Si hi ha una deessa que té cura de la Terra i de cadascuna de les seves creacions com a fills, aquesta és Gaia. Una deïtat sempre perfectament enfocada cap a la protecció del món que ha format amb cadascun dels seus detalls. Però, quin és realment?
La mitologa de Gaia
Els orgens dels primers escrits sobre Gaia es perden en el temps mitolgic dels antics grecs. A La Teogona de Hesodo ja es troben les primeres al·lusions a la deessa.
Segons l'escriptor grec, després del caos existent abans que els déus i els elementals prenguessin control, va sorgir la deïtat també coneguda com Gea. Així doncs, en l'estat primigeni del cosmos, amb tota la seva infinitud, ja estava present la deessa.
Gaia, traduïda com "la d'ampli pit", és la deessa més antiga, primigènia i origen de tot a la vida. El seu propi nom indica que és qui dóna aliment a cada element del cosmos, inclòs el propi caos previ al fet que les deïtats posessin ordre.
Després, aquesta deessa va començar a crear un món per a nosaltres. Primer va comerciar amb Urà, que va il·luminar tot el cel estrellat i va cobrir els turons i com hi va haver al planeta. De la unió de tots dos va arribar Oceà, en els corrents més profundes.
Però també del seu pit i la seva relació van sorgir molts altres fills, com Ceo, Criatura, Hiperión, Tea, Rea, Jàpet, Temis, Febe, Tetis i fins i tot Mnemòsine. Finalment, va donar llum a Crono, el més jove, però també el més retorçat. Aquest fill va desenvolupar des de ben aviat un profund odi cap al seu pare.
No obstant això, Gaia, com a mare de tot al món, segons explica Hesíode, va il·luminar a molts més fills. Del seu cos van sorgir els ciclops Brontes, Estéropes i Arges. També els hecatónquiros, éssers terribles de 100 mans entre el cel i la terra anomenats Vedat, Giges i Briareo, amb 50 caps cadascun.
Gaia, un món en si mateix
Dins d'aquesta deïtat trobem el món que ens regeix. Per exemple, el seu ventre, conegut com el Tàrtar. Allà és on Urà va amagar als terribles i malvats cíclops d'un ull i els hecatónquiros.
Però el dolor que van provocar a la Deessa la va portar a reunir als seus fills, els Titans, que li van rendir obediència excepte el terrible Crono. Gaia havia fabricat una falç, eina que el plançó menor va usar per castrar Urà. De la sang vessada van aparèixer nous fills com Erínies, la personificació de la venjança. O els Gegants i les Melias, poderosos éssers amb armadura al costat de les nimfes dels freixes.
Dels testicles d'Urà llançats al mar per Crono va néixer Afrodita. I després de la castració, encara naixerien del ventre de Gea Tifó i Equidna.
La deessa de la Terra
Com observem, des de les albors de la humanitat, aquesta deessa ha estat font de vida, ja que representa tot el que som. Els éssers vius, les muntanyes, els mars, els deserts ... cada un de nosaltres som un tros de l'ancestral deïtat grega.
Avui en dia, aquesta deessa és més actual que mai. Encara segueix protegint a cada un dels éssers que la formem. És més, la pròpia vida fomenta les condicions adequades perquè segueixi sorgint i es mantingui sempre activa. Ella segueix vetllant per cadascun dels seus cadells, en la forma, cos i matèria en què es creu.
Per això avui en dia el moviment en pro de la deessa és més fort del que va ser el 2000 anys. I no és estrany, ja que el culte a la deïtat de Gea és en realitat la protecció de tot el que ens fa éssers humans. La Terra, amb la seva biosfera plena de vida, és el nic món que ens dóna aixopluc. Si no ho protegim i respectem com mereix, quin ho far?
Som els fills de Gaia. La seva última descendència en ella mateixa. Som part d'una deïtat que ens estima per sobre de totes les coses. És un mite, és un smbol, és una realitat, és la vida mateixa.
Per Pere, redactor de la Gran Germanor Blanca
