Només vindome en l'altre complet la mirada d'm mateix. No puc veure l'esquena, ni tan sols el propi rostre, per això cal d'alguna cosa que em reflecteixi. Moltes vegades, l'altre fa de la meva mirall perfecte, ja que em mostra allò que no puc o no vull veure.
Si volem conèixer aquelles facetes que estan en el nostre interior, i operen silenciosament en els nostres actes, llavors caldrà percebre com està el meu voltant. Si ets pare, per exemple, en la relació amb el teu fill, en el seu caràcter, les seves qualitats, aquelles que estimes i admires, i aquelles que intentes canviar i que, fins i tot, et s'avergonyeixen, en tot estàs reflectit. Tot parla del que ets. Per això fa mal, per això no volem ser responsables. Sovint abusem del nostre poder, culpant als nens per les seves accions, en comptes de animar-nos a reconèixer que allò que veig també parla de mi.
Si vols que alguna cosa fora canviï, si vols realment ajudar al teu fill a sortir d'alguna situació, el meu consell és "deixa que et faci mal, aquest dolor és la força de la teva sanació. Sense culpa, només amb responsabilitat, reconeix que aquí, en el que veus, estàs tu. Ets capaç de sortir d'això, així que ingressa i transforma'l. "
Arrosseguem dolor que carreguen els nostres fills; i ells, éssers purs si n'hi ha, hi són amb la seva total innocència convidant-nos a curar. Si netegem la memòria emocional i la deixem anar, ells s'alliberaran també i tornaran a estar novament en harmonia.
Estimat fill, que ets qui sóc jo: ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo
No ets un mal pare per veure al teu fill travessant un problema, una situació complexa o difícil de resoldre. Probablement també tu has estat repetint alguna cosa après alguna vegada. Així com els nens reben tot el que som, nosaltres ho hem fet amb els nostres pares, i ells amb els seus, i així successivament. Qui sap fa quant es ve repetint un mateix patró però amb diferents persones participant en ell.
Senzillament la invitació és aplicar una vella tècnica de sanació hawaniana, "Ho'oponopono", que és altament efectiva per operar des de l'amor i l'acceptació, fins arribar al subconscient, zona on resideixen les memòries que poden estar obstaculitzant un desenvolupament saludable de la vida.
Ho'oponopono significa: corregir o esmenar un error. És un mètode antic que va aflorar gràcies al treball del Dr. Len que el va utilitzar per curar persones, memòries i situacions d'una manera sorprenent.
Tots els nostres pensaments, emocions, paraules, accions i fets passats i presents formen part de la nostra memòria conscient i inconscient, i comanden la nostra vida.
Estem generant constantment situacions que representen els nostres aspectes amagats, o aquells que estan a la vista.
Per això, en primera mesura, aquesta tècnica ens ajuda a veure que som responsables de tot el que succeeix al nostre voltant, perquè d'alguna manera estem participant d'això.
Reconeix primer que el que veus és part de la teva informació, de la teva memòria també. És la teva creació. I, en comptes de rebutjar-lo o sentir-te víctima d'això, treu-lo de l'ombra i integra'l a tu.
Les paraules clau del Ho'oponopono són "ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo".
Observa o recorda aquella situació difícil, per exemple, el comportament agressiu d'un fill, la falta d'atenció i interès permanent, l'ansietat o angoixa, la irritabilitat, fins i tot, una malaltia. Pots fer-ho també amb algun alumne, familiar o pacient.
Porta l'acció o situació a la teva consciència. Sense interpretar ni jutjar, reconeix, que encara que no entenguis com o per què, això està parlant de tu. Comparteixes amb aquest nen una mateixa informació; ell només està mostrant-te alguna cosa, donant-te la possibilitat de sanar-los a tots dos.
Mentre ho mires, digues: "Ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo".
Aquestes dient primer "El Sento" i "Perdona" perquè reconeixes que alguna cosa, sense que necessàriament sàpigues què és, està en tu i ha creat i contribuït al fet que es plasmi en la vida del nen.
Després dius: "Gràcies" i "T'estimo", per donar-te l'oportunitat de alliberar-te d'això, d'sanar-te. No ho rebutges, li agraeixes i li dius després que l'estimes perquè ha estat en tu, i és part teva també.
"Estimat fill, que ets qui sóc jo: ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo"
Pots utilitzar aquestes frases en qualsevol moment del dia, fins i tot, mentre fas una altra cosa. És important que ho facis de forma constant, per arribar aquell lloc que mai arribes.
No cal convèncer a ningú que ha de ser diferent, no cal lluitar amb els processos de les altres persones. La responsabilitat de la transformació i alliberament està en nosaltres, en aquest lloc en el qual tu i l'altre són iguals, o posseeixen la mateixa memòria.
El nen només et mostra que hi ha coses que encara no has deixat anar, que romanen en tu i que estan educant, conscient o inconscientment. Digues "ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo per donar-me l'oportunitat de sanar-me i per deixar-te lliure d'això".
Autora: Nancy Erica Ortiz
pedagoga Integral
Font: http://www.caminosalser.com
Fill, ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo
