Geometria Sagrada per Margarita Londoño

  • 2016
Taula de continguts amagar 1 Sòlids platònics 2 Existeixen 2 espirals: la Áurea i la Fibonacci. 3 Patrons de Geometria Sagrada 4 D'acord amb Drunvalo Melchizedek, Tot li hauria revelat que:

La Geometria Sagrada és l'estudi de les formes geomètriques i les seves relacions metafòriques amb l'evolució humana, així com la transició d'un estat de consciència a un altre, és a dir, la forma d'obrir el cor i evolucionar la consciència a través dels models geomètrics . Les veritables formes de Geometria Sagrada mai s'estanquen; estan en constant transcendència, fluint i canviant (evolució o involució) d'una forma geomètrica a una altra, a la seva pròpia velocitat o freqüència. És un procés que perdura i se sosté en el temps. La Geometria Sagrada és el model de la creació i engendra tota la forma.

Tot en l'univers prové d'una mateixa font o Intel·ligència Universal, que alguns anomenem Déu, o Mare Naturalesa, o Gran Esperit, i la Geometria Sagrada ens demostra, amb conceptes que pot captar la nostra ment racional, com tot el que existeix va ser creat per mitjà dels mateixos principis bàsics, com des d'un simple àtom fins a una immensa galàxia segueixen un mateix patró geomètric idèntic.

En molts minerals, vegetals i animals apareixen triangles, cercles, hexàgons, el·lipses i espirals. Però des del coneixement d'aquestes formes pseudogeométricas concretes fins a la creació de les nocions abstractes, fonamentalment de la Geometria, van transcórrer centenars de milers d'anys: el temps necessari perquè la ment reconegués les semblances entre les figures naturals concretes i sabés agrupar-les en uns quants tipus fonamentals.

Així, l'Univers es va ordenant a través de proporcions, patrons, sistemes, codis i símbols específics, de manera que brolla la vida en forma de matèria, energies i ànimes. La Geometria Sagrada és el codi que utilitza l'Esperit o Gran Arquitecte per crear la Vida, i així com existeix en totes les creacions de la naturalesa que podem percebre, la trobem també en les creacions de moltes civilitzacions a través de l'art, l'arquitectura, el llenguatge, la ciència, la música, etc.

La Geometria Sagrada s'ha practicat des de fa segles i el seu coneixement ha estat vinculat amb les civilitzacions i manifestacions culturals més importants de la nostra època: els egipcis, els grecs, els renaixentistes, els maies, els teotihuacans, els hindús, xinesos, perses i, actualment, la comunitat científica, entre d'altres. És el llenguatge de la vida que diferents cultures han imitat i adoptat per crear les seves manifestacions artístiques i de coneixement. No va ser creada per una societat específica sinó que ha estat usada per diferents societats en diferents temps que van observar la matemàtica de la vida i la van reproduir. És un codi que pertany a la humanitat mateixa doncs tot a la vida natural és creat pels principis donats en l'univers.

Els grans grecs com Pitàgores, Sòcrates i Plató van ser exponents perfectes d'aquest llenguatge. D'aquí es deriva el nominatiu de "Figures o sòlids platònics" encara que els egipcis ja ho ensenyaven milers d'anys abans i va ser a més la font dels grecs.

La van utilitzar genis de l'art i de la ciència com Leonardo da Vinci, en l'obra, que va transcendir el temps i l'espai, la Mona Lisa, va deixar aquest llenguatge al·legòric i simbòlic obert només a l'ull i el cor desenvolupat.

Això és la Gnosi, que tanca el coneixement i la saviesa còsmica universal. El llenguatge sagrat del simbolisme que fa servir a la Geometria Sagrada quedar plasmat en les antigues ensenyaments; tal és el cas de la parapsicologia, la mitologia de totes les antigues comunitats, imperis i èpoques, i la metafísica.

A la Geometria Sagrada es la s'intueix, es la percep, reposa en el dinamisme dels colors, formes i sons, qualitats que posseeixen vibracions pròpies. Quan s'accedeix a aquest llenguatge gràcies a una evolució espiritual, producte de l'experiència, s'aconsegueix la saviesa.

sòlids platnicos

Platn definitiva les 7 formes principals dins de la Geometria Sagrad a: els 5 slids platnicos, el cercle i l'espiral.

Els 5 slids platnicos són el tetraedre, el cub, l'octaedre, el dodecaedre i l'icosaedre. Són formes completament simtricas que tenen tots els costats iguals, tots els angles iguals, de les mateixes mesures i els 5 caben dins de la Matriu Universal que és l'esfera.

El tetraedre és un triangle amb base: representa la consciència del foc. Té 6 arestes, 4 cares triangulars, 4 vèrtexs. Símbol de la saviesa per representar el foc sagrat, el primer element.

