La digestió és un complicat procés que pot durar de 24 a 48 hores. La digestió transforma els aliments que mengem en substàncies assimilables.
Moltes vegades ens informem de qu aliments són els ms sans i convenients per a la nostra salut, la qual cosa est molt bé, però ens oblidem que aquests aliments i la manera en què els consumim van a parar a una maquinària sorprenentment complexa en la qual vam passar tota la nostra vida; el cos humà. És per això que conèixer-lo és conèixer-nos i em sembla de vital importància per a comprendre de veritat el sentit del que significa cuidar-se.
Coneixent el meu digestin
En realitat, el procés de la digestin comença al cervell el qual envia l'ordre de posada en marxa a l'estmac en el mateix instant en què la vista o l'olfacte són estimulats i fins i tot quan es produeix qualsevol pensament referent al menjar.
Un cop l'aliment a la boca, les dents trenquen l'aliment per fora i la saliva els trenca per dins. La digestin dels hidrats de carboni o glcidos, com el pa, bollera, pastes, patates, etc. es realitza a la boca a causa de la presència d'un enzim, la ptialina i queda momentneamente detinguda a l'estmac, on es digereixen principalment les protenes.
El estmac és la borsa on van a parar els aliments un cop mastegats entrant en contacte amb l'cid clorhdrico, lquid de gran poder abrasiu, la funci és desfer les prote nes (protenes d'origen animal, llegums, fruits oleaginosos, etc.) si la nostra dieta és molt rica en aquests aliments produïm major quantitat d'cid clorhdrico i si fos excessivament abundant en protenes es podr an arribar a agredir les parets del estmac.
Un cop batuts i barrejats els aliments en el estmac passen a un tub de tres a set metres de llarg, l'intestí prim. És al duodè (primera part de l'intestí prim) on conflueixen els líquids de l'pncreas, vescula biliar i els propis sucs intestinals, que acaben de digerir els glcidos i els greixos.
Si hem pres molts greixos la vescula biliar es contreu i alliberar ms bilis per poder digerir-les. És en l'intestí prim on les vellositats intestinals o flora intestinal s'encarreguen d'absorbir els nutrients dels aliments que prenem, la seva salut és essencial per a l'assimilació de totes les substàncies.
L'última baula de la digestió és la deshidratació de la matèria fecal, per ser posteriorment eliminada. Aquesta tasca la realitza l'intestí gros o Colon de dos metres de llarg aproximadament.
L'intestí gros funciona gràcies a uns moviments anomenats peristàltics els quals es veuen estimulats per la presència de fibra vegetal que aporta volum i pressiona els intestins perquè es moguin i permeti avançar la femta fins a la seva eliminació.
Depenent de tot un seguit de factors la femta poden estar de sis a vint hores esperant per ser eliminades, encara que hi ha casos on el temps de retenció és superior, produint restrenyiment.
El procés d'una digestió completa pot durar de 24 a 48 hores. Paral·lelament estan funcionant totes les seves fases ja que mengem de tres a cinc vegades al dia en menor o major quantitat.
La salut del mecanisme i per tant de la nostra, depèn de l'equilibri entre el que entra i el que s'elimina, i més pròpiament entre el que veritablement es digereix i assimila que és el que de veritat ens nodreix.
No és només què mengem sinó també com, quan i fins a amb qui, el que influeix i determina a la llarga el nostre estat general de salut.
Consells pràctics per millorar la digestió
- Mastegar i ensalivar detingudament els aliments és el pas més important, ja que determina que tots els altres escalafons del procés digestiu es realitzin òptimament.
- Evitar les pressions a la zona abdominal, cinturons, faixes o tot allò que la comprimeixi, així com mantenir l'esquena recta, per facilitar una bona digestió.
- Menjar respirant conscientment i fugint d'imatges i notícies negatives és garantir-nos una major felicitat.
- Els menjars copiosos en què hem barrejat diferents tipus d'aliments entre si sobrecarreguen els òrgans digestius per la qual cosa després no és aconsellable fer la migdiada ja que alenteix el metabolisme i també la digestió, ni cap esforç físic o intel·lectual intens que obligui a la sang que es troba a la zona digestiva a desplaçar cap a altres zones del cos.
- L'ordre digestiu del metabolisme ens indica que aliments com el pa, les patates, l'arròs i les pastes (hidrats de carboni), es digereixen millor i més ràpidament si els mengem separats de carn, peix i altres aliments proteics. I en el cas de consumir-los junts (pa amb formatge) que sigui en poca quantitat i sobretot mastegant molt bé per facilitar al màxim la digestió.
La digestió dels aliments
