El crani trobat a Quintana Roo (Mxic) el 2011 és la resta humana més antic d'America
- 2014
Les restes humanes complets més antics d'Amèrica han estat més de 12.000 anys ocults en una de les coves inundades -anomenades cenotes- de la península de Yucatán (Mèxic). La història del seu descobriment és una aventura en si mateixa que té tots els ingredients per a l'èxit científic.
Al maig de 2007, un expert bus veneçolà que treballa per National Geographic, Alberto Nava, estava explorant juntament amb dos col·legues mexicans una estreta galeria de més d'un quilòmetre de longitud quan l'estret túnel es va obrir de sobte en una bona càmera completament fosca que ni tan sols podien explorar de manera completa amb la il·luminació que portaven en aquell moment. Dos mesos després, Nava i els seus col·laboradors tornaven al mateix lloc equipats amb potents llums per explorar aquell lloc que ja havien anomenat Hoyo Negre. El que es van trobar va ser una impressionant càmera amb forma de campana d'uns 60 metres de diàmetre. Però, encara que la seva intenció era només explorar la geologia del lloc, no va quedar en això la troballa. Mentre estudiaven el lloc, els bussos van començar a veure un munt d'ossos de grans mamífers. «De sobte, vam veure un crani humà en una petita lleixa. Estava col·locat cap per avall, mostrant un perfecte joc de dents i amb les fosques conques dels ulls mirant cap a nosaltres », explica Nava a la revista Science, on s'acaben de publicar els resultats de la investigació. «Només bussos especialitzats en coves poden arribar fins al fons d'aquest lloc», assegura James Chatters, científic cap del Projecte Hoyo Negre i autor principal del treball publicat a Science. «Ells són els astronautes d'aquest projecte; nosaltres, els científics, som el control de la missi des de terra, diu Chatters. 
Després anys de treball des de llavors, un equip científic internacional de antroplogos, genetistes, arquelogos, gelogos i experts en datacin de restes, a més del propi Nava, ha arribat a la conclusi que aquell crani i els ossos del mateix esquelet qu'aviá seu voltant van pertànyer a una jove de 15 o 16 anys que va morir en aquell cenote fa entre 12.000 i 13.000 anys. Aquella adolescent, a la qual els investigadors van batejar com Naia -la nimfa grega dels rierols i manantiales-, ha tancat el debat sobre com va ser la humanizacin d'America i ha permès contestar una vella pregunta sense resposta: Quines van ser els primers americans? L'anlisi d'ADN confirma el vincle entre els primers americans i els moderns
El primer que van estudiar els investigadors quan l'equip de Nava va extreure les restes humanes va ser la morfologia del crani. L'objectiu era saber si s'assemblava msa els primers pobladors d'America després del darrer període glacial -fa uns 11.000 aos- o algun altre grup de l'Àsia o fins i tot d'Europa. Aquest esquelet té la cara petita, el crani estret ims allargat que els nadius americans moderns. Si tuviramos d'establir una semblança serà similar als africans o als habitants del Pacfico sud, va assegurar el dimecres James Chatters en una teleconferència de premsa.
Foto Basant-se en dades gentics aportades per estudis anteriors -un treball publicat recentment a Nature ja va aportar el genoma complet del conegut com nen de Anzick, de fa 12.600 aos-, els cient fics creguin que els nadius americans moderns provenen d'habitants de Sibèria que van accedir a través de l'estret de Bering fa entre 18.000 i 26.000 anys. No obstant això, encara hi ha qui qüestiona aquesta teoria per les diferències morfològiques facials entre els amerindis actuals i els primers americans, com Naia. «Els americans nadius moderns s'assemblen molt als pobladors de la Xina, Corea o el Japó, però els esquelets americans antics no», va explicar Chatters. Això ha provocat que es generin especulacions científiques sobre la possibilitat que els primers americans i els nadius actuals tinguin procedències diferents i que la humanització del continent es pogués haver produït en onades de colonització des d'altres punts d'Àsia. «Aquesta expedició ha produït una de les proves més convincents fins a la data del nexe entre els paleoamericanos, els primers habitants d'Amèrica després de l'última edat de gel, i els nadius americans», va assegurar l'autor principal del treball. «El que suggereix que les diferències entre els dos grups són el resultat de l'evolució in situ més que la conseqüència de migracions separades des de diferents llocs del Vell Món», va afirmar Chatters. Foto Per perfeccionar els resultats, els investigadors també van fer proves d'ADN que van aconseguir extreure dels molars. «Em vaig quedar fora de combat quan vam obtenir ADN intacte», va confessar l'investigador principal. Els resultats de l'anàlisi van recolzar la mateixa teoria: l'ADN mitocondrial de Naia és similar al dels nadius americans actuals. «Aquest descobriment és extremadament important», va sentenciar Pilar Luna, directora d'arqueologia subaquàtica de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. "No només tiren llum sobre els orígens dels moderns americans, clarament demostren el potencial paleontològic de la península de Yucatán i la importància de conservar el patrimoni únic de Mèxic". http://terraeantiqvae.com
Per Guillem Cas dels Cobos
El crani trobat a Quintana Roo (Mèxic) el 2011 és la resta humana més antic d'Amèrica
