Junn 10.6.2010
Ser Lmparas per simismos va ser una frase dita pel Senyor Gautama en el seu ultima alocucinpblica en Vaisali Índia i es refereix a teneriluminacin pròpia.
Ser lmparas per si mateixos és una part molt important del Dharma Universal, ja que és tenir llums pròpies i no és tenir un passaport per a la crueltat més gran que es pot cometre en l'espiritualitat que és anar a contra del preceptor espiritual i apartar-se de l', el que crea un dels pitjors karmes que pot tenir un estudiant i que es paga amb el desterrament del sender.
Em sento responsable d'haver fet publica aquesta frase del Senyor Gautama, ja que sent desconeguda per gairebé tothom la vaig incloure en el Servei "Els Vots de l'Il·luminat" i he portat en diverses oportunitats molts dels meus estudiants a Viasali on el Gautama va dir això i d'aquesta manera es popularitzar aquesta màxima. Abans d'això, aquesta frase ningú la coneixia a la Metafísica. Li juro a tots que ho vaig fer amb la puresa més gran, amb les millors intencions, i mai perquè fos llavor de traïcions com es veu per allà, que tot el que vol argumentar apartar-se, trair, anar en contra de la seva facilitador i el grup espiritual usa aquesta frase com justificativo.Cuando veig aquestes coses em penedeixo amargament d'haver posat aquesta frase en boca d'ignorants, gent amb falta de discerniment que fan servir tergiversat tan magna asseveració. I tan és falsa aquesta interpretació, que des que es va dir fa 2500 anys fins ara, el que la usat per a tals fins, no ha estat beneït en la seva actitud sinó que s'ha enfonsat al cadafal del seu propi genocidi espiritual, perdent la seva Llum, poder de convocatòria i connexió amb allò que el il·luminava, fent-ho brillant. Només els estudiants que es comencen a inclinar pel sender de les ombres fan servir aquesta frase per separar-se. Cap fill de la Llum ha utilitzat aquesta frase per a la separació, perquè sap que en la separació aquesta la caiguda. Aquestes caigudes ja les he pogut veure amb els meus propis ulls diverses vegades en el llarg caminar espiritual que m'ha permès en aquesta encarnació i no han estat vivències precisament boniques.
No és fàcil trobar aquesta ultima xerrada del Senyor Gautama amb aquesta frase. La veritat és que em va donar moltíssima feina aconseguir-la; finalment, en un llibre molt antic vaig poder trobar-lo, ho vaig adaptar, el vaig netejar i el acomodar perquè es pogués posar en elllibre "Ensenyaments del Senyor Gautama".
El mateix Senyor Gautama explica com s'és llum per si mateix i és practicant el Dharma, reconeixent les Quatre Nobles Veritats, obrant d'acord al Noble òctuple Sender, que són: Pensament Positiu, Parlar Positiu, Actuar Positiu, Treball Positiu, Observació Positiva, meditació Positiva, Comprensió Positiva i Esforç Positiu, que si es practiquen s'eliminen les huit causes del sofriment; i els Tres Refugis, que són El Buddha, el Dharma i el Sangha, que és el mateix que el Senyor Gautama, l'Ensenyament i el Grup Espiritual. I per què posa el Senyor Gautama entre els refugis a Buddha? Perquè sense mestre, no hi ha il·luminació, ningú arriba a ser llum per si mateix. La prova d'això està en que els que fan servir la frase de "Siguin Llums vostès mateixos" no la van descobrir sols, sent llum pròpia, les hi va donar un ensenyant, i no precisament perquè fossin contra el, com així tampoc que pronuncie el Senyor Gautama perquè fossin contra la seva persona ni ho abandonessin, el no anava a posar ganivet per la seva pròpia gola.
Véanle la cara, els ulls, l'actitud i el tenor dels escrits dels que fan servir aquesta frase del Senyor Gautama "Siguin Llums per vostès mateixos" per justificar traïcions i divisions que el que seles veu no és llum, amor, harmonia, concòrdia sinó odi. No és la primera vegada queuna frase de Llum d'un Mestre és usada per les energies sinistres per crear desassossec.
