El Big Bang va ser un canvi de fase (1)
Un equip de físics de la Univesitat de Melbourne, liderats per James Quach, teoritzen que el Big Bang hauria de ser pres com un canvi de fase: el moment en el qual un univers amorf, anàleg a l'aigua líquida, es va refredar i es va cristal·litzar per formar l'espai-temps de la 4D, anàleg al gel.
A mesura que l'univers es refreda, és d'esperar que es formin esquerdes, similars a les que es produeixen quan l'aigua es congela formant el gel.
La noció de que el temps i l'espai són propietats emergents que es van materialitzar a partir d'un estat amorf va ser primerament desenvolupada el 2006 per físics del Perimeter Institute a Canadà.
Aquesta teoria anomenada "Quantum graphity", estableix que originalment, a temperatures extremadament altes, els blocs que van construir l'univers eren com aigua líquida: no tenien estructura, representant un estat sense espai. En el moment del Big Bang, la temperatura de l'univers va baixar fins al "punt de congelació" dels blocs que van construir l'espai-temps, i llavors es van cristal·litzar per formar l'entramat de 4 dimensions que podem observar ara.
Els científics esperen poder observar les divisions que s'haurien format com a regions de blocs cristal·litzats, col·lidint uns contra els altres en el moment del Big Bang, creant "esquerdes" en l'univers.
Paral·lels entre un vidre i l'univers (2)
D'altra banda, els científics Nicola Spaldin i Manfred Fiebig de ETH Zurich, juntament amb els seus equips d'investigadors, es pregunten si estem vivint en un cristall còsmic.
Utilitzant un petit vidre d'un material anomenat Yttrium manganita, van descobrir que els arranjaments espontanis de les càrregues elèctriques d'aquest vidre segueixen les mateixes regles que descriuen l'univers durant les primeres etapes d'expansió.
Durant la primera fracció de segon després del Big Bang, es creu que l'univers va travessar una fase de transició en la qual el seu estat -particularment la seva simetria- va canviar radicalment. D'acord a la teoria cosmològica això condueix a la formació de defectes anomenats cordes còsmiques en l'estructura uniforme de l'univers.
Aquestes cordes còsmiques encara no han pogut ser observades, però s'ha calculat la densitat esperable, a partir de la investigació amb Yttrium manganita. Al laboratori s'indueix la fase de transició cristal·logràfica refredant el vidre, després es compta el nombre de defectes o cordes que es formen en l'entramat d'aquest.
Coincidentment, Marcel Vogel va observar que l'estructura cristal·lina de les molècules d'aigua quan es congelen i es converteixen en gel és gairebé la mateixa que la del cristall de quars (la paraula vidre deriva del llatí crystallus, procedent del grec, que significa gel, aigua congelada, vidre transparent).
Els cristalls de quars anomenats Cristalls Arc de Sant Martí posseeixen fractures en el seu interior, les quals reflecteixen i descomponen la llum blanca en els diferents colors del seu espectre. El mateix fan les nebuloses i altres objectes celestes que observen els astrònoms.
Llavors ... quan observem el "espai" ... què estem veient realment?
En el seu article "Els vidres i el seu rol en l'evolució de la Terra i la humanitat", Alexis Cartwright (3) ens diu:
"Els cristalls existien abans del temps com el coneixem avui. Ells són la substància refinada des de la qual és construïda la 'matèria', la base de tota la nostra existència física. Ells contenen la font de poder per co-crear, sostenir i transformar la 'matèria', ia través de les edats han estat utilitzats com a instruments per a la creació, sanació, rejoveniment, elevació de la consciència, rituals, comunicació i tecnologia ".
"El planeta Terra físic es va formar a partir de gasos eteris (o freqüències de l'èter), els quals van ser filtrats cap a la nostra àrea de l' 'espai' des d'altres dimensions a través del 'Buit'. Aquests gasos eteris van experimentar un procés d'infusions alquímiques que els van convertir en cristalls còsmics (els quals sostenen plantilles geomètriques etèriques). Alguns d'aquests vidres còsmics van evolucionar en els vidres físics de la Terra, que van ser les primeres formes de vida a la nostra dimensió. "
"Cada vidre de la Terra està format per molts nivells de freqüències de 'llum' diferents, provinents del Cosmos -de les estrelles, llum ultra-violeta i rayos- a través de les diferents freqüències dels minerals de la Terra."
"Aquesta infusió de 'gasos i freqüències electromagnètiques' geomètrica és solidificada en un nivell vibracional superior abans de formar-se i néixer a través d'un procés 'termal' intensiu dins de les capes internes de la Terra física. Jo veig els vidres com partícules congelades de llum. "
"Els vidres de la Terra són, per tant, còsmics en origen i naturalesa, i sustenten plantilles etèriques. Aquestes plantilles etèriques sostenen la tecnologia interna perquè els gasos etéricos es cristal·litzin i creuen les propietats i els components que després creen totes les dimensions o aspectes de la 'matèria' física dins del nostre planeta, el nostre cos i l'univers. Aquesta tecnologia interna no només va crear les dimensions del camp electromagnètic i el cos etèric, sinó que també va crear les diferents dimensions del cos físic humà i la seva anatomia. "
Potser el nostre univers sigui un gegantí vidre, la Llum Divina cristal·litzada, donant forma a les ms exquisides meravelles que observem al nostre voltant a la Mare Terra, i en tot l'Univers que ens envolta
La Creaci: el començament de la illusi
En el llibre El Prisma de Lira de Lyssa Royal i Keith Priest (4), llegim:
Tota l'energia i la consciència van estar un cop fusionades en un tot integrat.
Aquest Tot estava conscient dels aspectes de si mateix, però d'una manera diferent de la forma en què ho fa la consciència individualitzada. En el desenvolupament actual de la Terra primer es reconeix a l'individu, després la societat, i finalment la Totalitat, Tot el Que És, o Déu. An ha la separació.
Aquesta separació de la Font és una illusi.
La illusi és una eina que proveeix al Tot de totes les lliçons necessàries i tots els desafiaments que necessita experimentar per poder reintegrar-se novament en la Font.
Abans de separar-se de la Font, el Tot existeixi en una altra vuitena de realitat dimensional. Des d'aquest regne de unificació, algunes porcions de Tot el que És es van preguntar cmo serà fragmentar i oblidar temporalment l'existència integrada. La força d'aquest pensament en un nivell tan massiu va comenar a crear una fragmentaci. La illusi creada per aquesta fragmentaci serà un desafiador oblit en el qual la consciència necessités crear (des de la seva naturalesa divina) el record, per tornar a unir-se.
El que ha estat cridat creaci és en realitat aquesta fragmentaci, o Infusin Dimensional. La curiositat inicial del Tot sobre una existència fragmentada crea la realitat en si mateixa. És un canvi de perspectiva, enfocament o freqüència.
El Prisma de Lira: el bressol de la Creaci
El llibre continua:
Dins del teixit de l'espai-temps de la constelacin de Lira, existeix el que podria ser anomenat un forat blanc (un focus d'intensa llum i energia. En aquest cas, un lloc de naixement). Podem comparar aquest forat blanc amb un prisma.
Quan un raig de llum passa a través d'un prisma, s'obté l'espectre de llum fragmentat en set freqüències de colors visibles.
Quan una porció del Tot pas a través del prisma de Lira (el forat blanc) la consciència va ser fragmentada en set freqüències vibratòries que representen la consciència de la família galctica de la Terra. Cada fragment es va tornar conscient d'aquestes diferents freqüències o densitats.
Prèviament, aquestes freqüències eren experimentades com a integrants del Tot (com llum blanca).
Quan aquesta porció del Tot pas a través del prisma, es va manifestar com set freqüències conscients.
La consciència també es va fragmentar, i aquests fragments es van moure "allunyant-se" uns dels altres, tal com la ria del Big Bang suggereix. Llavors va sorgir la il·lusió que cada fragment estava completament sol.
El Tot va comprendre que el propòsit d'aquesta experiència era aprendre a reintegrar des d'un punt de separació. Però com?
Com ànimes individuals o en grups, els fragments van buscar l'univers que acabava de ser creat. La Infusió Dimensional no només va crear una fragmentació en la consciència, sinó que també va crear les estrelles, planetes, gasos i molècules que conformen la "realitat física". No obstant això, aquesta realitat física representa només unes poques de les freqüències d'energia que van sorgir de la fragmentació.
Com la ciència ha descobert, la "matèria" és energia densificada vibrant a una velocitat específica. Cada aspecte de l'univers està compost per energia.
La tecnologia de la Terra encara no ha descobert com mesurar certes porcions de la realitat. Si la tecnologia tingués aquesta habilitat, es veuria un infinit nombre de portals en el temps, l'espai i les dimensions. "
Com és a dalt, és a baix
D'acord a l'axioma hermètic "com és a dalt, és a baix", podem considerar llavors que les fractures que existeixen dins d'alguns vidres compleixen una funció similar a la de l'Prisma de Lira: descomponen la llum blanca en els set colors visibles de l'espectre.
Si en un començament el Tot existia en un regne d'unificació, un "tot integrat" sense fractures ni divisions, podem comparar-ho al estat d'un vidre en la seva forma més pura i translúcida en un format multi-dimensional, la Matriu Còsmica Cristalina.
Al seu torn, el moment en què sorgeix la fragmentació de la consciència del Tot, podria comparar-se a l'aparició de les fractures dins dels vidres, moment en el qual comencen a descompondre la llum blanca en els 7 colors de l'espectre visible, creant diferents reflexos i formes segons des de quin angle dels observem (il·lusió).
Així sorgeixen veritables "mons" de reflexos dins dels vidres, mostrant-nos un paral·lel amb la "realitat" de l'univers que habitem, que és només energia densificada vibrant a diferents velocitats, formant galàxies, estrelles, planetes, etc.
Si l'univers que coneixem és només una projecció de la consciència, un "holograma" emès des del Prisma de Lira, però la veritable essència del Cosmos és l'estructura cristal·lina del Tot, llavors podem afirmar que mai hem deixat el nostre "llar": la matriu Cristalina o Cristall Còsmic que és la Font, origen i destí de tot el que existeix.
Gràcies a tots els vidres de la Terra per acompanyar-nos amb tant Amor i per recordar-nos que sempre hem estat a casa!
Chrishia Nadys
http://conexionestelar.webnode.es
referències:
(1) http://www.space.com/17217-big-bang-phase-change-theory.html
(2) http://beforeitsnews.com/space/2013/01/are-we-living-in-a-cosmic-crystal-scientists-uncover-structural-similarities-of-early-universe-and-crystals-hints -of-cosmic-strings-2452564.html
(3) http://www.transferencehealing.com/channellings/index/824/5/channellings/crystals-and-their-role-in-earth-and-human-evolution
(4) http://www.lyssaroyal.net/ebooks.html
Estem vivint en un Cristall Còsmic? per Chrishia Nadys
