Tot el que hi ha aquí, en aquesta existència, en aquesta realitat, forma part d'un mateix ser, és un mateix ésser. L'ésser que veus, que sents, que respires, suposa una mateixa essència sense dins ni fora, sense tu ni jo, sent solament Un. Aquesta consciència d'unitat permet l'entrada al portal de la casa de Déu, a la nostra llar. La llar de la vida és la vida mateixa sent, la llar de la consciència és veure en el seu ésser ... Aquest veure, aquest ser conscient de tu, vol dir habitar el paradís suprem.
Tu ets la llum que viu més enllà de les formes i dels noms, tu ets la llum que és causa de tots els noms i formes. La causa de tot el que existeix és l'amor, la raó d'aquesta manifestació és el resultat d'un voler manifestar-se, d'una voluntat d'existència: i aquesta voluntat només pot ser originada per una única energia, aquesta energia que ho mou tot i que anomenem amor.
L'ànima és l'amor vivint en els éssers ... L'amor de Déu, a través de la seva voluntat natural, dóna llum a la creació, al miracle de ser. No hi ha temps per a l'ésser, la seva consistir és sempre ara, la seva naturalesa respon a una eternitat tenint lloc ara. 'Ara' es veu el passat, el futur, el present, el no-temps, les infinites dimensions de l'ésser, el profund horitzó dels seus somnis, de les estrelles i galàxies, dels mons i territoris més enllà del que pensable i més prop del que sentit i del que estimat: en la possibilitat sense fi de l'ésser etern.
El que ha nascut de l'amor gaudeix de la qualitat eterna del sagrat, es substància com una ànima viva i es presencia com l'esperit total, com la consciència única acariciada per una indescriptible magnificència. La qualitat de l'ànima que es veu renascuda com esperit abraça en el seu espontani reconeixement l'arrel immortal que l'ha erigit. La grandesa de l'esperit s'assembla a un arbre d'incomptables brancatges, d'interminables arrels, d'increïbles simetries subjectades per un tronc lluminós les branques, fulles i fruits semblen assenyalar com una fletxa el cel allà dalt: veritable procedència de les seves arrels i de seva llavor original.
Som fills de la llum i de les estrelles, dels il·limitats espais llunyans -i tan propers a la vegada- que ens meravella contemplar en les nits que fan costat misteris celestes, blancs punts intermitents acariciant l'ànima, fugaços astres eternitzant un instant i omplint de sentit i d'infinitud nostres somnis de l'ànima Meravellar-se amb aquesta esplendor és la gran i perfecta oraci, guardar silenci per escoltar el cant enlluernador de la creaci ens omple d'ella i ens unifica amb el que som. Abraçant aquest inabastable succeir que anomenem existència expandim el nostre pit i el nostre corazny revivim, reconeixem, recordem que l'univers existeix per la llum de l'amor.
Jos Manuel Martnez Snchez
www.lasletrasdelaire.blogspot.com
