Els llaços de sang en el llenguatge arquetípic.

  • 2014

Arquetpicamente la sang és la família i transporta la vida i la nutrici.

Els llaços de sang ens parlen d'una uni energètica i vital i una mica sagnant ens parla d'una prdua evident d'energies.

Els arquetips similars compleixen una mateixa funcinbsica a qualsevol nivell, ja sigui a nivell físic, mental, emocional o espiritual, i, per tant, per l'inconscient, són el mateix.

L'arquetip és utilitzat en el llenguatge onrico. És la manera en què la nostra ànima, inconscient, supery o ser superior, segons autors, es comunica amb nosaltres a un nivell extern de l'observador (internament són les emocions).

Sempre tenim una mateixa relacinbsica amb allò que suposa un mateix arquetip. Per exemple, ens alimentem de la mateixa manera a nivell fsic (sigui menjar o diners / abundància) que emocional (les nostres relacions familiars i ntimes), repetint patrons inconscients, normalment familiars, però, tamb culturals o socials.

Font de vida i d'energia, la sang simbolitza la uni de la mare (aigua) amb el pare (aire) a través de l'hemoglobina, que capta l'aire, l'oxigen ( arquetpicamente la vida) per a nosaltres.

La uni del pare, oxigen, i, l'aigua (mare), crea la vida.

As, sabem, que perquè un planeta tingui una vida prominent i evolucionada (alguns organismes simples viuen en altres mitjans) ha de complir dues condicions. Que tingui aigua i oxigen casualitat?

Per a mi inconscient, a manera d'exemple, un vessament al cap simbolitza que un problema familiar (sang) és un conflicte a nivell mental, i, de ser per m tan greu com ho hagi estat simblicamente el vessament o bloqueig sanguini (ictus).

El missatge té a veure amb una rplica en el nostre cos fsic del que est passant a altres nivells, és a dir, una imatge de com ens veiem a nosaltres mateixos en el nostre trauma-ilusi n. Com ens hem separat i fins a quin nivell del que realment és, per a nosaltres, és a dir, del que sentim, o, el que és el mateix, del que desitgem que sigui i necessitem expressar per ser m s feliços.

Aquesta separació fa mal.

El pas de canviar la perspectiva dolorosa racional (el que creiem que hem de fer) al que realment sentim que és, és el pas que ens conduirà a la sanació de la malaltia.

La sang és el mitjà pel qual vam rebre la font de la vida i els conflictes o diferents afeccions que relacionem amb ella són el simbolisme de com ens nodrim bàsicament, de com ens relacionem amb la mateixa vida.

Així, simbòlicament, una circulació lenta en les cames denota que no donem "vida, energia, impuls" al que desitgem. Actuem més per raó que per emoció i aquesta falta de coherència és la que transmet la malaltia.

Les cames ens uneix a la Mare, a la Terra, Gaia, a les nostres emocions més profundes.

Al cor dels ventricles són la part masculina: expulsa, i les aurícules són la part femenina, rep.

Pare- Mare, energia yan, d'impuls i yin, de recepció, marquen que el nostre ser rep i acull el que passa aparentment fora com el que desitja rebre. Un és mirall de l'altre sempre.

En el simbolisme arquetípic de la sang, seguint amb els mitjans que aquesta utilitza per arribar a tot els nostres òrgans, les artèries són masculines, portant la sang yang, plena d'oxigen, de vida, i les venes són femenines, recollint les deixalles de la vida, rebent de la vida, permetent que aquesta s'expressi. Una sense l'altra no poden existir. Pare i Mare es projecten, es nodreixen l'un a l'altre i es complementen.

El cor és la nostra Llar, juntament amb l'úter, la nostra primera casa.

Així, un infart simbolitza un trauma relacionat amb el nostre simbòlic Llar, és a dir, amb el nostre Territori simbòlic.

Què territori simbòlic ha perdut aquell que ha patit un infart?

Font: http://fundacion-eticotaku.org

Autora: Maria Àngels García Cuenca.

BioTMR.com

Els llaços de sang en el llenguatge arquetípic.

Article Següent