Ser Llums per si mateix és tenir idees pròpies, originalitats, discerniments, llums. És com l'estudiant de música, arquitectura, medicina o qualsevol disciplina que, a més de rebre la instrucció d'un mestre, té el seu propi discerniment de les coses, però només a un estúpid se li ocorre abandonar al seu mestre per això, quan és tot el contrari. Tenir un mestre és per tenir més llum, ser mes llum i per això tots els intel·ligents ho han conservat fins a la mort com el mes inapreciable tresor. Per descomptat, això no vol dir que algú vagi en contra del facilitador, el atac o ho desconegui, cada estudiant espiritual té el seu facilitador, ho vol, i l'estima perquè, si bé el no és el Sol, ésel dit que ho apunta i diu on aquesta.
Sense els preceptors espirituals estaríem perduts. He estimat a Conny i he escrit meravelles sobre ella, com ningú al món, a Katiuska l'he adorat, a la Professora Rugeles l'he idolatrat, a totes fins a la tomba, però mai els vaig estar preguntant: "¿Faig això, no ho faig o faig això altre? ", ni demanant-los permís per a res. Una cosa és l'amor, respecte i reconeixement al facilitador, guru o mestre, i una altra és la submissió, l'obediència cega; un ha de estimar, però no ha d'estar submís a ningú.
"Siguin llums per a vostès mateixos" vol dir que sigui la consciència pròpia la que ens guiï en l'Ensenyament. El Senyor Gautama va tenir el seu Mestre que era Dipankara i tots els seguidors de Gautama el tenien a Ell i encara això segueix vigent. No hi ha un sol Mestre de la Jerarquia Espiritual que no tingui la seva preceptor o Mestre i que no posi en practica aquesta frase. "El talls no exclou el coratge". "Ser Llums per si mateix" no és anar en contra del Mestre ni el facilitador, és no dependerde el.
Aquesta frase en part va dirigida a alguns pocs estudiants que ara van a menjar per algun costat, es van a entrevistar amb algú, es van llegir un llibre i per tot li demanen permís al facilitador i no tenen per què fer-ho. És clar, per a la fundació d'un nou grup, publicar un llibre, una decisió que competeix a tots no és que sigui necessari que demanin permís, però per ètica, poden comunicar-ho; coses que tinguin a veure estrictament amb passos molt importants dins de l'Ensenyament, el poden comentar amb el seu facilitador, però no és precisament demanar un permís o una opinió.
Hi ha persones que vénen a demanar: "Resa per mi, fes-me un tractament, fes-me allò altre". No! Aquesta no és la línia d'acció. El camí és que tu et salves, que et facis un tractament a tu mateix, que et resolguis. Quan hagis esgotat tots els recursos i els teus estudis i raonaments no et donin per a més, no hi ha opció sinó anar on el facilitadoro Mestre perquè et digui. A qui més podries anar? De tota manera, per a això es comuniquen els Set Raigs, les Set Lleis, l'Oració Científica.
Aquesta persona que va veure una llum i et diu: "Què seria ?, o afirma que va veure a un Mestre Ascendit i pregunta:" Qui seria? ". Aquesta gent està depenent d'un, i no s'adona per si mateixa, no és llum per si mateixa.
La nostra Ensenyament és que la gent s'adoni de tot el que li esdevé pels seus propis mitjans. ¿Si la gent no s'adona de si mateixa, qui es va a donar compte per ella? De tota manera, el recurs del facilitador és l'última opció amb la qual explica aquell que no té llums pròpies. Per això, el Buddha és el Primer Refugi. Quan es diu la paraula "Buddha" es refereix al propi Gautama quan era viu; però Ell mateix aclareix que per a cadascú, el seu instructor és el Buddha.
Font: Ruben Cedeño
Dharma de la Llum Pròpia per Rubén Cedeño
