El hilozoísme i l'omnipotència de les idees

PRÒLEG: matèria, forces i energies.

Al Baghavat Gita trobem que Déu posseeix quatre característiques o aspectes principals. La Forma Universal, és objecte d'estudi de la filosofia panteista que identifica Déu amb l'Univers, la monada és l'objecte d'estudi de la filosofia monista que identifica Déu amb l'ànima, la Superalma situada dins dels cors de totes les entitats vivents, és l'objectiu del misticisme, la Triada espiritual és l'objecte d'estudi de les religions i l'esoterisme.

A la Bíblia es parla de la omnisapiencia, omnipresència i l'omnipotència, aquesta última qualitat sota el nom Shaddai, les idees pures, la capa dotze del ADN. Kant ens va introduir en la relació de l'immanent i el transcendent, aquesta interacció la trobem entre l'ànima i la ment en produir l'univers manifestat. El Mestre d'Orient, Buda, ens va donar el concepte de la Deïtat transcendent, en l'ensenyament occidental persisteix el concepte de Déu immanent que ha formulat i conservat el Crist.

Desitjar és part de la naturalesa dels sistemes intencionats i les persones són sistemes intencionats, i no hi ha qui pugui desitjar alguna cosa sense desitjar també la facultat de satisfer-ho. La facultat de satisfer tots els desitjos és un ideal que comparteixen necessàriament tots els homes de tots els temps. L'omnipotència és el que podria anomenar-se un meta-ideal.

En aquest article explicarem la teoria hilozoísta i la seva relació amb l'omnipotència de les idees, mitjançant un diàleg de sabers entre el Tibetà, Sigmund Freud i Russell Ackoff.

DIÀLEG: ídols, ideals i idees

Djwal Khul: Existeix en el nostre univers manifestat l'expressió d'una energao vida, causa responsable de les diverses formes i de la vasta jerarquia d'éssers sensibles que componen la totalitat de tot el que existeix. Aquesta és l'anomenada teoria hilozoísta. Aquesta gran vida és la base del monisme, i tots els homes il·luminats són monistes. "Déu és un" és l'expressió de la Veritat.

Sigmund Freud: Pas a pas la consciència de l'home ha anat canviant de l'animisme cap a l'idealisme. La humanitat ha conegut a través dels temps tres grans concepcions de l'univers: la concepció animista, la religiosa i la científica.

Djwal Khul: Entre l'etapa psíquica de grau inferior i la percepció espiritual ha tres nivells de percepció conscient: Les etapes del psiquisme, del misticisme i l'ocultisme. Aquestes manifestacions del coneixement diví estan vinculades amb el desenvolupament dels centres d'energia i en depenen.

Sigmund Freud: Tenint en compte aquestes cosmovisions, ens serà també fàcil seguir l'evolució de la "omnipotència de les idees" a través d'aquestes fases.

Djwal Khul: La divina Siquis manifesta eventualment les tres característiques psicològiques excel·lents de la divinitat: Llum, Energia i Magnetisme

Sigmund Freud: En la fase animista, s'atribueix l'home a si mateix, l'omnipotència; a la religiosa, la cedeix als déus, reservant-se el poder d'influir sobre ells, fent-los actuar d'acord als seus desitjos, en la concepció científica l'home s'ha resignat a la mort.

Djwal Khul: Al misticisme s'efectua la revelació de la llum i el poder, és pròpia de l'etapa de l'adolescència. El sentit de poder fa a l'home, almenys temporalment egoista, dominant, segur de si mateix i arrogant. La egomanía constitueix predominantment un problema d'integració de la personalitat.

Sigmund Freud: El narcisisme mostra com a característica essencial, l'alt valor que el primitiu i el neuròtic atribueixen als actes psíquics.

Djwal Khul: Els factors psicològics han de ser afrontats, per l'omnisciència de l'ànima actuant a través de la ment, però no per la seva omnipotència. El sentit de poder només s'adquireix per l'esforç de fer un definit treball màgic.

Rusell Ackoff: L'omnipotència té caràcter d'ideal i es reflecteix en el fet que virtualment totes les religions l'atribueixen a la deïtat.

Sigmund Freud: La omnipotència de les idees és el principi que regeix la màgia. Els motius que impulsen a l'exercici de la màgia no són altra cosa que els desitjos.

Rusell Ackoff: L'omnipotència és un ideal, que si pogués aconseguir-se, asseguraria la realització de tots els desitjos, i en conseqüència, de tots els altres ideals.

Djwal Khul: Qui descobreix la seva ànima es dedica al treball mgic, a la salvacin d'altres ànimes, mitjançant la seva força de voluntat, desig formulat amb claredat.

Sigmund Freud: L'expressi omnipotència de les idees la dec a un malalt molt intel·ligent que PADECA de representacions obsessives i que, un cop guarit, va donar proves de clara intel·ligència i bon sentit. Forj aquesta expressió per expressar tots aquells singulars i inquietants fenmens que semblaven perseguir-, i amb la tots aquells que pateixin de la seva mateixa malaltia.

Djwal Khul: El món de l'ocultisme és el món de les energies, de les forces, del seu origen, del seu punt d'impacte, i dels punts per a la seva asimilaciny transferència, o eliminaci.

Rusell: En la revolució industrial els dos conceptes centrals van ser treball ymquina. El treball va arribar a concebre com l'aplicació de la energia a la matèria per canviar les seves propietats.

Djwal: La història del món es basa en el sorgiment de les idees, la seva acceptació, la seva transformació en ideals, i el seu oportú reemplaçament per altres de noves, abans de caure en la idolatra.

