Aquest és el títol del llibre escrit per Ernest Scott el 1983 en què explica el funcionament del poble que es relaciona amb el nivell executiu i el nivell directiu de l'espiritualitat.
El següent és un a part del capítol 13.
HISTÒRIA I EVOLUCIÓ
El guin per a la llarga història humana va ser escrit per intel·ligències molt superiors a la de l'home. La Història no és l'equilibri de causalitat i risc. Simplement no passa. Certs progressos i objectius per a la humanitat i per a la biosfera de la Terra s'han d'assolir dins de certs intervals del temps terrestre. Aquests progressos són essencials per a l'equilibri i creixement del sistema solar del qual la Terra és una part. El sistema solar pot as mateix estar subjecte a una pressi similar a l'interès de la galàxia de la qual és una part.
La direcci, velocitat i destí d'aquest procés és la Voluntat de Déu.
La Voluntat de Déu és l'aspiració de la Divinitat que el procés universal es desenvolupi de certa manera cap a certa meta deixant oberta, al mateix temps, la possibilitat que pugui triar el procedir d'una altra manera cap a alguna cosa diferent.
Intel·ligències molt superiors dirigeixen l'evolució de l'Univers en un intent d'assegurar que l'aspiració Divina sigui consumada.
Aquestes intel·ligències són coactives en proporció al nivell del seu material inconscient.
Són persuasives en proporció al nivell del seu material conscient.
L'Univers és una escala de consciència i en aquesta escala la Terra ocupa un nivell baix. La seva matèria primera superior és la humanitat. La humanitat és col·lectivament inconscient del procés evolutiu del qual és part i està per tant subjecta a un determinisme proper al cent per cent. Fins i tot així, la direcció imposada sobre la humanitat és només relativament coactiva.
A causa de les altes energies que es troben potencialment en ell, l'home no pot ser dirigit compulsivament.
S'han de fer servir mitjans que no ultrajen la integritat de la seva naturalesa potencial.
Això s'aconsegueix provocant una predisposició a favor d'aquelles situacions que contenen possibilitats de desenvolupament i limitant les oportunitats de l'home per escollir alternatives involutives.
Al voltant d'aquesta línia pot haver-hi una interacció marginal entre determinisme i lliure albir.
En el "moment present" d'un home o una generació d'homes, aquestes pressions poden semblar tant fortuïtes com hostils.
EL CONSELL DIRECTIU
La responsabilitat d'aquest procés a la Terra jeu en una Intel·ligència que ha estat cridada el Directori Ocult.
Això pot correspondre al nivell simbolitzat en la llegenda ocultista com un Individu (pe "El regent" o "L'Ancià dels Dies", etc.). Es pot equiparar tant amb un nivell demiúrgic o amb el nivell immediatament inferior.
No hi ha bases per opinar si aquesta Intel·ligència és, en algun sentit, comprensible a l'home, una Intel·ligència sola o composta, o si és descarnada o corpòria.
A sota d'aquest nivell, certs membres de la humanitat ordinària, en els que han ocorregut canvis qualitatius, estan en contacte amb el Directori, ja intervals, poden compartir la seva consciència.
Aquest grup d'individus humans avançats és el que s'ha denominat com l'Executiu Ocult. És la realitat darrere de totes les llegendes de "mestres" i "iniciats" des dels temps històrics més antics fins al present.
Potser hi ha diversos Centres a la terra des dels quals opera l'Executiu, corresponent a la divisió de responsabilitats per a la humanitat assignada abans de la Retirada de 12.000 anys enrere.
Un d'aquests centres està -o estava- a l'Afganistan i correspon a la llegenda dels Markaz ( "Cases de Poder"). Potser hi ha altres centres corresponents a diversos grups ètnics.
L'Executiu treballa per dur a terme el pla complet del Directori. Aquesta activitat té lloc a un nivell extrasensorial.
L'Executiu també opera a nivell de la vida ordinària a través d'un ordre descendent de subordinats iniciats. Aquests prenen part en la vida ordinària de les nacions i són gairebé enterament insospitats. Són el Poble del Secret.
Els membres actius dins de la vida ordinària han estat coneguts per molts noms en diversos períodes de la història -i prehistòria. Aquells que segueixen la línia de transmissió del Centre a l'Afganistan han estat coneguts com Sufis.
A més de l'acció sobre la massa de la humanitat, l'Executiu i els seus subordinats estan ocupats amb intents locals d'elevar excepcionalment el nivell de consciència d'homes i dones individuals. Tals individus ordinaris especialment seleccionats poden aspirar a qualificar-se per la participació en el treball de l'Executiu.
LA GRAN OBRA
LA GRAN OBRA El procés mitjançant el qual poden qualificar-se és l'Opus Magnum -la "Gran Obra". Aquest és l'equivalent de l'ascens vertical a un nivell superior, en contrast a una elevació gradual amb la marea evolutiva.
Certes oportunitats a través de les quals individus ordinaris que han "començat a sospitar" poden qualificar-se per accedir a la Gran Obra mai estan enterament absents en qualsevol període de la història, però en termes de l'escala temporal de la Terra, ocorren irregularment.
Tals ocasions estan relacionades amb esdeveniments més enllà del planeta, i aquests esdeveniments no estan sota el criteri ni tan sols del Directori.
Quan "bufa el vent solar", una operació més gran de forja d'ànimes és iniciada pel Directori.
Com a resultat, un nombre relativament gran d'individus humans poden completar una part significativa de la Gran Obra en una sola generació.
Un nombre petit pot arribar a la realització plena.
Les dues categories serviran al procés evolutiu de la humanitat posteriorment, però les seves situacions posmortales poden ser diferents.
El coneixement d'aquests assumptes no ha estat absent en cap època de la història, però sempre ha estat disponible en forma al·legòrica, mai explícitament. Molts dels mites grecs són descripcions al·legòriques de seqüències a l'Opus Magnum. En temps històrics recents, corresponent al desenvolupament de l'intel·lecte, els suggeriments han estat cada vegada més explícites. Probablement mai han estat més explícites que en el moment present. Això pot suggerir que s'albira el final d'una gran era.
Hi ha indicacions que una "Ocasió" s'està desenvolupant actualment i que les seves possibilitats estan sent enfocades principalment en l'Occident. No és possible aventurar si això és un esdeveniment major o relativament menor. Sembla versemblant afirmar que existeix. Si això és així, i si és veritat que la informació sobre aquests assumptes és ara explícita, es pot objectar que no és prou explícita com per indicar una línia d'acció a aquells que poden estar a punt per respondre.
Pot ser que aquests assumptes mai siguin més explícits del que són, i que una recerca amb èxit de la Font és -i sempre ha estat- el preu mínim per a l'admissió.
"El Poble del Secret" (ERNEST SCOTT, 1983), capítol 13, pàg. 394-8, ed. Sirià.