El cub té 12 arestes, 6 cares quadrades, 8 vèrtexs representant el secret del món natural. És la consciència de la terra, és l'experiència del que ha nascut de la natura.

El octaedre, de 12 arestes, 8 cares triangulars, 6 vèrtexs. És l'aire, és com 2 piràmides invertides, unides en les seves bases. Simbolitza la perfecció de la matèria per l'esperit.

El dodecaedre, amb 30 arestes, 12 cares pentagonals, 20 vèrtexs, representa el cinquè element (èter, prana, chi). Considerat el poder femení de la creació i la forma mare.

El icosàedre, amb 30 arestes, 20 cares triangulars, 12 vèrtexs, és la consciència de l'aigua. Representa la llavor de la vida, la forma de l'univers, és el masculí.

El cercle integra aquelles formes diferents entre si per interrelacionar en la unitat. El centre veritable del cercle és un punt, però el punt no té dimensió i de lloc per tant escapa a la nostra percepció i capacitat de manifestació. No pertany al nostre món, on tot té extensió, dimensió forma; el punt pertany a una altra escala de l'ésser. És metafísic en el sentit més literal. El punt simbolitza la unitat, la totalitat, la perfecció. El punt ho conté tot, solament que en potència, no manifestat. D'ell neixen el cercle i l'esfera que són les formes en les quals es revela el punt. El que en aquest és encara potència metafísica cobra configuració formal en el cercle i l'esfera. Tots els cossos platònics són diferents i en realitat constitueixen la unitat (l'esfera). Es tracta, doncs, d'una progressió infinita.

L'espiral és una altra de les formes de llenguatge de la llum; és la figura geomètrica que genera el cor quan estima. L'espiral femenina ens permet rebre informació del cosmos. La masculina projecta la nostra energia per abastar tota la vida allà on es trobi. L'espiral uneix tots els cossos geomètrics i els fa viatjar en l'espai. Per tant, cada sòlid platònic és una nau de consciència.

Existeixen 2 espirals: la Áurea i la Fibonacci.

La àuria és una espiral còsmica, com la nostra galàxia, no té principi ni fi.

La de Fibonacci comença en punt determinat, és a dir, en el nostre cor, i s'uneix a l'espai amb la àuria. D'aquesta manera, l'amor és la intel·ligència que connecta amb la gran saviesa de l'univers. També el nostre cos segueix el desenvolupament de la Fibonacci. L'ADN té forma d'espiral.

Els mantres (cants) tenen interiorment l'estructura de l'espiral. Per això es necessita repetir-los, ja que amb la repetici es va formant l'espiral en l'espai. L'espiral Fibonacci és utilitzada per tota la natura per créixer: gira-sols, cargols, pròpies d'arbres, etc.

Les matrius utilitzades en Tbet i en altres llocs, denominades Mandales, són un sistema d'estructures geomtriques acoblades que creen un conjunt de estmuls i representacions de colors i formes que actuen en l'observador com concentrador i generador d'energia brindant inspiraci; són un despertador cap a nivells de consciència superior, portes de connexió amb el més enllà. Descobrir els seus codis és trobar les claus que ens reconnecten amb la llum superior que habita dins, per comprendre i experimentar que formem part d'una consciència superior.

Patrons de Geometria Sagrada

Des del naixement del nostre planeta, la xarxa que envolta la terra estava conformada per una matriu de geometria sagrada, que consisteix en enreixats que cobreixen el nostre planeta, el nostre cos, els nostres llocs, les nostres cèl·lules, àtoms, i modulen l'energia-llum que sosté i crea les formes. Són d'origen cristal·lí i invisible, ja que es mouen a la velocitat de la llum. Aquestes estructures constitueixen el que es coneix com a llenguatge de la llum. El llenguatge de la llum és una manera de rebre informació i energia per tal de facilitar el nostre desenvolupament. És un mètode d'aprenentatge sense necessitat de llibres o intel·lecte.

Els patrons de temps estan canviant, els climes pateixen variacions i les rutes de migració de les aus han canviat. Les balenes i dofins es atoran a les platges amb més freqüència en els 14 anys que van seguir a la convergència harmònica. El camp electromagnètic de la terra també està canviant i ho fa amb moltíssima rapidesa. La vella xarxa cristal·lina s'esvaeix i una nova matriu cristal·lina s'està formant. Som part de la nova formació cristal·lina.

La geometria sagrada de la xarxa conté els patrons d'energia de la Flor de la vida, el codi o matriu hologràfica que l'esperit universal va dissenyar per poder crear i manifestar tot el que existeix a l'univers. Aquest codi és el patró original a través del qual el vessant divina crea, s'expandeix i desenvolupa absolutament tota manifestació de vida. Tot el que existeix, tot el que és, va néixer i naixerà a partir d'aquesta matriu divina.