Rusell: Intento convèncer el lector que comparteixi, la visi, la missi i el mtode amb els quals podem crear la nova era: (l'era de les idees).

Djwal: Déu en la màquina és una de els miratges de les persones de tercer raig: intel·ligència activa.

Rusell: L'era dels Sistemes és una sntesi de l'era de la Mquina i del seu anttesis (la de les idees), la qual encara est formulndose.

Freud: A la nostra confiança en el poder de la intel·ligència humana, que compta ja amb les lleis de la realitat, trobem todava petjades de l'antiga fe en la omnipotència.

Djwal: La intel·ligència afavoreix el pas de l'intel·lecte a la intuicin. Arribem a la comprensi quan considerem la relació entre el nostre focus intern espiritual i el nostre servei extern, pel constant esforç de servir.

Rusell: La intel·ligència és la capacitat per augmentar l'eficiència; la saviesa és la capacitat per augmentar l'efectivitat, allò que diferencia la comprensió del saber, es reflecteix en la diferència entre creixement i desenvolupament. El creixement no requereix un increment en el valor; el desenvolupament s.

Djwal: Hi ha una diferència entre creixement espiritual i desenvolupament intern, entre introversiny subjectivitat. La introspeccin és pròpia de la personalitat pensant que mira sempre cap a la seva vida mental i sentimental interna, viure subjectivament vol dir que l'enfocament de la consciència est dins i des d'allà mira a la personalitat i l'ànima. L'espiritual és propi del místic, l'esotèric és propi de l'ocultista.

Rusell: En els sistemes socials trobem dues categories: la manera com el medi afecta a l'individu i la forma en què un individu afecta el medi.

Djwal: Introvertits i extravertits. Marquen el flux i reflux en l'experiència individual i són l'analogia de la petita vida amb els grans cicles de l'ànima.

Rusell: Els que són més sensibles al seu medi, estan orientats a l'objectiu, els qui són més sensibles al jo, estan orientats al subjectiu.

Djwal: L'autoconsciència és el resultat del principi mental en les persones i quan són estudiats els principis de posició, relació i limitació en els sistemes, s'evidencia l'íntima connexió que existeix entre tots els grups dins d'un conjunt.

Rusell: Els líders centren la seva atenció en el tipus de sistemes anomenat "organitzacions". Els cibernètics van centrar la seva atenció en el tipus de sistemes anomenat "organismes"; però amb freqüència tracten a les organitzacions com si fossin organismes.

Djwal: El lideratge en els grups que controlen el treball de la nova era, sorgirà de la disciplina de l'individu, i els líders seran extrets dels que perceben els assumptes interns.

Rusell: El producte d'un disseny ideal ha de ser el sistema que busca aconseguir aquest ideal. Aquest sistema ha de tenir la capacitat de perseguir els seus ideals amb efectivitat creixent en condicions constants o en condicions canviants; ha de tenir la capacitat d'aprendre i adaptar-se.

Djwal: L'entrenament esotèric se centra en el veritable aprenentatge: el reconeixement dels valors vetllats pel món de significats.

Freud: L'art és l'únic domini en el qual la "omnipotència" de les idees s'ha mantingut fins als nostres dies.

Rusell: L'ideal de l'omnipotència ha de poder generar sempre imatges d'un estat més desitjable que en el qual es troba actualment. La funció de l'art és proporcionar aquest tipus d'imatges i inspirar-nos per perseguir-les.

EPÍLEG: sistemes, disseny i model

En l'avaluació i reconeixement de la ment ha de recordar que l'univers no és ni màgic ni mecànic; és una creació de la ment i un mecanisme de la llei. Però encara que en les aplicacions pràctiques les lleis de la natura operen en el que semblen ser un regne dual del físic i l'espiritual, en realitat són un, operant sota la llei d'atracció. Djwal Khul exposa la seva tractat dels set raigs en termes d'història. Aquesta és la ment còsmica, la ment sèptuple diversificada en l'espai-temps, cada fase de la qual pertany a cada un dels Set Raigs.

Les metàfores de Freud estaven impregnades de la imatgeria de la reforma. El model hidràulic dels instints que fan pressió per alliberar-se, el model econòmic de la formació dels símptomes, en el qual la neurosi és una transacció realitzada entre les exigències oposades d'impulsos en conflicte, estava destinat a exposar i desfer la destinació en el qual la nostra pròpia història ens ha col·locat.

Les càpsules de Ackoff van ser concebudes en una època de posrevolución industrial, en la qual l'administració va prendre el lloc humà de la cibernètica. Ackoff ens planteja la diferència entre creixement i desenvolupament i ens aclareix la idea de progrés. En la revolució postindustrial l'home busca desenvolupar i usar instruments que realitzen treball mental en comptes de físic: artefactes que observen (generen símbols), comuniquen (transmeten símbols) i pensen (processen símbols lògicament). En conjunt, aquestes tecnologies fan possible la mecanització del control, és a dir, l'automatització.

Ackoff tracta de convèncer-nos perquè compartim la visió, la missió i el mètode amb què podríem crear una nova era: L'era de la idees, com antítesi de l'era de la màquina, sent l'era dels sistemes seva síntesi.

REFERÈNCIES:

Alice Bailey. Tractat sobre foc còsmic. Lucis Trust. Buenos Aires. 1995

Rusell Ackoff. El paradigma de Ackoff. Limusa. Mèxic. 2002

Sigmund Freud. Tòtem i tabú.