Ah, hi ha tants preciosos cors omplint aquest bell món terrenal, és molt agradable veure-ho. I no obstant això, el que veig també és el conflicte, i no només els grans conflictes entre governs, polítics i religions, sinó conflictes entre vosaltres. Un petit conflicte de tant en tant no és una cosa dolenta, sense ells no sabria el que necessita corregir o del que es pot aprendre. Sempre hi haurà gent irraonable i il·lògica; vostès han demostrat així mateix en ocasions egocentrisme. Després de tot, per ventura no estan en el trajecte del gran descobriment i exploració del Jo? La manera d'arribar-hi és únic i individual, i tots els camins són dignes de respecte i estima. Sempre hi haurà una manera de fer les coses que no ressona amb la manera cmo vostès s'esforcen, però això no vol dir que no puguin ser cordials, considerats, respectuosos i amables, els meus estimats i bells cors. Les similituds és el que els reuneix, però a partir del que és diferent vostès estan destinats a aprendre, no a separar-se i dividir-se més.
Ja és conegut i acceptat que vostès són afectuosos, i en veritat, amables. També és cert que de vegades el demostrar amabilitat a altres els fa sentir vulnerables. Per què? ¿Senten per ventura que la seva bondat o les seves accions seran qüestionades? La gent sempre té preguntes. Cal preguntar a fi de deixar l'hàbit d'assumir què està pensant l'altra persona.
Just perquè troben a algú que no està d'acord amb una certa manera en que vostès fan les coses o trien una forma de vida o pràctica que és diferent no vol dir que no es puguin relacionar amb aquesta persona i ser amistosos. Cada desconegut que veuen té el potencial de ser el seu amic. Tot el que necessiten fer és deixar de témer, obrir-se i dir hola, encoratjant una conversa, tot i que comenci amb tòpics vagues com el del clima. Somriguin i facin la llum aquest bell cor que batega amb el ritme de la vida a cada inhalació i exhalació que donen.
Permetin que el que és similar o igual es torni el pont de l'enteniment del que és diferent. L'ésser diferent és com cada un de vosaltres està destinat a ser. Vostès ho saben, s'adonen profund en el seu interior que no estan destinats a ser just com el seu veí o la persona amb qui treballen o al costat de qui se sentin o qui trien desposar. Posin el seu millor esforç en cada oportunitat d'interactuar amb altres, deixant de banda la necessitat de jutjar, criticar o d'assumir. Cada home i dona és una bella creació, un germà o germana. . . un amic. Fins i tot els indigents i iliteratos són dignes d'una amistat i amabilitat, i ambdues són producte d'un cor generós i afectuós, i on hi ha un genuí amor no hi ha espai per a pensaments o ideals egoicos doncs tot prové d'un lloc de puresa i gràcia.
Els meus preciosos cors, qualsevol relació que hagin tingut en el passat no ha fracassat per falta d'amor, perquè l'amor va ser el que va ajudar a aplanar el camí per a tots dos. El que va causar la separació és una falta d'amistat mútua. Vostès no poden fer un intent tebi i poc entusiasmat de ser amics i esperar que la relació duri. Perquè les amistats durin molt de temps ha d'haver un esforç equitatiu de tots dos per donar i rebre a fi d'entendre, preguntar, confortar, nodrir i simplement voler-se sense desitjar canviar a l'altra persona.
Les relacions fundades en l'amabilitat, l'estima i el respecte tenen llaços que són flexibles, però prou forts per suportar els molts reptes als quals s'enfrontaran sense cap dubte. Tinguin en ment, els meus preciosos cors, que poguessin estar tenint un mal dia i desitjar cridar, descarregar-se o fer alguna cosa agressiu que pogués considerar negatiu; la persona amb la qual comparteixen el seu malestar pogués estar tenint un mal dia també. Considerin que altres, a més de vostès, estan passant també per reptes, dificultats, i qualsevol altra tribulació que els ha ofert la vida. No hi ha cap persona en aquest ocupat món que no hagi patit algun tipus de pèrdua o que no hagi bregat amb alguna situació difícil o dos a superar. La vida, com vostès saben, és dura; tots fan la seva millor esforç per superar els seus propis reptes i penúries. En comptes de reaccionar amb el seu jo emocional acalorats i amb hostilitat, prenguin un temps i respirin, reasiéntense i recobrin la seva compostura, una molt més calmada i raonable.
Amb tantes classes de gent diferent en aquest món ocupat i caòtic és comprensible i inevitable que es perdi la paciència i es molestin en ocasions, però vostès tenen la capacitat de gestionar el seu temperament irascible i les seves emocions abans que diguin alguna cosa o actuïn d'una manera que sigui irreversible. Vostès són una espècie emocional per naturalesa, i l'aprendre a fer les paus amb aquests disturbis és un poderós desafiament, però un que és gratificant i admirable. Els meus preciosos cors, imaginin simplement com de diferent seria el seu dia si continguessin la necessitat o reprimissin l'hàbit de pensar negativament, de fer suposicions i jutjar l'altra persona que només està tractant d'obrir-se camí al llarg del seu propi trajecte. En comptes de ser crítics d'altres tractin de veure el bo en cada persona que troben i respectin la seva forma de ser i eleccions que podrien no ressonar amb vostès, però això no vol dir que no puguin demostrar amabilitat i gratitud perquè els han mostrat una percepció diferent o una manera diferent de veure alguna cosa.
La millor manera de ser amics d'un altre és sent amics de si mateixos primer. Contemplin realment, veritablement, el que significa ser un amic. Quins punts forts busquen quan trien a un amic? ¿Què tan similars són ells a la manera com vostès veuen el món? ¿Són capaços d'acceptar i passar per alt els seus defectes? Sobre això i més cal pensar en el que toca a forjar relacions. Permetin que el seu preciós cor els guiï i confiïn en la seva influència, els meus preciosos cors.
Com més s'estenguin un cop de mà amistosa a algú, sense importar quin és la seva perspectiva de la vida, més coneixeran la pau. No és difícil ser amables, és només canviar una miqueta com fan les coses actualment, prenent-se un temps per veure al seu voltant i veure de cor on es necessita una mica d'amabilitat. El món davant vostès és el seu jardí de jocs, els meus preciosos cors, i cada volgut ser que el comparteix amb vostès és un amic potencial, alguns possiblement de per vida. ¿Estendran una mà o somriuran amistosament? Ara és temps de fer que qualsevol cosa sigui possible; no esperin a demà ja que el matí no ha arribat encara.
SÓC Nüwa, la Deessa Xina de la Creació
Rebut per Julie Miller
Traduït per Gloria
Missatge de la Deessa la Xina Nüwa - Siguin Amables de Tots Maneres
