònic, en poques paraules estic fent de la meva vida, un infern, literalment.

Per exemple: Si una persona té ulleres de color verd, llavors tot el que va a veure, serà de color verd. Per més que un li digui que en realitat és de color vermell, aquesta persona que té ulleres verdes ho va a veure verd. Així funciona la nostra ment.

Pateixes algun problema psicològic? Com depressió, ansietat, addiccions, traumes, estrès, insatisfacció laboral, dolor crònic, tabaquisme, anorèxia, etc.

Les investigacions actuals sobre aquestes problemàtiques psíquiques, tornant a la Teràpia d'Acceptació i compromís, han demostrat que la teràpia d'ACT, justament, és la mes indica per a aquests trastorns comuns.

Algunes de les idees centrals de la Teràpia d'Acceptació i compromís, impliquen les següents conceptualitzacions (pres del llibre Hayes, SC (2013). Surt de la teva ment, entra en la teva vida. Desclée de Brouwer)

• El dolor psíquic és normal. És important i tothom ho experimenta.
• No pots lliurar-te a voluntat del dolor psíquic; el que sí pots, és fer alguna cosa per evitar augmentar-de manera artificial i innecessàriament.
• Dolor i sofriment són dos estats diferents.
• No t'has d'identificar amb el teu sofriment.
• Acceptar el dolor és un pas cap a l'alliberament del sofriment.
• Tu pots viure una vida valuosa a partir d'aquest mateix moment però, per a això, hauràs d'aprendre com sortir de la teva ment per entrar en la teva vida.

El mecanisme principal que subjau en la teràpia de la Teràpia d'Acceptació i compromís és poder realitzar un canvi en la perspectiva, un canvi en la manera de processar la informació i de com un vivència l'experiència personal.

Els procediments que brinda la teràpia de la Teràpia d'Acceptació i compromís busquen canviar la funció dels trastorns psicològics més comuns els quals són com barreres que s'interposen davant nostre i no ens deixen avançar. Pel que mitjançant aquesta tècnica és possible canviar l'essència mateixa d'aquells i minorar o acabar amb els seus efectes sobre la vida d'un.

"Metafòricament, la distinció entre la funció d'un trastorn psíquic i la forma que adopta en la vida d'una persona es pot comparar amb algú que està en un camp de batalla, lluitant en una guerra. La guerra no està sortint massa bé pel que el subjecte lluita cada vegada amb més afany. Perdre, tindria un efecte devastador i qui està entestat en el combat creu que, llevat que es guanyi aquesta guerra, no serà possible viure una vida que valgui la pena. De manera que la guerra segueix i segueix ... El que no sap aquesta persona, però, és que, en qualsevol moment, ell o ella podria abandonar el camp de batalla i començar a viure la seva vida ara mateix. La batalla encara anava a continuar el camp de batalla encara seguiria aquí, a la vista. El paisatge pot ser que segueixi sent molt semblant a com era mentre estaven tenint lloc els combats. Però el resultat de la guerra ja no té massa importància i la necessitat, aparentment lògica, d'haver de guanyar la guerra abans de començar a viure de veritat haurà quedat descartada ". (Hayes, pàg. 23; 2013)

Principis de la Teràpia d'Acceptació i Compromís

Acceptació: permetre sentir emocions indesitjades, sensacions, impulsos i altres experiències privades i negades; permetre'ls fluir, estar en el cos, en la sensació sense lluitar o fugir o ser indiferents envers elles

Jo-observador: aquesta teoria reconeix l'aspecte transcendental de l'ésser. Pel que considera que tant els nostres pensaments, emocions, records, impulsos com sensacions són aspectes perifèrics, dinàmics i no essencials. D'aquesta manera, es busca experimentar la des-identificació amb aquells (pensaments, emocions, records, impulsos o sensacions).

Moment present: es fa fonamental i primordial la recerca i manteniment de l'atenció en l'experiència present, amb interès, receptivitat i compromís, focalitzant voluntàriament en l'aquí i ara.

Valors: té com a objectiu ajudar a l'individu a poder reconèixer i aclarir el que és realment important per a ell, per la seva ser, des del fons del seu cor. Es treballen qüestions relacionades amb la identitat, el desig d'arribar a ser, el veritablement significatiu i valuós per a la vida, etc.

Acció Compromesa: té a veure amb l'establiment de metes que tenen com a fonament determinats valors i el compromís de dur a davant les accions requerides per aconseguir-les.

Defusió Cognitiva: aprendre a observar els pensaments, imatges, records i altres tipus de cognicions com allò que són -vestigis de llenguatge, paraules i imatges- en oposició al que diuen ser -Esdeveniments amenaçadors, regles que han de ser obeïdes, veritats objectives i fets.

Marc Teòric: Marc Referencionales

La base conceptual de la teràpia d'acceptació i compromís és la Teoria dels Marcs Relacionals la qual té importants aportacions per a la clínica cognitiu comportamental amb nens i adolescents.

Aquesta teoria és un desenvolupament contemporani basat en les teories de Skinner respecte del llenguatge. La idea de la qual es parteix és que les conductes verbals constitueixen la cognició i que aquesta és producte de les interaccions lingüístiques (Coyne i Cairns, 2016). En altres paraules, els pensaments són producte de les relacions lingüístiques que establim amb els altres. I aquest pensament és el que determina en gran part el nostre sofriment i dolor psíquic, segons aquesta teoria. Investigadors com Hayes, Barnes-Holmes i Roche (2001) proposen que els éssers humans posseeixen la capacitat d'aprendre mitjançant la relació de determinats estímuls, tant de forma directa com indirecta. Aquest procés de relacionar estímuls de forma arbitrària i en funció al context verbal, l'hi denomina FRAME (emmarcar). Aquesta és una capacitat específicament humana i és la que determina el desenvolupament de la cognició i el llenguatge (Torneke, 2010).

Des d'aquesta perspectiva les nostres categories cognitives, les nostres avaluacions, valoracions, judicis i regles actitudinals són conductes apreses a partir de la relació i transformació lingüística entre estímuls.

S'ha comprovat que l'entrenament de pares de nens amb TDAH, sumat a l'ajuda del treball àulic i altres aspectes, són alternatives eficaces per afavorir el seu benestar.

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT: Hayes, SC (2013). Surt de la teva ment, entra en la teva vida. Desclée de Brouwer.
https://www.psyciencia.com/terapia-aceptacion-compromiso-act-padres-ninos-conductas-disruptivas/
Torneke, N. (2010). Learning RFT: An Introduction to relational frame theory and its clinical Applications. Oakland: New Harbinger.