D'acord amb Drunvalo Melchizedek, Tot li hauria revelat que:

"La Flor de la Vida conté dins les seves proporcions tots i cadascun dels aspectes de la vida que existeixen. Conté cada fórmula matemàtica, cada llei de la física, cada harmonia de la música, tota forma de vida biològica incloent el teu cos específic. Conté cada àtom, cada nivell dimensional, absolutament tot el contingut en universos de forma d'ona ".

La forma més comú de la "Flor de la Vida" és el patró hexagonal (on el centre de cada cercle està en la circumferència de sis cercles voltants del mateix diàmetre), composta per 19 cercles complets i 36 arcs circulars parcials, envoltats per un cercle gran.

El símbol de la flor de la vida ha estat venerat per les cultures a tot el món al llarg de la història com un símbol de l'essència de la vida.

Els patrons geomètrics i estructures que conté es duen a terme per ser una font constant de vida i han facilitat diversos dissenys en tot el cosmos. Les distàncies entre les estrelles, llunes i planetes, les proporcions del cos humà, els arranjaments del con del pi i altres configuracions biològiques, tots reflecteixen els orígens en la imatge divina de la Flor de la Vida.

La "Flor de la Vida B pot trobar-se en totes les religions principals del món. Conté els patrons de la creació com van sortir del "Gran Buit". Tot està fet des del pensament del Creador.

A Egipte, el temple d'Osiris en Abydos conté els més antics exemples coneguts de la Flor de la Vida.

A l'Índia també apareix al passeig al voltant del Temple d'Or, o Harmandir Sahib, un dels santuaris més sagrats de la religió Sikh.

A la Xina, a l'entrada de la Ciutat Prohibida -un antic palau imperial a Beijing, que va ser construïda en la dècada de 1400- es pot veure la mateixa Flor de la Vida sota les urpes del gos de Fu, un dels anomenats "Lleons guardians ".

L'antic cercle de pedra de Stonehenge simbolitza la flor de la vida completa, el patró geomètric hexagonal en què es basa la xarxa d'energia natural de la Terra.

També es troba a Islàndia, Turquia, a Anglaterra en els cercles en les collites, Israel, Tibet, Grècia, Japó, Espanya, Suècia i Yucatán, Mèxic.

Una porció de la xarxa mundial, que invisiblement envolta el planeta. La xarxa es basa en la Flor de la Vida completa i el hexgono / hexagrama. El dimetre del primer cercle es va calcular mitjançant l'elaboració d'una lnia d'Orkney a Stonehenge (casualment la lnia passa la capella Rosslyn que est exactament al centre, això podria ser la veritable lnia rosa). Tots els llocs antics d'Europa (cercles de pedra que simbolitza la flor) es poden trobar en una d'aquestes línies. La xarxa tamb uneix tots aquests llocs antics. Molts dels llocs sagrats ms antics es troben al centre de sis punts.

Els egipcis, Atlantes, essenis, Maies, coneixien perfectament aquest holograma i l'utilitzaven per curar i restaurar qualsevol part desarmonizada, emprant la intenciny pensament adequats, restablint l'ordre, el rejoveniment i la perfecta salut en els seus cossos f sics i etricos.

Aquest patr és una part ntima de la natura. Un arbre fruiter fa una petita flor, la qual passa per una metamorfosi i es torna una fruita. La fruita conté en ella mateixa una llavor, que cau a la terra i creix com un altre arbre. Llavors hi ha un cicle de arbre a flor, a fruit, a llavor, i de tornada a arbre de nou, en aquests cinc passos. És un miracle absolut. Això succeeix al costat de nosaltres, tot el temps, i és tan normal, que simplement ho acceptem, i no pensem molt al respecte. Aquests cinc passos simples, miraculosos, en el cicle de la vida, són paral·lels a les geometries de la vida.

La flor completa tamb conté el cub de Metatrn en tres dimensions que al seu torn conté tots els slids platnicos. No sols els components bsics de la vida, sinó els components bsics de la creaci mateixa.

Els patrons Geomètrics Sagrats de la creació s'estan tornant a descobrir ia través de la Geometria Sagrada -contactándola i trazándola- trobem l'equilibri i l'harmonia existents en tots els aspectes de la vida i de les nostres relacions.

FONTS:

http://equilibriocosmico.blogspot.com.co/2012/08/geometria-sagrada-el-alfabeto-de-la.html

http://www.metatron-galactron.com/es/page.asp?p=56

http://www.pinturayartistas.com/espirales-aureas-en-las-flores-y-plantas/

Autor: Margarita Rosa Londoño, Redactora GHB

Article Següent